Per què la troballa del fòrum romà canvia la història de l'urbanisme de Barcelona?
Les obres en un hotel de la ciutat han revelat que el centre neuràlgic, econòmic i social de la Barcelona romana estava orientat al revés del que es pensava fins ara
En tractar-se d'un edifici privat, la troballa arqueològica estarà tancada al públic, però puntualment s'oferiran visites guiades en col·laboració amb l'Ajuntament
Barcelona-
Les obres d'ampliació del Gran Hotel Barcino han posat al descobert una de les troballes més importants de les últimes dècades sobre la Barcelona romana. Una troballa que obliga a replantejar l'urbanisme de la ciutat durant l'època romana. Al subsol de la Casa Requesens ha aparegut un paviment monumental de pedra de Montjuïc, datat en el moment fundacional de la colònia, que pertany al fòrum de Barcino.
Concretament, la descoberta obliga a reinterpretar el que es creia fins ara sobre la ubicació i l'orientació del fòrum, element central de la vida cívica romana. Ara s'ha determinat que estava alineat amb el decumanus, en sentit mar-muntanya, fet que obliga a girar 90° la interpretació tradicional del traçat urbà.
Com era habitual en les ciutats romanes, Barcino s'estructurava a partir de dos grans eixos viaris: el cardo, en sentit nord-sud, i el decumanus, en sentit est-oest, que articulaven tota la trama urbana. Fins ara s'havia assumit que el fòrum s'alineava amb el cardo. Però la nova documentació arqueològica indica que ho feia en paral·lel al decumanus.
La descoberta obliga a reinterpretar el que es creia fins ara sobre la ubicació i l'orientació del fòrum
"Fins ara pensàvem que el fòrum romà de Barcelona anava travessant la zona del Palau de la Generalitat. Ara, amb la troballa constatem que es produeix un gir de 90° graus, i que el fòrum passa de ser paral·lel al mar a perpendicular", ha explicat Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona.
El canvi interpretatiu no afecta només la forma del fòrum, sinó també la lectura de la resta d'elements monumentals vinculats al centre administratiu i religiós de la colònia. El temple d'August -el principal edifici sagrat, del qual es conserven quatre columnes de dotze metre d'alçada al carrer del Paradís– podria haver compartit aquesta nova orientació o mantenir la tradicional, la manca d'evidències arqueològiques impedeixen confirmar-ho.
Un paviment de lloses de pedra de Montjuïc
L'element més destacat de la intervenció és un paviment de lloses de pedra de Montjuïc datat entre els anys 15 i 10 aC, coincidint amb el període de fundació de la colònia. El conjunt ocupa 42 metres quadrats i està format per grans blocs rectangulars disposats amb una precisió pròpia de les grans obres públiques romanes.
Les lloses, que poden assolir fins a 149 cm de llarg i fins a 118 cm d'amplada, conserven un gruix considerable, d'entre 18 i 35 cm, que demostra la intenció de crear una superfície estable i monumental sobre un terreny natural irregular.
El paviment s'ha mantingut protegit sota capes d'ocupació successives de més de 2.000 anys
L'estat de conservació del paviment, que s'ha mantingut protegit sota capes d'ocupació successives de més de 2.000 anys, el converteix en una peça clau per entendre la grandiositat amb què es va concebre la fundació d'aquesta petita colònia d'August, situada entre el Móns Tàber i el sector alt de l'església primitiva de Sant Just i Pastor.
Una ampolla amb un missatge escrit
Les obres també han posat al descobert que en una de les parets gòtiques es va utilitzar una pedra del fòrum on es pot llegir el nom i cognoms d'un esclau alliberat que al segle II dC va assolir un prestigi excepcional: Luci Licini Segon. Altres curiositats que es van descobrir amb la restauració de l'edifici són a l'habitació 110 de l'hotel. Amagada en una finestra tapiada a principis del segle XX, i al darrere d'un porticó s'hi ha trobat una ampolla amb un missatge: "Ojo con el tapón, aquí hay dinero" i conté la llista manuscrita de les monges que el 1926 van comprar l'edifici.
El tercer element és la finestra coronella amb festejador, una estructura del darrer terç del segle XIV que pertany a la primera fase de la casa gòtica. Dividida per dos mainells i coronada per arcs trebolats, aquesta finestra servia de punt de trobada i conversa, amb els seus dos seients de pedra afrontats. Encara visible a la façana d'Arlet 5, és una peça arquitectònica excepcional que il·lustra l'ús social de la sala noble i la qualitat constructiva de la casa medieval.
La troballa arqueològica estarà tancada al públic, en tractar-se d'un edifici privat. L'hotel hi ubicarà la zona d'esmorzar, però puntualment s'oferiran visites guiades en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.