Catalunya va viure el 2023 el segon augment de població més gran des del 2009, gràcies a l'arribada de 126.000 migrants

L'arribada de 126.804 migrants el 2023 va ser el principal factor d'augment poblacional a Catalunya aquell any, segons els resultats definitius de les Estimacions de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Els 8.012.231 residents l'1 de gener del 2024 eren 110.268 més que l'any anterior, amb un ritme de creixement lleugerament inferior al del 2022, quan va fer un salt de 140.140 habitants. En qualsevol cas, es tracta del segon augment més gran registrat des del 2009.

La població creix així gràcies al saldo positiu de migració, que desaccelera lleugerament respecte al 2022 quan van arribar 158.546 migrants, però continua en valors significativament superiors als 25.701 del 2021. El saldo migratori amb l'estranger ha estat positiu en 723 municipis, i el que registra un creixement més alt en nombres absoluts és Barcelona (45.402).

Entre el conjunt de la població les defuncions depassen els naixements per sisè any consecutiu. En concret, el creixement natural va ser de menys 13.445 persones, ja que es van registrar 54.217 naixements i 67.662 defuncions al llarg de l'any. Alhora, el saldo migratori amb la resta d'Espanya va ser de menys 5.171 habitants. La capital catalana també és el que cau més en la diferència entre naixements i defuncions, amb menys 4.085.

Així, el percentatge de població de 0 a 15 anys continua a la baixa i va passar del 15,2% al 14,9% durant el 2023. Al mateix temps, el pes dels residents d'entre 16 a 64 anys ha augmentat del 65,4% al 65,6%, i els majors de 65 anys s'apropen ja a ser un de cada cinc ciutadans (19,5%).

La tendència a l'alça de naixements va començar durant la postguerra, i va seguir de manera ininterrompuda fins a l'any 2018, quan els decessos van començar a superar-los. Des de llavors, i en especial a partir del 2020, l'any de la pandèmia, els números continuen en negatiu a conseqüència de la baixa natalitat.

Comarques i municipis

Tenint en compte els diversos indicadors, el balanç final del 2023 és de creixement poblacional a 620 municipis i de disminució a 301. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement relatiu van ser Mont-roig del Camp (36,1‰), Calafell (35,0‰) i Cunit (32,5‰), i els de menor creixement van ser Martorell (‑5,6‰), l'Escala (‑4,3‰) i Ripoll (‑4,2‰).

La població va augmentar en 38 comarques i a Aran, i va disminuir a quatre. El Solsonès (104,8‰), el Baix Penedès (22,6‰) i el Gironès (19,4‰) van ser les comarques amb majors creixements en termes relatius. D'altra banda, la Segarra (‑56,3‰), Osona (‑21,5‰), la Terra Alta (‑2,4‰) i el Pallars Jussà (‑1,9‰) van perdre població.