Científics i ecologistes aplaudeixen el Pacte d'Estat climàtic però exigeixen més concreció i ambició

Més de 400.000 hectàrees cremades a Espanya van convertir aquest 2025 en el més dramàtic en matèria d'incendis des que existeixen registres. Les morts, els desallotjaments i les pèrdues, que van arribar menys d'un any després de la tragèdia de la DANA a València, van motivar el Govern espanyol a impulsar un Pacte d'Estat climàtic. L'Executiu ha presentat aquest dimecres la seva darrera proposta, que esperen debatre i treballar amb la resta de grups parlamentaris al Congrés dels Diputats. El document és el resultat de la participació de 1.084 persones i 176 col·lectius, que han ofert les seves contribucions a través de fòrums, reunions i altres vies de participació habilitades.  

"Entre 1961 i 2024, les temperatures a Espanya han augmentat 1,69 °C", recull la proposta del Pacte d'Estat davant l'Emergència Climàtica. Així ho ha recordat també la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, durant la inauguració de l'acte de presentació al Círculo de Bellas Artes de Madrid. "Espanya es troba en una cruïlla decisiva", ha remarcat.

A l'acte també hi ha acudit la ministra de Ciència, Diana Morant, i hi han intervingut el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), Luis Planas, el de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el president del Govern estatal, Pedro Sánchez. A més, l'acte ha comptat amb una taula rodona en què han participat representants de la societat civil.

En la proposta actualitzada s'han ampliat els eixos d'actuació de deu a quinze. Són els següents:

-Aplicació del coneixement científic sobre el canvi climàtic en totes les polítiques públiques i en tots els nivells de l'administració

- Extensió d'un model de gestió forestal del segle XXI, adaptat a la realitat climàtica, territorial i econòmica

- Una Resposta Nacional que augmenti la resiliència hídrica dels nostres pobles i ciutats davant inundacions i sequeres

- Restauració i conservació de la biodiversitat per a una major protecció davant impactes climàtics

- Protecció i adaptació dels sistemes costaners i marins, i els arxipèlags

- Provisió de serveis bàsics i noves oportunitats per a la població del medi rural que generin resiliència davant el canvi climàtic

- Potenciació de les contribucions dels sectors agrari i pesquer a la prevenció i mitigació dels esdeveniments climàtics extrems

- Protecció de la salut de les persones davant els impactes del clima

- Dotació permanent dels mitjans tècnics i humans necessaris a cada nivell de l'administració per combatre esdeveniments climàtics extrems

- Reforç dels serveis d'emergència i de la seva interconnexió i interoperabilitat

- Promoció d'una cultura cívica de la prevenció i resposta a emergències climàtiques

- Lluita contra la desinformació climàtica

- Acceleració de la transició ecològica a Espanya i lideratge a la Unió Europea per una major ambició en descarbonització

- Finançament de les actuacions del Pacte d'Estat

- Governança del Pacte

El pes de l'evidència científica  

La ciència és un eix vertebrador del Pacte d'Estat. "A la vida tot és ciència", ha declarat durant la roda de premsa Marta del Amo, periodista científica i part de l'Oficina Nacional d'Assessorament Científic (ONAC). "Incorporar informació científica en la presa de decisions redueix la incertesa, té en compte totes les visions i fa que les mesures públiques s'acostin a l'objectiu que intenten perseguir". En aquest sentit, ha celebrat que els polítics hagin assumit com a pròpies algunes reclamacions de la comunitat investigadora. Entre aquestes, les assegurances agràries, amb les quals es pretén reforçar l'adaptació "a la nova realitat climàtica per donar suport a la sinistralitat extraordinària", segons afirma la proposta.

Alicia Pérez-Porro, responsable d'Interacció Política i Relacions Institucionals al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), va coordinar la participació de l'organització en l'elaboració del Pacte d'Estat climàtic. En conversa amb Público, considera que el procés va ser "fascinant perquè a Espanya no s'havien fet coses així". Si bé reconeix que no va ser perfecte i que hi va haver fases del procediment que podrien haver resultat desiguals, reconeix que es va tractar de "un pas endavant grandíssim".

També Greenpeace valora positivament "el reforç del coneixement científic en totes les polítiques públiques", així com "la lluita contra la desinformació climàtica", segons apunten en un comunicat. Així mateix, afegeixen que és necessari "assegurar la participació ciutadana efectiva i basada en la ciència". Pérez-Porro també posa de relleu que no n'hi ha prou que les decisions polítiques es prenguin d'acord amb l'evidència científica, sinó que aquesta mateixa evidència ha d'arribar a la població per assegurar que les mesures es compleixen. "Necessitem informació científica a tots els nivells, tant per als qui dissenyen les decisions o les polítiques públiques com per a aquells als quals els impactarà de manera directa".

Més concreció i ambició  

Tot i que la majoria de valoracions són, de moment, positives, Pérez-Porro també matisa que sempre existeix marge de millora. En aquest sentit, considera que seria interessant que es compartissin els criteris utilitzats per discriminar la informació inclosa i exclosa en la proposta actual. Reconeix d'aquesta manera la importància del procés i no només del resultat. També adduïx certa incògnita sobre "com es trasllada a la realitat i com es continua implicant el sector científic, ja no només en la redacció d'un document, sinó en la implementació de tot allò que aquest document posa de manifest".

El responsable d'Energia i Clima a Ecologistes en Acció, Javier Andaluz, comenta a aquest mitjà que "el document és molt més declaratiu que tangible i capaç de fer coses. Cal lligar-lo amb mencions i objectius clars". "De poc serveix parlar de la necessitat de donar suport a l'agricultura ecològica quan sabem que la lluita real no té tant a veure amb allò declaratiu, sinó amb l'objectiu concret", afegeix.

Des de Greenpeace també reclamen una major ambició del document. "Necessitem amb urgència un pacte ambiciós davant l'emergència climàtica, que reuneixi les voluntats de tota la societat, i en concret de l'arc polític, pensant en el present i en les futures generacions amb mires àmplies, que protegeixi la natura i la nostra salut", declara en un comunicat Eva Saldaña, directora executiva de l'organització a Espanya.

En particular, l'ambientalista subratlla la urgència de posar sobre la taula mesures ambicioses de mitigació. "Exigim coherència en les polítiques: gravar i eliminar les ajudes a qui contamina; dedicar els recursos a les transformacions necessàries per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic, amb mesures que millorin la vida de la gent, i impulsar un canvi del model productiu que posi la vida al centre".

"El clima és el tauler en què es juguen les altres partides", ha declarat Pedro Sánchez durant la cloenda de l'acte de presentació. El president del Govern ha insistit que Espanya és el país d'Europa que més patirà els efectes de la crisi climàtica, i en la mateixa mesura, pot ser referent europeu en matèria de política ambiental. Per aquest motiu, ha demanat ajuda als sectors externs de la política per fomentar un consens sobre la necessitat d'aquest Pacte d'Estat climàtic per aconseguir que la seva ratificació al Congrés tiri endavant.