Com han afrontat els imputats la causa judicial contra el procés?

Acceptar l'aplicació del 155, acatar la Constitució i, per tant, renunciar explícitament a la via unilateral per aconseguir la independència. A grans trets, i amb diversos matisos, aquesta és l'estratègia que han seguit fins ara el gruix dels dirigents sobiranistes que han comparegut davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'instructor de la macrocausa contra el procés independentista. A la investigació hi figuren 28 persones, a les quals la Fiscalia atribueix bàsicament els presumptes delictes de rebel·lió i sedició, malgrat que nombrosos experts en dret penal han manifestat els darrers mesos que aquests delictes només es podrien donar si hi hagués existit violència.

Una tercera part de la trentena d'investigats han anunciat les darreres setmanes que deixaven la política activa. Del total, n'hi ha cinc –amb el president cessat, Carles Puigdemont, al capdavant– que no han comparegut davant la justícia espanyola perquè van optar per establir-se a Bèlgica i, per tant, no han hagut de renunciar explícitament a la unilateralitat. N'hi ha 17 que, amb fórmules diverses, ho han fet. Són el gruix del darrer govern de la Generalitat, els membres sobiranistes de l'anterior mesa del Parlament, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC i actual diputat de Junts per Catalunya (JxCat), Jordi Sànchez.

Finalment, n'hi ha sis més que han estat citats a declarar pels propers dies 14 i 20 de febrer . Són l'expresident de la Generalitat i del PDeCAt, Artur Mas, la coordinadora general del partit, Marta Pascal; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; la fins aquest dimecres presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras i les exparlamentàries de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya. En el seu cas, òbviament, encara resta pendent comprovar quina estratègia segueixen. Mas, per exemple, va anunciar fa unes setmanes que deixava la política activa i, per tant, la presidència del PDeCaT, mentre que Lloveras ha anunciat que no repetirà com a alcaldable en les eleccions municipals de l'any vinent.

Pel que fa als cinc membres del govern cessat que s'han establert a Brussel·les, hi ha hagut evolucions diferents. Tot i les dificultats evidents perquè pugui materialitzar-se la seva investidura, Carles Puigdemont es manté oficialment com l'únic candidat a la presidència de la Generalitat tant per al PDECat com per a ERC, les dues grans forces de l'independentisme. Puigdemont i l'exconseller de Salut Toni Comín són els únics que mantenen l'acta de diputat: el primer, per JxCat; el segon, per ERC. Fa només uns dies, van renunciar-hi els titulars cessats dels Departaments d'Ensenyament, Clara Ponsatí, i Cultura, Lluís Puig, ambdós de JxCat, així com d'Agricultura, Meritxell Serret, que havia estat elegida parlamentària per Esquerra. Dels tres, només Puig apareix a les moltes travesses que circulen aquests dies amb els noms dels hipotètics integrants del proper govern català.

Què han declarat a Llarena?

Tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart acumulen més de 100 dies tancats a la presó de Soto del Real. Sànchez és actualment diputat de JxCat, mentre que Cuixart es manté com a president d'Òmnium però no va fer el pas a la política institucional. El jutge Llarena s'ha negat a deixar-los en llibertat, malgrat que els dos han insistit a defensar el seu compromís amb la no-violència, han acatat el 155 i Sànchez va aprofitar la seva compareixença del passat gener davant el magistrat per subratllar que com a parlamentaria actuaria dins del "marc constitucional".

El president d'ERC i exvicepresident de l'executiu català, Oriol Junqueras, i el conseller d'Interior cessat, Joaquim Forn, són els altres dos dirigents que segueixen a la presó. En el seu cas, acumulen ja més de tres mesos tancats a Estremera. Com la resta d'exconsellers presos, Junqueras també va acatar ja al desembre l'aplicació del 155. Junqueras i els Jordis van anunciar el passat dijous que han presentat una petició davant del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides perquè l'organisme internacional exigeixi a l'Estat espanyol el seu "alliberament immediat". Consideren que la presó preventiva que pateixen pot vulnerar drets fonamentals. 

Joaquim Forn, a qui divendres el jutge Llarena va negar per segon cop l'alliberament, va renunciar a l'acta de diputat de JxCat el passat 23 de gener. En una carta, l'antic dirigent convergent va manifestar que els seNomés la meitat dels membres investigats de la Mesa segueixen en políticaus "compromisos" davant el magistrat del Tribunal Suprem podrien "entrar en contradicció" amb futures decisions del grup parlamentari. Davant de Llarena, Forn ha declarat que sempre ha defensar actuar de manera pactada i, per tant, que no ha estat partidari de la vila unilateral per assolir la independència. En aquest sentit, el gener va recordar que en no ser diputat no havia firmat ni votat la declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre, a la que tampoc va reconèixer valor legal. Forn, un històric de CDC, tot just va ocupar tres mesos el càrrec de conseller d'Interior, després de rellevar Jordi Jané el 14 de juliol de l'any passat i ser cessat el 28 d'octubre pel govern espanyol arran de l'activació del 155.

Pel que fa a la resta d'integrants de l'executiu de Puigdemont que han passat per la presó, n'hi ha tres que ja han anunciat la seva retirada de la política: són Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa), mentre que Jordi Turull (Presidència) i Josep Rull (Territori) són diputats de JxCat, i Raül Romeva (Exteriors) i Dolors Bassas (Treball i Afers Socials) ho són d'ERC. Tots van en sortir en llibertat sota fiança de 100.000 euros el dilluns 4 de desembre, després de passar 33 dies a la presó. Casualment aquell dia arrencava la campanya electoral per a les eleccions del 21 de desembre. I com la resta d'empresonats, tots van acceptar l'aplicació del 155 i van negar el risc de reiteració delictiva en comparèixer davant Pablo Llarena.

Romeva, com va fer Oriol Junqueras, va negar-se a respondre l'1 de desembre a les preguntes dels fiscals, mentre que Borràs va ser més explícita en fer certa autocrítica per les actuacions del govern i va explicar la voluntat de tornar a l'activitat privada, en el seu cas com a farmacèutica. Les declaracions, òbviament, no suposen una renúncia a la independència per part dels investigats –que cal recordar que afrontaran un procés judicial on els poden demanar llargues condemnes de presó–, sinó que defensen altres vies per assolir l'objectiu, sempre dins el "pacte" i el "diàleg" amb l'Estat. De fet, ha transcendit que alguns, com Carles Mundó o Raül Romeva, haurien fet una referència explícita a la "via escocesa" com a aposta, en referència al referèndum d'independència que s'hi va celebrar el 2014 i que va ser pactat pels governs britànic i escocès.

Un cas a part és el de Santi Vila, que va abandonar el govern un dia abans de l'aprovació de la declaració d'independència. Vila, que era el conseller d'Empresa, sempre havia refusat la via unilateral i va manifestar el mateix en la seva compareixença judicial, però malgrat tot va passar una nit empresonat. Fa unes setmanes va transcendir que havia fet el pas a l'empresa privada, en incorporar-se com a director general per l'empresa privada Aigües de Banyoles.

La meitat dels investigats de la Mesa deixen la política

Finalment, dels sis membres de la mesa del Parlament durant la passada legislatura que també estan investigats en la macrocausa de Llarena, ja n'hi ha tres que han deixat la política. Són Ramona Barrufet, la republicana Anna Simó i Lluís Maria Corominas, un històric de Convergència. L'anterior presidenta del Parlament, Carme Forcadell, és diputada d'ERC, mentre que Lluís Guinó ho és de JxCat, i Joan Josep Nuet, de Catalunya en Comú Podem. Dels sis, només Forcadell va passar una nit a la presó, en concret a la d'Alcalá-Meco, de la qual va sortir en dipositar una fiança de 150.000 euros. En la seva declaració, Forcadell va afirmar que la DUI del 27 d'octubre era "política", tot i admetre que no tenia un valor jurídic. Forcadell, com la resta de membres independentistes de la mesa, s'havia retractat de la via unilateral per assolir la independència. L'11 de gener va anunciar que no repetiria al capdavant del Parlament, càrrec que finalment recauria en el també republicà Roger Torrent.

Corominas, Guinó, Simó i Barrufet, en canvi, van estalviar-se la presó, després que el magistrat els donés una setmana de marge per abonar una fiança de 25.000 euros. La més contundent a l'hora de rectificar respecte l'actuació del Parlament va ser Barrufet, que va declarar que el procés independentista només pot abordar-se des del pacte polític, a més de manifestar que el referèndum de l'1-O no va tenir garanties. Nuet, que no és independentista, va quedar en llibertat amb càrrecs, després de recordar que sempre havia refusat la via unilateral i comentar que inicialment s'havia abstingut en la tramitació de la DUI perquè volia que es debatés sobre la independència al ple, però sempre "dins del marc constitucional".