Catalunya haurà d'invertir 51.000 milions només en infraestructures d'energia renovable per assolir la transició climàtica

L’increment de la capacitat de generació renovable a Catalunya l’any 2020 ha sigut "ínfim", només maquillat mínimament per l’autoconsum fotovoltaic. I no només per la pandèmia de la Covid-19, ja que aquest creixement nul és constant des de l’any 2017. Aquestes són algunes de les conclusions de l’Obercat, l’Observatori d’energies renovables de Catalunya, que alerta també sobre "l’augment de la dependència sobre la generació nuclear", una energia condemnada a desaparèixer. Amb aquests antecedents, l’informe vaticina que "hi haurà un més que probable incompliment dels objectius climàtics compromesos pel Govern de la Generalitat i el Parlament per l’any 2030".

"S'ha generat una sensació d’allau de projectes que han aconseguit el resultat contrari al pretès"

Les perspectives de futur de la mateixa administració indiquen que cal invertir més de 51.000 milions d’euros, només en infraestructures de generació d'energia renovable, per dur a terme la transició energètica. Des de l’Observatori Obercat afegeixen que "sense la col·laboració publicoprivada, aquest repte esdevindrà impossible". A més, precisa que en aquest camí és necessària la participació de tots els models implicats, com l’autoconsum, les comunitats energètiques i els grans projectes fotovoltaics i eòlics, prioritzant l’eficiència i l’estalvi energètic. En relació amb la posada en marxa del Decret Llei 16/2019, que pretén afavorir la implantació d’aquest tipus d’energies, l’Observatori assegura que "les seves actuacions són molt restringides i han generat una sensació d’allau de projectes que han aconseguit el resultat contrari al pretès".

En aquest context, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha anunciat una modificació del citat Decret de les renovables, que contempla que els projectes fotovoltaics i eòlics només puguin iniciar la seva tramitació si compten amb l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, que es podria situar al voltant del 85% de la superfície. A més, per presentar els projectes, els promotors també hauran d’acreditar que n’han informat els ajuntaments corresponents. Amb aquesta modificació, el Govern considera que s’oferirà la regulació definitiva pel desplegament de les energies renovables.

"No, a casa meva"

Per al vocal del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), Pere Soria, l’informe de l’Obercat "destapa les misèries de l’administració pel baix nivell d’execució dels projectes, que se situa en el 0,29% de la potència necessària". Segons detalla, els filtres i requeriments de la Generalitat, com que les iniciatives s’han de dur a terme en terrenys nous o la reducció de la superfície d’ocupació de les instal·lacions, fan que els promotors no puguin executar les iniciatives fotovoltaiques.

"És una nova versió del 'no, a casa meva'"

Tot i que Soria reconeix que la població ha adquirit consciència del dèficit d’infraestructures en renovables existent a Catalunya, adverteix que s’està produint un fenomen que succeeix amb altres àmbits: acceptar la necessitat de la instal·lació, però rebutjar-la a prop del territori propi. "És una nova versió del 'no, a casa meva'". L’expert al·ludeix a què els "plantejaments polítics i la normativa no estan afavorint el desplegament del sector". A més, critica "un cert populisme que tendeix a exagerar els impactes ambientals i que posa al mateix sac els criteris per a megaprojectes i per petites iniciatives".

A més de l’informe de l’Obercat, Pere Soria posa sobre la taula un desafiament que tindrà Catalunya aviat i que pot afectar la seva competitivitat empresarial. Apel·lant a la frase: "Diguem quina energia fas servir i et diré quin futur tens", Soria apunta que la font principal de subministrament actual és la nuclear, "una energia que té data de caducitat". La pregunta que es fa és "si l’importarem?, ja que hem apostat per un sistema que està arribant al final". En aquest sentit, Soria revela que "els inversors del sector energètic ja no parlen de Catalunya, que s’està quedant fóra del mapa".

"Diguem quina energia fas servir i et diré quin futur tens"

En una línia similar, els enginyers industrials reclamen no perdre el tren de les inversions. En el manifest ‘Territori i transició energètica, que signen juntament amb altres col·lectius, demanen el desplegament de les energies renovables, "que són una oportunitat per afavorir un desenvolupament industrial i econòmic, alhora que sostenible, del territori".

Els enginyers defensen que "cal treballar per un just equilibri entre l’interès general de transformació del model energètic i els interessos particulars", però alhora plantegen la importància de reforçar un canvi de visió que fomenti els projectes – individuals i col·lectius- d’activitat energètica distribuïda al territori, que permetin compatibilitzar projectes agrícoles, pesquers i industrials amb la generació renovable.

"Cal treballar per un just equilibri entre l’interès general de transformació del model energètic i els interessos particulars"

Tant el CEEC com el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya creuen que l’únic camí vàlid per avançar cap a la transició energètica és que l’administració faci les actuacions necessàries i incorpori els recursos convenients per desbloquejar els procediments de tramitació, que en el cas de les instal·lacions de més de 50 megawatts (MW), corresponen al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco). Amb aquestes accions, consideren que es començaria a superar la completa absència de relat per part del Govern sobre la necessitat d’encarar amb urgència i determinació la transició energètica.