Creix la mobilització ciutadana contra els paradisos fiscals

"En un Estat de dret tothom tindria assegurades les seves necessitats bàsiques si, en lloc d'evadir els diners a paradisos fiscals, les empreses paguessin els seus impostos a les societats en què operen". La frase forma part del manifest contra els paradisos fiscals impulsat per la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, titulat Els seus paradisos fiscals, els nostres inferns socials. El text va començar a recollir suports dissabte, coincidint amb la III Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa, que va celebrar-se a la Casa del Mar de Barcelona, i va tenir, precisament, en la lluita contra els paradisos un dels seus leitmotiv.

El manifest considera que aquestes estructures són «vaixells insígnia de l'actual economia de casino», ja que «constitueixen una burla a la legalitat internacional i no posseeixen cap base econòmica per al bé comú». La campanya contra aquestes estructures, que s'han convertit en un puntal de l'actual sistema capitalista global, viurà el punt àlgid de l'1 al 7 d'abril, quan se celebrarà la setmana d'acció global contra els paradisos fiscals. El dia clau serà el 3 d'abril, quan hi ha convocada una manifestació a Barcelona.

Durant la primera part de la jornada de dissabte, l'advocat fiscalista i membre d'ATTAC Catalunya Àlex Madariaga, l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, i el secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, van abordar precisament els forats que té l'actual sistema impositiu i que es tradueix en una menor recaptació fiscal. A nivell de la UE, l'existència dels paradisos fiscals juga un paper clau en el disseny d'estructures d'enginyeria fiscal que permeten, fonamentalment a les grans empreses transnacionals, pagar menys tributs dels que els correspondria.

En aquest sentit, Urtasun va insistir que l'actual sistema fiscal és "profundament injust", ja que el gruix dels ingressos provenen de l'IRPF i l'IVA, mentre que hi ha "moltes dificultats de recaptació per on circula el gran capital". L'eurodiputat ecosocialista va recalcar que l'impost de societats és un "autèntic gruyère a escala europea", ja que està ple de "forats, que permeten a algunes empreses pràcticament no pagar". "A la UE hi ha 28 administracions tributàries que estan en competència fiscal entre elles, el que es tradueix en casos de dúmping fiscal per atreure inversió, a banda dels acords secrets d'alguns governs amb grans empreses", com va destapar el cas LuxLeaks, va afegir.

Més enllà d'una possible harmonització fiscal a escala continental, per intentar combatre aquesta situació, Urtasun va detallar que ara mateix al Parlament Europeu hi ha "dues propostes damunt la taula", que si tiren endavant seran un "avenç important". La primera és una directiva que implicaria l'exigència de transparència fiscal país per país de les empreses, és a dir, quin volum de negoci i quants impostos paga una companyia a cada Estat, evitant les dades globals i consolidades que es donen actualment. "Si aquesta directiva existís, tindríem un mapa perfecte dels mecanismes d'elusió fiscal de grans empreses", considera l'eurodiputat. La segona proposta pretén establir una base "comuna i consolidada de l'impost de societats", de manera que s'establís quina part ha d'anar a parar a cada país i que a través de mecanismes d'enginyeria financera i els incentius de determinats països es perpetuessin les pràctiques de "dúmping fiscal".

Què és un paradís fiscal?

Entre els problemes per perseguir aquestes pràctiques, Urtasun va recordar que els "acords fiscals amb grans multinacionals han estat denunciats per persones que ara estan condemnades", com en el cas del Luxleaks i va reclamar "protegir" les "persones que s'estan jugant la seva carrera professional per denunciar pràctiques fiscals fraudulentes".

L'eurodiputat també va recordar que ara mateix a la UE hi ha un debat "molt intens" sobre què és i que no és un paradís fiscal, ja que per exemple per a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) si un país signa un conveni d'intercanvi d'informació ja deixa de ser-ho, mentre que ell aposta perquè en el futur llistat que prepara el club comunitari hi figurin les «"urisdiccions amb baixíssima imposició". Aquest seria el cas, per exemple, d'Andorra, que ja no figura al llistat de l'OCDE.

El manifest de la campanya contra els paradisos recorda que les grans corporacions "desvien" els seus beneficis cap a territoris de baixa imposició, que totes les empreses de l'IBEX 35 tenen filials a paradisos fiscals i que més de la meitat del comerç mundial passa per un jurisdicció d'aquest tipus. Per tot plegat, el document subratlla que són "autèntiques xacres econòmiques que aprofundeixen la desigualtat, contribueixen a crear desequilibris, crisis econòmiques, i corroeixen la democràcia". I quina solució es proposa? Doncs que siguin "eradicats per la comunitat internacional".

Tant els activistes com l'eurodiputat coincideixen en la necessitat que hi hagi una "pressió ciutadana" per assolir canvis que permetin avançar cap a l'abolició dels paradisos fiscals o, com a mínim, per reduir la seva actual capacitat d'atracció de capitals.

Mesures proposades

Com a mesures, la Plataforma per una Fiscalitat Justa advoca perquè més municipis es declarin "zones lliures de paradisos fiscals", un pas que ja han fet més d'una cinquantena de localitats a nivell Estat, a banda de quatre autonomies -entre les que hi ha a Catalunya- que també s'han compromès a lluitar-hi en contra; per exigir que la Llei de Contractació Pública, que està en tràmit parlamentari, "incorpori criteris per penalitzar empreses o bancs vinculats a paradisos fiscals"; perquè els polítics pressionin a la UE "perquè es creïn sancions que penalitzin els països o territoris que conservin el secret bancari i l'opacitat en la propietat de les societats"; perquè s'obligui les empreses a informar dels beneficis i impostos pagats "país per país"; i per exigir un "impost a les transaccions financeres", que dissuadeixi el "flux especulatiu que es negocia des d'aquestes plataformes opaques".

Urtasun, per la seva banda, es mostra partidari de prohibir que les entitats financeres "puguin operar en paradisos fiscals". I és que darrere de les grans empreses o milionaris que opten per destinar part dels seus guanys a paradisos fiscals per pagar menys a Hisenda hi ha els anomenats "facilitadors", és a dir els bancs, bufets i assessors especialitzats encarregats de dissenyar l'estructura societària que ho fa possible. Sense l'actuació de la banca, els paradisos deixarien de tenir l'actual poder.