El cost de l'habitatge és un dels elements més influents en el risc de pobresa laboral a Catalunya

El cost de l'habitatge és un dels components que "més influeix" en el risc de pobresa laboral a Catalunya. Ho confirma l'informe Una aproximació a la pobresa laboral en el treball 2024 de CCOO Catalunya, amb dades corresponents a l'any 2023, i que incorpora "innovacions metodològiques", segons han detallat en la presentació aquest dijous. En l'11a edició d'aquest treball, l'autor Albert Ferrer ha remarcat el pes que té un pis pel que fa a les despeses. En l'apartat d'ingressos laborals, ha apuntat “la parcialitat involuntària i la baixa intensitat i el salari”. 

L'informe concreta 1 de cada 10 assalariats cobren menys de 10.988 euros anuals, per sota del llindar de pobresa. El 10,4% dels treballadors es trobava amenaçat d'exclusió social el 2023, sent la xifra més baixa des de 2015 (11,2%) i mig punt percentual menys que el 2022. Ferrer ha atribuït aquest descens generalitzat "a la millora del mercat de treball català". L'anàlisi ha detallat que la taxa de pobresa laboral en homes el 2023 era del 10,5% i del 10,4% en les dones, la diferència més reduïda des de 2015.

Tot i això, Ferrer ha subratllat que el sexe femení "està sobrerepresentat" en les variables que influeixen per patir aquest fenomen. De fet, el perfil tipus que ha elaborat el sindicat és el d'una dona estrangera, de mitjana edat i amb nivell baix d'estudis. Treballa a jornada parcial, amb un contracte temporal en sectors com el de la llar o l'hostaleria. A més, viu en família nombrosa, monomarental o sola.

Les llars en pobresa laboral destinen prop del 50% dels seus ingressos a l'habitatge, "deixant poc marge per a la resta de necessitats bàsiques", sostenen a CCOO. El responsable de l'anàlisi ha afegit un altre element que condiciona la pobresa laboral, "la baixa intensitat en el treball". Es tracta de les persones que “dediquen poc temps” a la feina i que ha xifrat en gairebé 400.000 el 2023, al voltant d'una mica més de 6% de la població ocupada.

Incidència de l'SMI

L'informe ha contextualitzat l'objecte de l'estudi per la seva relació i ha constatat que hi ha hagut una "evolució salarial important" entre 2014-2022. El document ha indicat que el ritme de creixement ha estat del 18,3% i "s'ha concentrat especialment en els salaris més baixos", ha puntualitzat Ferrer. En aquest sentit, ha posat l'accent en la crescuda del Salari Mínim Interprofessional (SMI) dels últims anys que "pressiona a l'alça" en les mensualitats més baixes. Per això, ha ressaltat "la influència positiva" que ha tingut i ha instat que hi hagi "increments en els futurs exercicis".

A la vegada, ha suggerit "reforçar tot el model de protecció social", en referència al sistema de prestacions i pensions, perquè "tenen un paper fonamental" en la reducció del risc d'exclusió social. Alhora, ha criticat que "els marges de beneficis empresarials" van contribuir en la inflació arran de la invasió a Ucraïna amb un 14%. Aquest fet també va "sumar" a la pobresa laboral i ha apuntat alguns sectors com el financer i l'alimentari, entre d'altres.