Catalunya té 814 projectes d'energia elèctrica en tramitació, la gran majoria de solar fotovoltaica

Catalunya té actualment 814 projectes de producció d'energia elèctrica en tramitació, dels quals 601 són de solar fotovoltaica, 150 estan relacionats amb les bateries i, finalment, 63 són d'energia eòlica. "Si tot allò que està en tràmit s'acaba materialitzant, arribarem a l'objectiu de 2030, però ho hem d'accelerar", ha dit aquest divendres la directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), Anna Camp, en una jornada a Barcelona. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat), el 2030 la meitat de la producció elèctrica de Catalunya hauria de provenir de fonts renovables, mentre que al 2050 s'hauria d'elevar al 100%.  

D'altra banda, el consum d'energia final es va reduir a Catalunya un 1,5% l'any 2023 en relació amb l'any anterior, i la participació de les energies renovables en la matriu energètica va créixer fins a assolir el seu "màxim històric", un 11,7% del total. Les xifres les ha anunciat Camp aquest dimecres en el marc de la presentació del Balanç energètic anual de Catalunya.

Tot i que les dades de consum més recents són de 2023, també inclou els projectes que ja estan en marxa. Així, hi ha 814 projectes de producció elèctrica en tramitació que preveuen generar més de 8.000 megawatts (mw), cosa que permetria a Catalunya assolir els 15.384 mw el 2030 i començar a caminar cap als 61.861 mw necessaris per a 2050.

En aquesta línia, Camp ha remarcat els tres objectius de cara a 2050: reduir el consum final d'energia en un 30,3%, multiplicar per 2,3 l'electrificació i apostar per un model 100% renovable i autosuficient.

Paneque ho veu un objectiu climàtic, de seguretat i de competitivitat  

En una intervenció posterior, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que en l'àmbit de l'energia cal actuar amb claredat, planificació i consens. "Ha esdevingut no només un objectiu climàtic, sinó una qüestió de seguretat, de competitivitat del país i de responsabilitat per qualsevol Govern", ha valorat. En aquest sentit, ha recordat que la Generalitat està impulsant un pla que preveu desplegar 10.300 megawatts nous fins al 2030, el PLATER.

El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació d'energies renovables, fonamentalment l'eòlica i la fotovoltaica, en el conjunt de Catalunya, de manera que es compleixin els objectius previstos en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 per tal que el país pugui descarbonitzar el seu model energètic. Amb aquesta finalitat, esdevindrà una eina que ajudi els municipis a regular la instal·lació d'energies renovables en el seu terme.

La realitat, però, és que més enllà dels documents governamentals, la implantació i expansió de les renovables al territori està despertant fortes protestes en nombroses comarques, ja sigui per la massificació d'infraestructures d'aquest estil que denuncien tenir -com la Terra Alta amb els parcs eòlics- o pel rebuig a l'impacte paisatgístic i ambiental que pot tenir, com el projecte d'eòlica marina a l'Empordà.

Pel que fa a les dades de 2023, Camp ha explicat que tot i que el consum d'energia va baixar, el creixement econòmic es va mantenir. De fet, entre 2019 i 2023 el consum d'energia final va caure un 5,6%, mentre que en el mateix període el PIB va créixer un 3% a preus constants i la població, un 3,6%.

Per sectors, el transport va ser el responsable del 39,2% del consum final d'energia, mentre que la indústria ho va ser del 31,5%. L'àmbit domèstic va suposar un 14,1% del total de la demanda final, el sector serveis va representar el 13,8% i el sector primari, l'1,5%.

Pel que fa a les energies renovables, la seva contribució en el conjunt del sistema energètic català va augmentar l'any 2023, assolint el seu màxim en la sèrie històrica amb un 11,7% del total. El pes dels combustibles fòssils en la matriu d'energia primària es va reduir fins al 63%, constituint el mínim de la sèrie històrica, sense tenir en compte l'any 2020, afectat per la pandèmia.

Després del període de sequera, la principal font energètica renovable va ser l'energia hidroelèctrica (8,9%), seguida de l'energia eòlica i fotovoltaica. A més, la directora ha explicat que, després de l'apagada, ICAEN ha registrat un augment de projectes d'emmagatzematge d'energia.