Les claus de "la mare de tots els acords": així és el pacte comercial entre l'Índia i la UE

Les negociacions per a un acord comercial entre la Unió Europea i l'Índia van començar fa gairebé dues dècades. Tanmateix, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i l'augment dels aranzels dels Estats Units a la resta de potències mundials ha facilitat un acostament entre Brussel·les i Nova Delhi, que aquest dimarts al matí han tancat el que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha batejat com "la mare de tots els acords". Us detallem les principals claus de l'acord. 

Zona de lliure comerç de 2.000 milions de persones  

En la mateixa línia que Von der Leyen, el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, ha qualificat el pacte com "l'acord comercial més gran de la història". En concret, Brussel·les destaca que la indústria europea s'obrirà a un nou mercat d'uns 1.400 milions de persones —l'Índia és el país més poblat del món— i que es crearà una zona de lliure comerç de 2.000 milions de persones.

Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, totes dues potències s'estalviaran 4.000 milions d'euros anuals en aranzels. Cal recordar que el comerç entre la Unió Europea i l'Índia ha augmentat considerablement en els darrers anys. Només en l'última dècada, les transaccions entre ambdues parts han augmentat un 90 %, fins a assolir els 48.800 milions d'euros registrats el 2024.

Els interessos de cada potència  

Brussel·les vol principalment importar maquinària i materials clau per impulsar la indústria neta europea, com ara bateries elèctriques, productes químics, diamants o accés a serveis digitals. A més, la Comissió Europea pretén augmentar les vendes d'automòbils, begudes alcohòliques i diversos productes alimentaris i agrícoles.

Per la seva banda, l'Índia ha pressionat perquè es redueixin els aranzels duaners sobre la roba, l'acer, els productes petrolífers, la maquinària elèctrica i, entre altres coses, els productes farmacèutics. Una altra de les intencions de Nova Delhi és que els ciutadans indis tinguin un accés millor i més fàcil al mercat de treball de la Unió Europea.

La gran rebaixa d'aranzels  

Actualment, l'Índia aplica aranzels molt elevats als productes europeus, que en alguns casos arriben fins al 150%, cosa que a la pràctica ha tancat les portes del mercat indi a les empreses europees. De mitjana, els drets de duana es reduiran al 33%, una rebaixa substancial i especialment en un moment en què els aranzels van a l'alça en el comerç internacional.

Els aranzels sobre el vi exportat per la UE a l'Índia passaran de ser del 150% al 30% i el 20%; els de la cervesa, del 110% al 40%, i els d'altres begudes alcohòliques, del 150% al 40%. L'oli d'oliva i la margarina quedaran exempts d'aranzels, mentre que fins ara estaven subjectes a un tipus del 40%, igual que les galetes i els aliments ultraprocessats (abans al 50%), els sucs vegetals i les begudes no alcohòliques (abans al 55%) i el xai, les taxes duaneres del qual eren del 33%.

El pacte també posa fi als aranzels sobre la maquinària i els motors de vehicles, que fins ara eren del 44 % i del 110 %, els productes farmacèutics (abans del 22 %) i el ferro i l'acer, que es mantenien en el 22 %. Tanmateix, alguns dels productes més controvertits sobre els quals ambdues parts no van aconseguir posar-se d'acord, com la carn de boví, el sucre o l'arròs, han quedat fora de l'acord comercial per evitar que les negociacions s'allarguessin encara més.

Nous aliats  

La Unió Europea es va quedant cada vegada més sola en l'escenari internacional. Trump no deixa d'atacar i humiliar els aliats europeus des que va recuperar la Casa Blanca, la invasió del règim de Vladímir Putin va tallar d'arrel els lligams amb Rússia i Brussel·les veu cada cop més com una amenaça creixent la potència industrial de la Xina. En aquest context, la UE ha trobat a l'Índia un nou soci, al qual considera fiable i amb un gran potencial.

De fet, la signatura de l'acord entre la UE i l'Índia s'emmarca en la recerca del bloc europeu de nous aliats, que substitueixin almenys en part els Estats Units, la Xina i Rússia. La intenció de Brussel·les és diversificar socis i, per tant, reduir dependències i guanyar en autonomia. Un exemple en aquest sentit és el polèmic acord comercial signat amb Mercosur aquests darrers dies.

Propers passos  

L'encaixada de mans escenificada pel primer ministre indi, Narendra Modi, el president del Consell Europeu, António Costa, i Von der Leyen, no significa que l'acord ja entri en vigor els pròxims dies. Encara cal que el negociïn el Consell de la UE, que és l'organisme comunitari que representa els estats membres, i el Parlament Europeu hi doni el vistiplau. Vist l'exemple recent de Mercosur, el camí de l'acord comercial amb l'Índia encara també pot ser llarg i tumultuós.