Uns Gaudí corals premien 'Frontera' i 'Sorda' i coronen 'Sirât' en plena cursa per l'Oscar

Frontera, Sirât i Sorda s'han erigit com els títols de l'any del cinema català, en una gala que celebrat la majoria d'edat dels Premis Gaudí. En un any prolífic, el thriller històric sobre els passadors de refugiats jueus al Pirineu de Judith Colell s'ha emportat el guardó més important de la nit, el de millor pel·lícula, a més del d'actriu secundària per Bruna Cusí, millor vestuari i el del públic. Sirât s'ha erigit amb l'estatueta a millor pel·lícula en llengua no catalana i ha arrasat en les categories tècniques (7). L'altre nom propi de la nit de l'Acadèmia de Cinema Català ha estat el de Sorda, l'òpera prima d'Eva Libertad, que s'ha endut l'estatueta a millor direcció, guió adaptat i actor secundari per Álvaro Cervantes.

El rosari de films catalans en festivals nacionals i internacionals l'any passat feia presagiar una collita fecunda de guardons a les gales cinematogràfiques. Aquest diumenge, però, el talent català s'examinava a casa, en la tradicional nit dels Gaudí.

Frontera, la cita dirigida per Judith Colell, s'ha imposat amb el principal premi de la nit. La història, estrenada a la passada Seminci de Valladolid, revisita els 'passadors' de jueus als Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. En recollir el guardó -el primer de la seva carrera com a cineasta-, ha reivindicat les històries explicades "des d'aquí" i amb la llengua pròpia. "Frontera parla de límits, però sobretot de persones que es veuen obligades a marxar de casa i buscar refugi. En un moment com l'actual és més necessari que mai l'acollida i l'empatia. Aquest premi és per totes les persones que busquen refugi i no sempre troben la mà estesa. Tant de bo el cinema ens ajudi a no girar la mirada", ha conclòs Colell.

De la seva banda, en recollir l'estatueta a millor actriu secundària, Bruna Cusí ha apel·lat als companys d'ofici, una "família" que fa que la seva vida tingui "poc a veure amb la conciliació, però molt amb l'amor" i ha tingut un record per al seu personatge, que no es queda impassible davant el patiment d'aquells que emigren perquè ho necessiten.

Frontera ha compartit protagonisme amb Sirât, el film d'Oliver Laxe -que no ha pogut ser a la gala perquè està de campanya promocional als Estats Units pels Oscar-, un film que està fent fortuna des de la seva presentació oficial al Festival de Canes, d'on va marxar esperonat pel Premi del Jurat. La coproducció catalana ha fet bons els pronòstics i ha pujat fins a vuit vegades a l'escenari del Liceu per recollir el Gaudí a millor film en llengua no català, a més del de millor direcció de producció, direcció artística, música, fotografia, so, efectes visuals i maquillatge i perruqueria.

També ha estat la nit de l'òpera prima Sorda, Bisnaga d'Or a Màlaga, que marxa de la gala amb tres estatuetes. La seva directora, Eva Libertad, que ha clamat a favor d'incorporar persones amb diversitat funcional en els films. Álvaro Cervantes, de la seva banda, ha demanat "més que mai el cinema com un refugi" i ha destacat que la pel·lícula "aixeca l'ànima per construir un refugi particular".

 'Tardes de soledad' i 'La furia', noms propis  

Els acadèmics també han volgut fer lloc en el palmarès per a l'últim llargmetratge d'Albert Serra, Tardes de soledad -Conxa d'Or a Sant Sebastià el 2024 i el llargmetratge de no ficció més nominat de la història dels premis-, amb el Gaudí a millor documental i millor muntatge.

La furia, en què Gemma Blasco s'estrenava a la direcció amb un film sobre la violència sexual contra les dones, ha rebut dos premis, el de millor direcció novella i protagonista femenina per a Ángela Cervantes, en el que ha suposat un tàndem fraternal de premis per als germans Cervantes. L'actriu ha fet broma agraint que li hagin donat un Gaudí al seu germà per evitar enveges. "I gràcies als migrants que veniu al país. Gràcies pel sacrifici i per fer-me més empàtica i més humana. Tant de bo aviat estigueu explicant les vostres històries en aquestes butaques", ha conclòs.

Un dels discursos més reivindicatius de la gala ha estat el de Blasco, que s'ha dirigit a la seva jo de 18 anys -moment en què va patir una agressió sexual- i li ha garantit que trobarà la sortida: "Sé que ara et fa mal el cos i l'ànima i tot és molt fosc, però creu-me, passaran els anys. Coneixeràs homes que no veuran el teu cos com un territori de conquesta. Trobaràs l'amor de moltes formes i un equip de persones talentoses que t'acompanyaran a explicar el que estàs sentint ara mateix. Les dones de la teva vida et sanaran i et repararan. I algun dia podràs executar, a través del cinema, una venjança poètica i respectuosa. No tens res del que avergonyir-te. De fet, gràcies a la lluita de dones com tu, el 2026 t'asseguro que la vergonya està canviant de banda".

En categoria masculina, el Gaudí a millor protagonista ha estat per a Mario Casas, pel seu paper a Molt lluny, de Gerard Oms, en què s'estrena actuant en català amb un personatge que transita de la seguretat a la violència i de l'ansietat a la fragilitat.

Romería, el film de Carla Simón que tanca la trilogia autobiogràfica i que paradoxalment partia com a favorita amb 13 nominacions, ha marxat de la gala amb només una estatueta -la més matinera-, la de millor interpretació revelació per a la jove debutant Llúcia Garcia Torras. La intèrpret ha reconegut que no sabia què dir "perquè no s'esperava fer una pel·lícula, encara menys un premi". "Gràcies a la meva família i amics per fer això no sigui tant important", ha afegit somrient.

 Imaginem un món sense genocidis, sense armes i sense 'putus' feixistes. Imaginem-lo, lluitem-lo i construïm-lo  

De la seva banda, Mi amiga Eva ha recollit el premi a millor guió original per Cesc Gay i Eduard Sola, en què no hi ha faltat les bromes al polèmic discurs de l'any passat.  "Les utopies són utopies fins que esdevenen realitat. Imaginem un món sense genocidis, sense armes i sense 'putus' feixistes. Imaginem-lo, lluitem-lo i construïm-lo i un dia aquest món més just, més empàtic i millor serà una realitat", ha conclòs entre aplaudiments. Olívia i el terratrèmol invisible ha guanyat el de millor pel·lícula d'animació; De sucre el de curtmetratge; i la millor pel·lícula europea dels Gaudí ha estat per Flow, un mundo que salvar.

 Munt reivindica la revolució de les dones  

Després de rebre el Gaudí d'Honor, una Sílvia Munt visiblement emocionada ha declarat que sempre li ha agradat "ser inclassificable per poder ser en un lloc crític, per anar contra tot tipus de pensament imposat, per dalt o per baix, per ser un mirall d'allò que està més amagat". Munt ha reivindicat que ara més que mai la societat necessita seguir sent "nens desvergonyits i individus inclassificables" perquè mai no entrin en un algoritme, per seguir plantejant "preguntes incòmodes i per mirar una mica més enllà". L'actriu i directora ha citat a Mercè Rodoreda per dir que "les coses importants són les que no es veuen".

"Visca els inclassificables, aquells que no estan sotmesos a un corrent de pensament que fa que sembli que siguis algú important, famós o poderós", ha indicat. Munt ha manifestat que la seva tossuderia "un pèl anàrquica" l'ha sostingut i l'ha ajudat a fer camí. "Un camí llarg, ple de canvis i evolucions, de treball, de sort, d'intuïció".

Ha recordat que quan va començar a posar-se darrere la càmera, eren poques les directores que "s'atrevien" a fer-ho. "També semblava un somni pensar que en dues dècades seríem gairebé el 40%. La revolució de la dona ha estat una de les grans alegries viscudes".

 "Els Gaudí entren a l'edat adulta", clama la presidenta de l'Acadèmia  

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha celebrat que els Gaudí facin 18 anys i hagin deixat enrere a l'adolescència i entrin definitivament "a l'edat adulta". "I ho fem al Liceu, una barreja de tradició i risc, excel·lència i compromís cultural. Aixequem moltes copes per molts motius", ha avançat, celebrant la major presència de films catalans i en català a certàmens internacionals, que han comptat amb el suport del públic.

Una gala de tres hores amb accent femení

Cinc professionals guardonades amb Premis Gaudí, Nora Navas, Laura Weissmahr, Maria Arnal, Maria Molins i Carla Quílez, han conduit la gala de lliurament dels guardons de l’Acadèmia del Cinema Català, que ha tingut lloc al Liceu de Barcelona i s'ha allargat tres hores. La cerimònia s'ha estructurat en cinc blocs, un per a cadascuna de les presentadores, i l'ha dirigit Ainhoa Casado i l'ha produït TheCreative i l’Acadèmia. El discurs a favor de l'acollida de migrants i la crítica a l'auge generalitzat de la ultradreta a nivell global han planat durant la gala.

La catifa vermella dels Premis Gaudí s'ha desplegat davant la façana del teatre líric per rebre els 1.800 convidats que han seguit la cerimònia en directe. Quatre duets han posat música a la gala. Magalí Sare i Salvador Sobral han obert la cerimònia amb disset veus del Cor Geriona; Alosa -el projecte de Giulietta Vidal i Irene Romo- s'ha aliat amb el violoncel·lista Guillem Gràcia per reinterpretar 'El cant dels ocells'; una trobada entre Joan Dausà i l’actriu Zoe Bonafonte ha rememorat la seqüència final d’'El 47'; i Marina Rossell i Maria Arnal han enllaçat les seves veus al tram final.