'One battle after another' crida ¡visca la revolució! als Oscar mentre Hollywood emmudeix davant la guerra

Més de mil milions de persones arreu del món van veure i van escoltar Javier Bardem cridar "no a la guerra i Palestina lliure". Gairebé tota la resta a la gala dels 98 Oscars de l'Acadèmia de Hollywood va ser una decepció immensa, amb artistes molt ben instal·lats en l'univers del cine dels EUA que no es van atrevir a dir ni mitja paraula de la demència global que han provocat el seu president i Netanyahu, sabent el ressò que les seves paraules tindrien al planeta.

Bardem deia a l'alfombra vermella que li agradaria que no hi hagués por i que se sabés que "es pot pertànyer a aquest cercle i dir el que un pensa, que un també és ciutadà". I poques vegades aquesta cerimònia ha estat un aparador tan esperat i al mateix temps tan descoratjador. Aquesta nit dels Oscar es recordarà pel silenci còmplice davant l'horror del crim, la violència i la mort.

Sí que va dir Paul Thomas Anderson, el gran triomfador de la nit —One battle after another es va alçar amb sis premis: pel·lícula, direcció, guió adaptat, actor de repartiment, càsting i edició—, que havia fet aquesta pel·lícula per als seus fills, "per dir-los que ho sento per aquest desastre de món que els deixem, però també per animar-los, per dir-los que són la generació que pugui aportar una mica de sentit comú i de decència".

Van ser les seves paraules en rebre l'Oscar a millor guió adaptat, amb el qual va reconèixer el seu "enorme deute d'admiració i amor a Thomas Pynchon", de qui ja va adaptar un altre dels seus treballs anteriors, Pur vici.

La desolació de Jafar Panahi

Els sis premis han estat merescuts, tant com ho haguessin estat per gairebé totes les seves anteriors pel·lícules. L'excepció, potser, va ser l'Oscar a Sean Penn, per millor actor de repartiment, quan en la terna es trobava un immens Stellan Skarsgård, nominat per primera vegada, pel seu treball a Sentimental Value.

El film de Joachim Trier va guanyar l'Oscar de pel·lícula internacional, arrabassant-li-ho a l'extraordinària The Secret Agent, a l'espanyola Sirât, a la commovedora, valenta i necessària The voice of Hidn i a Un simple accident. Per cert, la imatge més desoladora de la gala va ser la del gran cineasta iranià Jafar Panahi, que fa només un parell de dies va confessar que estava a Los Angeles "obligat". "Amb el que passa al meu país això dels Oscar no té sentit", va declarar aquest artista que en diverses ocasions no ha pogut acudir a cerimònies de premis per estar pres a l'Iran o sentenciat a no poder viatjar i que aquest any ha hagut d'acudir a l'espectacle de les vanitats mentre les bombes cauen sobre la seva família, els seus amics, els seus veïns, sobre les més de 150 nenes d'un col·legi de primària de Teheran...

Primera dona com a millor fotògrafa

La nit dels Oscars, per a disgust segurament de molts votants de Trump, va donar un gran Oscar a artistes negres i asiàtics, que van pujar a l'escenari gràcies, sobretot, a Sinners, guanyadora de quatre premis: guió original, banda sonora, actor protagonista per a Michael B. Jordan i, sobretot, millor fotografia. Aquest guardó va recaure en Autumn Durald, primera dona que rep aquest reconeixement en tota la història dels premis i primera dona negra nominada.

Ella va voler posar en peus a totes les dones que estaven en el teatre, "no estaria aquí sense totes vosaltres. Moments com aquest passen per vosaltres", va dir. Mentre que el seu company, l'actor Michael B. Jordan va voler també recordar i agrair els intèrprets afroamericans que van conquistar aquest Oscar abans que ell i va esmentar Sidney Poitier, Denzel Washington, Forest Whitaker, Halle Berry i Will Smith.

Frankenstein de Guillermo del Toro es va emportar tres Oscar tècnics, Fórmula 1 va guanyar el de so al qual estaven nominades Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas per Sirât, Jessie Buckley se'n va anar a casa amb l'Oscar i Thimotèe Chalamet es va quedar sense ell. De la resta de guardons, els més destacats, per interessants i compromesos, van ser els del curtmetratge i llargmetratge documental, All The Empty Rooms i Mr. Nobody Against Putin.

"Aturem les nostres guerres ara"

El professor rus que protagonitza aquesta història, Pavel Talankin, va recollir entre les seves mans l'Oscar i va dir: "Hi ha països que en comptes de disparar a les estrelles disparen drons i míssils. En nom del futur, dels nostres fills, aturem les nostres guerres ara".

Van ser algunes de les poques veus que es van sentir la nit dels Oscars contra els crims i la violència ferotge que han desencadenat al món Trump i Netanyahu. El primer, almenys, va escoltar Conan O'Brian parlant en espanyol i, molt pitjor per a ell, va veure Jimmy Kimmel, a qui va voler, però no va aconseguir, esborrar del mapa, referint-se a l'esperpèntic documental que ha fet la seva dona Melania Trump. "Com s'enfadarà que la seva dona no estigués nominada per a això", va dir al presentar l'Oscar al millor llarg documental.

"Celebrem no perquè pensem que tot vagi molt bé, sinó perquè esperem que tot vagi millor", va demanar O'Brian, el presentador de la gala, al començament d'aquesta, en què, això sí, es va veure Leonardo DiCaprio unes quantes vegades, en el seu personatge de revolucionari d'One battle after another cridar "Visca la revolució!"