Catalunya salta dels 13 als 27 milions de visitants l'any durant el segle XXI, amb Barcelona al capdavant

El salt d'escala que ha experimentat el turisme és una de les grans transformacions que ha viscut Catalunya durant el primer quart del segle XXI. El país ha duplicat els 13,4 milions de visitants que rebia al tombant de segle i se situa ara a la ratlla dels 27,6, segons dades de l'INE. Barcelona abandera aquesta explosió, amb 12,7 milions de visitants el 2024, gairebé la meitat. El creixement ha sigut "molt més ràpid" que el d'altres ciutats europees immerses en l'auge del turisme urbà, cosa que explica "part de les tensions que ha generat", en opinió del comissionat de turisme, José Antonio Donaire. Creu que s'ha tocat sostre i que existeix un consens sobre "no créixer més".

El responsable municipal situa el "salt extraordinari" entre els anys 2000 i 2015: "Es produeix en tots els sentits: creix moltíssim l'oferta d'allotjament, la ciutat es posa de moda i les xifres de creixement anual són imparables". Així és com es va passar de poc més de 4 milions de visitants anuals (l'any 2000), fins a prop de 9 milions el 2015, segons indiquen les dades de l'Observatori del Turisme a Barcelona. El "sostre" es va tocar l'any 2019, amb gairebé 14 milions de visitants, una xifra que no s'ha tornat a assolir després de la pandèmia, amb els 12,7 milions del 2024 com a darrera referència.

Tot aquest creixement ha anat acompanyat d'altres xifres rècord, per exemple en l'àmbit de la mobilitat. L'aeroport del Prat va batre l'any passat el rècord absolut de passatgers, amb 55 milions (el màxim teòric de la instal·lació, segons Aena), quan al tombant de segle no arribava ni als 20 milions. I el Port de Barcelona va tancar el 2024 amb un nou rècord de 3,65 milions de creueristes, en gairebé 800 operacions, amb una xifra d'arribades que s'han multiplicat per deu en l'últim quart de segle.

El comissionat recorda que Barcelona va decidir "en el seu moment" -en referència al Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), aprovat el 2017 amb Ada Colau d'alcaldessa- "i manté fermament" la decisió de "no créixer" més en places turístiques, i per tant tampoc en nombre de visitants. D'acord amb aquesta "decisió", Donaire pronostica que en els pròxims anys la xifra de visitants s'estabilitzarà entorn del volum actual. "El model actual (reflexió, gestió)" és fruit d'un consens "percebut per la major part de la ciutadania, però també per part de la majoria dels operadors turístics", rebla.

Xifres rècord a Catalunya  

La capital ha empès les xifres de visitants a tot el país, ja que la ciutat per si mateixa acapara el 46% del turisme nacional. Ara bé, a diferència de Barcelona, a Catalunya en conjunt el creixement del turisme encara no s'ha aturat, puix els més de 27 milions de visitants rebuts els anys 2023 i 2024 són de rècord, i superen el sostre prepandèmic de 26,1 milions. Una sèrie que revela l'explosió del turisme al país en 25 anys, on s'ha doblat el nombre de visitants.

El salt ha anat molt lligat a l'auge del turisme estranger. Dels 21,5 milions de viatgers que l'any passat es van allotjar en hotels catalans 14 van ser estrangers, és a dir, gairebé el 65%. Fa un quart de segle, no arribaven als 6 milions i tenien menys pes sobre el total, un 55%. Les persones de fora de l'Estat que han vingut de visita a Catalunya el darrer mes d'octubre és de més de 2 milions, un rècord absolut en un mes d'octubre i que per si sol equival a gairebé el 40% de tot el turisme estranger allotjat en hotels catalans tot l'any 1999.

L'àrea de Barcelona i la Costa Brava, altres grans focus  

El turisme ha anat amunt a les principals destinacions turístiques, i en general a totes les demarcacions. L'ocupació hotelera s'ha més que duplicat a l'àrea de Barcelona (de 5,3 milions a 13,1 milions, segons dades de l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE). I ha crescut de forma similar, en termes relatius, a Tarragona, d'1,3 milions a gairebé 3,2. A la demarcació de Girona el salt és de 2,5 a 4,2 (un 66% més), i a Lleida és molt menor en nombres absoluts i relatius: de menys de 700.000 a prop de 960.000 (un 37% de creixement).   

Pel que fa a les principals zones turístiques, la Costa Brava capitalitza el turisme gironí. L'any passat va allotjar 4 milions de visitants només en hotels (dels 4,2 de tota la demarcació), un milió i mig més que fa 25 anys. A Tarragona, als municipis de la Costa Daurada l'increment de visitants en hotels ha estat encara superior, fins a un 120% més. Les xifres que reflecteixen l'auge del turisme són el pas d'1,3 milions a 2,9 milions de clients d'hotels entre el 1999 i el 2024.

Les dades d'ocupació hotelera per demarcació descobreixen el pes dels visitants estrangers sobre el total en cada territori. En aquest aspecte, a l'àrea de Barcelona manen els turistes estrangers amb fins a un 74% dels clients hotelers, molts més que fa 25 anys, quan eren el 60% de l'ocupació. Lluny d'aquests percentatges se situen Tarragona (amb un 43% de turista estranger, si fa no fa com l'any 1999) i particularment Lleida, ara amb un 20%, això sí, amb vuit punts més que al tombant de segle. Girona és l'única demarcació on el pes dels estrangers ha caigut, per bé que lleugerament, del 63% fa un quart de segle, a un 60%.

Més pernoctacions i sensibilitat ambiental a Girona  

Així, tant internacionals com locals han crescut en similars proporcions a les comarques gironines, que han registrat un 60% llarg més de pernoctacions en hotels en el mateix període. La investigadora de la UdG, Sílvia Aulet, detalla que aquesta crescuda es deu "sobretot a una reestructuració de la planta hotelera" i l'increment de viatgers internacionals, que segueix la tendència a l'alça a escala global. La reestructuració d'hotels gironins passa per una millora de les infraestructures, més que un augment de places hoteleres, apunta la investigadora. 

Un altre paper clau que ha tingut el sector a la demarcació ha estat l'aposta pel turisme esportiu. La investigadora, però, apunta que un dels reptes que caldrà tractar en un futur dins d'aquest àmbit és entendre que "a vegades els esdeveniments esportius que es fan a l'aire lliure no són tan positius com sembla". La investigadora de la UdG afegeix que "malgrat que hi hagi un rendiment econòmic, l'impacte que deixen al territori és més important".

El sector turístic ha començat a treballar un altre canvi en les últimes dues dècades, la desestacionalització. Uns dels referents en aquest àmbit han estat els càmpings. De fet, en l'última dècada els càmpings gironins han incrementat un 21,5% els dies que obren al llarg de l'any.  La sostenibilitat ha estat una altra de les baules en el sector turístic d'aquest primer quart de segle.  Aulet explica que les millores en sostenibilitat són un atractiu turístic més, tot i que no és un factor decisiu perquè els visitants escullin Girona per fer les vacances.