Cultura en lluita arran de l'aterratge del PSC al govern de Barcelona

“Els treballadors/és independents de la cultura volem que les polítiques culturals canviïn”, així comença el manifest que gairebé 1.500 persones han signat a change.org i que demana a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i al conseller de Cultura, Santi Vila, més participació dels treballadors de la cultura en la presa de decisions. L'empipament amb l'Ajuntament de la capital catalana té el seu origen en el pacte de govern de Barcelona en Comú amb el PSC, que ha suposat que el socialista Jaume Collboni i el seu equip es facin amb l'àrea de Cultura.

“El treball que ha desenvolupat fins al dia d'avui suposa un viratge de 180 graus respecte als propòsits que l'equip de Barcelona en Comú havia plantejat”, recull l'escrit dels treballadors. Una proclama que alguns artistes han començat a llegir després dels seus espectacles en sales independents com l’Antic Teatre, i amb el qual volen expressar “la frustració i la indignació” que els ha generat el canvi de carteres.

Una de les majors queixes és el focus que el nou equip de govern segueix posant en la idea de la “indústria cultural”, que per a Julijana Tomic, fundadora i directora de Antic Teatre, suposa “un atac neoliberal que busca aniquilar els espais autogestionats”. Tenint en compte que els espais independents paguen més impostos que subvencions reben, com assegura Tomic que succeeix amb l’Antic, la indignació s'estén entre els qui veuen com “els recursos no arriben ni al creador ni a la cultura de base”.

Entre les subvencions atorgades pel PSC el passat novembre, amb l'objectiu de “reforçar el teixit cultural”, 1,5 milions d'euros van anar a parar a grans equipaments com el MACBA, el Mercat de les Flors o el Museu Picasso. 500.000 euros es van donar en exclusiva a la nova seu de la Sala Beckett al Poblenou, 300.000 van ser per al nou projecte Brossa i 130.000 a la companyia Perla29. “Com es poden donar més subvencions a institucions que ja tenen pressupostos milionaris?” es pregunta Tomic, que assegura que els espais independents com el Antic, que va rebre 42.000 en subvencions en 2014, sobreviuen gràcies al bar.

A més, critica que institucions com la Sala Becket, malgrat comptar amb uns suculents fons, no paguen als artistes o destinen a ells quantitats irrisòries. “Aquests espais s'han convertit en autèntics quiosquets culturals”, jutja la directora, que recorda que des de l'arribada al poder de Margaret Thatcher al Regne Unit la cultura s'ha transformat en una indústria que en comptes de formar ciutadans crítics, ven entreteniment.

"Decideixen regalar Cultura com si fos una mercaderia menor i obvien que genera un potent discurs simbòlic"

L'arribada de Collboni a Cultura va estar marcada per la polèmica pel nomenament de Xavier Marcé, a qui primer volia designar com a comissionat municipal de Cultura i més tard, després de l'oposició de BComú, va quedar-se en assessor personal. “I ens consta que, a l'ombra, està al capdavant del ICUB i entra i surt de l'ajuntament de manera que al final, ell escriu i Collboni ho diu”, critica la directora de l’Antic Teatre.

Una bona part del sector cultural va recolzar la candidatura de Barcelona en Comú amb el desig d'un canvi radical en la seva gestió. “Vaig ser a reunions de l'eix de cultura, creia en aquesta opció de canvi i ara veig que queda en res”, es lamenta Marc Caellas, director i gestor de projectes culturals. El també escriptor es pregunta perquè no s'ha cedit al PSC una altra cartera que no fos cultura per afirmar després que “decideixen regalar Cultura com si fos una mercaderia menor, i obvien que a Barcelona tot el relacionat amb ella genera un potent discurs simbòlic que ara el PSC mou en contra de les pròpies polítiques de BComú”.

Barcelona en Comú es nega a acceptar que el seu partit hagi donat al PSC la gestió de la cultura sense exercir cap tipus de control: “en el pacte de govern es recull que en qualsevol de les àrees ha d'haver-hi continuïtat de les polítiques de BComú i no pot haver-hi una ruptura que suposi polítiques massa diferents”, explica Susana Segovia, portaveu del partit. Admet que en la negociació, encara que “totes les àrees són estratègiques per a BComú, es va veure que en cultura podia estar-hi el PSC perquè la gestió es fa a través del ICUB” i recorda que les línies marcades per l'anterior comissionada, Berta Sureda, com recuperar la música als carrers i en els locals o reduir l'IBI a les llibreries, s'han mantingut.

“Hi havia una expectativa que la cultura es treballés de forma diferent des de l'ajuntament, on s'havia donat molt pes a la indústria cultural com a negoci i no com a cultura”, reconeix Segovia, “i entenem que hi hagi recel que això canviï quan es dóna la cultura al PSC, però el missatge que volem manar és de tranquil·litat”. BComú assegura que vigilarà “tot el possible” i no permetrà “que canviï la política en el tema cultural” i que atendran les demandes dels treballadors del sector.

De fet, Segòvia confirma que l'equip d'alcaldia es reunirà amb els qui han signat el manifest a principis de l'any que ve. Però recorda que la reunió “hauria de fer-se també amb Collboni perquè és desitjable que tots els responsables estiguin informats de les reclamacions del sector”. Aquest diari ha intentat, sense èxit, rebre la versió de l'equip del PSC.

La decisió de dedicar el Teatre Grec a espectacles visuals durant l'agost ha indignat activistes del sector

La gota que ha vessat el got ha estat la decisió de dedicar l'amfiteatre del Teatre Grec a espectacles visuals a l'agost. “Sense text, és a dir, per a turistes”, es queixa Tomic. Encara que la portaveu de BComú recorda que la inversió de 300.000 euros prové de la taxa turística i “lamentablement tenen un ventalls d'ús molt restringit que ens obliga a dedicar el recaptat a promoció turística”.

Per a Joan M. Minguet, doctor en Història de l'Art de la UB, el traspàs reflecteix un drama molt més profund: “era il·lusionant poder dir-li als estudiants que hi havia una manera diferent d'entendre la cultura, que no feia falta ser polític per formar part de la presa de decisions”. Amb el canvi de mans, “comencem a plantejar-nos si ens han enganyat una altra vegada, perquè ja sabíem que per aERC, PSC o CiU la cultura era l'última regidoria, però amb BComú esperàvem una altra cosa”. Minguet troba la causa de la decepció en l'abandó de l'intent de transformar la societat: “que aquest procés per a ells no passada per la cultura és terrible”.