La por a la Covid-19: porta d'entrada per a la vigilància tecnològica

Molts governs han utilitzat la dicotomia entre llibertat i seguretat en múltiples ocasions per augmentar la vigilància i el control de la societat. Amb la pandèmia, s'ha afegit un ingredient més: la salut. Sota el mantra que promet que amb més seguretat hi haurà més salut, s'ha impulsat la vigilància tecnològica sense que hi hagi un debat públic sobre aquest tema i sense una regulació consensuada per la població civil. L'informe Vigilància hi-tech en temps de la Covid-19 analitza de quina manera les empreses i els governs han fet passos endavant en aquest sentit durant la pandèmia.

La llei Orgànica 7/2021 permet que, per "seguretat pública", puguin accedir a dades personals

Un dels coautors de l'informe i investigador de l'Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE) Carlos Díaz explica que a través de la crisi sanitària s'ha tornat a encendre el debat -que per als autors "és inexistent"- entre llibertat i seguretat, però en aquesta ocasió, en comptes de posar com a amenaça el terrorisme internacional s'ha usat la salut com a argument. "Quan hi ha un gran canvi en l'àmbit social, els grans poders i administracions pretenen instaurar el seu model de vida, que en aquest cas és més control i menys llibertat", denuncia. Una altra de les autores de l'informe i també investigadora de l'ODHE, Nora Miralles, afegeix que durant la pandèmia la gent ha triat seguretat en comptes de llibertat, però això "no ha millorat la salut pública".

Assenyalar col·lectius vulnerables i dissidents polítics

L'informe, centrat en l'Estat espanyol, assenyala quines són les tecnologies i empreses que s'han utilitzat a Espanya, abans o durant la pandèmia. Una d'elles és NSO Group, una empresa israeliana que prova la seva tecnologia en població palestina i també en altres territoris en conflicte, "on es fan vulneracions constants al dret internacional humanitari", afegeix la coordinadora d'ODHE /Shock Monitor a Novact, Lina María González. Aquesta tecnologia suposadament s'usa per vigilar delictes de criminalitat de gran escala, com el terrorisme. Però el govern espanyol va utilitzar un programa d'aquesta empresa, Pegasus, per espiar els telèfons dels polítics independentistes Roger Torrent, Ernest Maragall i Anna Gabriel. "No és sorprenent aquest procediment per part d'empreses que ja sostenen el seu màrqueting sobre la vulneració de drets humans, encara que no sabem si l'empresa sabia que el govern espanyol l'utilitzaria amb aquesta finalitat", apunta Miralles. "No es poden buscar proves aleatòriament en les nostres comunicacions privades abans que es cometi aquest delicte. Amb aquest plantejament se'ns converteix a tots en presumptes delinqüents i a les nostres activitats en sospitoses", opina el responsable de tecnologia i drets humans d'Amnistia Internacional, Carlos de las Heras.

"Si no tens dret a la residència no t'exposaràs a les càmeres"

En aquest sentit, Miralles, Díaz i González coincideixen que aquestes tecnologies solen criminalitzar més a certs col·lectius, entre ells les persones migrades, musulmanes i activistes polítics, que es presenten com a "amenaces" per a la seguretat nacional d'un país. Com assenyala l'informe, Madrid és la cinquena ciutat europea amb més càmeres de reconeixement facial. Miralles apunta que el desplegament d'aquesta tecnologia no sol ser uniforme, sinó que es concentra en barris on hi ha més població migrada, i això, a més de generar més estigmatització, limita l'ús de l'espai públic. "Si no tens dret a la residència no t'exposaràs a les cambres", apunta. "La identificació facial s'utilitza per determinar la identitat d'una persona, la qual cosa constitueix una violació del dret a la privacitat, dificulta el dret de reunió pacífica i el dret a la llibertat d'expressió i pot afectar de manera desproporcionada a grups marginats i menyscabar el dret a la igualtat i a no patir discriminació", denuncia de las Heras.

Ara bé, la videovigilància també ha arribat a la frontera. El 2013, el Ministeri de l'Interior espanyol va adjudicar la instal·lació de 42 dispositius de videovigilància a la tanca que separa Melilla del Marroc. Segons EFE, l'empresa a la qual s'havia confiat el projecte era Cobra Instal·lacions i Serveis S.A., filial del Grup ACS. A més, el 2019 el Consell de Ministres d'Espanya va aprovar instal·lar d'un nou sistema de Circuit tancat de televisió (CCT) en el perímetre fronterer de Ceuta que inclou 66 càmeres.

La vigilància en la pandèmia

La pandèmia ha impulsat empreses com la empresa emergent catalana CTRL4 ENVIRO, que compta amb un sistema capaç d'analitzar anònimament les imatges ja disponibles de les càmeres de CCTV per controlar el distanciament social, l'ús adequat de la mascareta i la densitat d'ocupació, per exemple, en una platja de Castelldefels. "És una mesura que ens pot semblar adequada al context, però no sabem quina quantitat de dades emmagatzema el programari, quina destrucció d'aquestes dades hi haurà...", alerta Miralles. La realitat és que cada vegada hi ha més tecnologies que en l'espai públic recullen dades privades sense que hi hagi control ni consentiment per part de la població.

La policia ha utilitzat els drons per controlar quines persones se saltaven les restriccions

Una altra tecnologia que es va visibilitzar, sobretot durant el confinament total, han estat els drons. La Policia local els ha utilitzat prèviament per vigilar el desallotjament i accés als esdeveniments massius, però també per controlar quines persones se saltaven les restriccions i anaven a les seves segones residències. "Els han utilitzat tots els cossos policials, per la qual cosa tenim molts actors que estan emmagatzemant dades i que sobrevolen propietats privades sense cap regulació i sense saber l'ús que estan fent de les teves dades ni si tenen unes directrius clares", remarca.

Regular els drets digitals per evitar un futur distòpic

El responsable de tecnologia i drets humans d'Amnistia Internacional (AI), Carlos de las Heras, matisa que totes les mesures "han de ser establertes prèviament per llei, estar sotmeses a mecanismes externs de supervisió independents i al control judicial, i han de ser necessàries, proporcionals i justificades per a objectius legítims de salut pública". En aquest sentit, González apunta que la regulació europea encara està en discussió, per la qual cosa es poden afegir canvis i propostes.

"A l'espai públic no tens capacitat de donar el teu consentiment"

Tant ella com els coautors de l'informe Vigilància hi-tech en temps de la Covid-19, Nora Miralles i Carlos Díaz, defensen que s'han d'incloure als organismes locals i a la ciutadania en aquesta discussió. De fet, l'Ajuntament Barcelona forma part de la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals, on aposten pel que denominen "l'humanisme digital", on pretenen "protegir i promoure els drets digitals de la ciutadania en l'àmbit global". Miralles lamenta que encara no hi hagi un debat públic prou ampli perquè la ciutadania entengui fins a quin punt poden arribar a vulnerar-se els seus drets si no es regula l'ús d'aquesta tecnologia de control a l'espai públic. "A les xarxes socials hi ha legislacions que regulen l'ús de les dades, però a l'espai públic no tens capacitat d'imposar el teu consentiment", denúncia.

A nivell estatal, tant el Reial decret Digital 14/2019 com la Llei orgànica 7/2021 de protecció de dades preocupen els experts consultats. La primera, perquè segons AI "amplia de manera desproporcionada els poders del govern espanyol per a intervenir les xarxes i les comunicacions". "Introdueix una modificació en la Llei General de Telecomunicacions que no sols amplia els motius pels quals el govern podria intervenir les telecomunicacions, afegint el concepte massa vague de 'ordre públic', i a més, tampoc especifica de quina manera es podria realitzar aquesta intervenció", denuncia. En el cas de la Llei orgànica 7/2021, segons Díaz generaria "una base de dades biomètriques", la qual cosa com explica González permet fer perfils associats a la sexualitat, procedències o religió, característiques que podrien formar part en la presa de decisions dels processos judicials. "Aquesta llei permet que, en nom de la seguretat pública, puguin accedir a dades de la teva vida personal per fer-te el perfil", detalla.