Catalunya, medicina de futur

Catalunya està vivint una transformació profunda en l'àmbit de la salut i la recerca. El Govern Catalunya està vivint una transformació profunda en l'àmbit de la salut i la recerca. El Govern ha posat en marxa un conjunt de projectes estratègics que aposten per una medicina més propera, digitalitzada i sostenible, capaç d'integrar l'assistència sanitària amb la investigació i la formació. Sota aquesta visió, el país consolida una xarxa de campus, hospitals universitaris i centres d'innovació que configuren una autèntica medicina de futur.  

Aquesta estratègia, liderada pels departaments de Salut i de Recerca i Universitats, vol reforçar el paper de Catalunya com a referent europeu en biomedicina i convertir el coneixement en motor de desenvolupament social i econòmic.

Les inversions en noves infraestructures, la descentralització de l'oferta universitària i la cooperació entre administracions, empreses i centres de recerca són els pilars d'un model que entén la salut com un projecte de país.

El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, recorda que “el sector de la salut és un dels principals motors d'innovació i desenvolupament econòmic i social del país”, amb un impacte equivalent al 7,6% del PIB i més de 75.000 llocs de treball.

Formació en salut al territori  

Un dels puntals de la política sanitària del Govern és la formació i l'equitat territorial. L'aposta per expandir els estudis de ciències de la salut per Catalunya és un pas decisiu per reforçar el sistema públic i garantir professionals arreu del territori.

A partir del curs 2025-2026, la Universitat de Lleida oferirà el Grau en Infermeria al Pirineu, amb seu a Tremp. Seran 20 places de nova creació per formar futurs professionals a l'Alt Pirineu i l'Aran, amb pràctiques als centres assistencials de la zona. Aquesta iniciativa, fruit de la col·laboració entre la UdL i el Departament de Recerca i Universitats, exemplifica la voluntat d'estendre la formació sanitària més enllà de les grans ciutats.

També la Universitat Abat Oliba CEU obrirà el seu propi grau d'Infermeria amb 80 noves places, mentre que l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha obtingut el reconeixement com a hospital universitari vinculat a la Universitat Rovira i Virgili. Amb aquesta acreditació, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha complert el compromís de reduir a la meitat els terminis administratius per fer possible la docència a l'Ebre i obrir la porta a futurs estudis de Medicina al territori.

Grans projectes hospitalaris  

La modernització de les infraestructures sanitàries és un altre dels eixos de la política de salut del Govern. Tres projectes de gran envergadura marquen aquesta nova etapa: el Nou Clínic, el Campus Vall d'Hebron i el Campus Salut Girona.

El Nou Clínic és una de les operacions més ambicioses de la propera dècada. El futur Campus de Salut Clínic – Universitat de Barcelona, ubicat a l'Eix Diagonal Salut, ocuparà més de 300.000 m² i integrarà assistència, recerca i docència en un únic espai. El projecte, que compta amb la participació dels ajuntaments de Barcelona, l'Hospitalet i Esplugues, posicionarà el país com a referent europeu en salut i innovació biomèdica.

A la zona nord de la ciutat, el Campus Vall d'Hebron representa un altre salt qualitatiu. El desembre de 2024 es va inaugurar un dels equipaments més ambiciosos de la recerca biomèdica al sud d'Europa: el nou edifici del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). El projecte ha estat possible gràcies a la suma d'esforços entre institucions públiques i privades. La Generalitat de Catalunya, la Fundació ”la Caixa”, Ferrer, els fons propis del VHIR, els fons FEDER de Desenvolupament Regional i altres donants privats han aconseguit reunir els 40 milions d'euros necessaris per a la construcció i els 3 milions addicionals per equipar-lo amb tecnologia d'última generació.

L'edifici de 16.792 m² acull 600 investigadors i investigadores i aporta infraestructures per a les més de 2.000 persones que formen el VHIR entre personal investigador i de suport a la recerca, a més de personal administratiu, de manteniment i serveis.

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'ànima del Campus Vall d'Hebron. Un dels elements més singulars del campus serà el ciclotró, un equipament d'alta tecnologia que ja ha arribat a Vall d'Hebron i que permetrà desenvolupar noves eines de diagnòstic i tractaments personalitzats basats en radioisòtops, així com avançar en teràpies gèniques. Paral·lelament, el VHIR serà la seu d'un Hub d'Innovació destinat a promoure aliances públicoprivades i nous projectes que afavoreixin la transferència de coneixement, la creació d'empreses i l'arribada de companyies del sector biomèdic.

Però l'aposta no s'atura en la investigació. Vall d'Hebron està immers en un projecte de futur, el Nou Vall d'Hebron, que implica la construcció de nous edificis, com el futur Edifici d'Atenció Ambulatòria Especialitzada; l'edifici FULL (Edifici de Farmàcia, Urgències, Logístic i Laboratori); l'ampliació de l'Hospital Infantil (HI Magic), i la millora dels ja existents, reforçant el paper de Vall d'Hebron com a motor científic, sanitari i social del país.

El Campus Salut Girona és la gran aposta de futur a les comarques gironines. Integrarà el nou Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, les facultats de ciències de la salut i un hub d'empreses biomèdiques, sobre una superfície total de 175.000 m². El campus, que es completarà el 2031, vol esdevenir un espai d'assistència, formació i recerca amb vocació europea, aprofitant també la proximitat amb França per teixir aliances internacionals.

Recerca i innovació  

En paral·lel a la renovació hospitalària, Catalunya està desenvolupant projectes de recerca biomèdica. El més emblemàtic és el nou hub de medicina de precisió que es construirà als terrenys de l'antic Mercat del Peix, dins del projecte Ciutadella del Coneixement.

El futur edifici, impulsat pel Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), la Universitat Pompeu Fabra i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), serà un pol internacional d'investigació interdisciplinària. La col·laboració entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i institucions científiques de primer nivell convertirà aquest espai en un node europeu de recerca en medicina personalitzada.

La potència de l'ecosistema de recerca biomèdica català és manifesta: 2.600 investigadors treballant en 64 projectes del Consell Europeu de Recerca i més de 50 spin-offs creades. La consellera Montserrat destaca que “la recerca feta a Catalunya està obrint noves fronteres en medicina de precisió i envelliment saludable”. “Aquests projectes no són només tecnologia ni investigació puntera, són persones treballant per a persones”, afegeix, posant l'accent en la col·laboració com a clau de l'èxit.

Catalunya aposta així per una recerca orientada a resultats reals, integrada amb la digitalització dels serveis sanitaris i centrada en la persona, i reforça també la idea de salut com a projecte de país.