Catalunya entoma la campanya de les europees amb la ressaca de les catalanes i les negociacions per formar govern

Catalunya afronta la campanya de les eleccions europees amb la ressaca de les catalanes i les negociacions per formar govern i la Mesa del Parlament en marxa. Segons confirmen fonts dels principals partits catalans implicats a l'ACN, les converses es mantindran les pròximes setmanes malgrat la campanya, ja que el Parlament s'ha de constituir a tot tardar el 10 de juny. És a dir, l'endemà dels comicis al Parlament Europeu. "El calendari és el que és", diuen.

Menys de dues setmanes després de votar, als catalans els hi espera una segona ronda de mítings i una nova cita electoral el 9 de juny. Fa 10 anys que a Catalunya no se celebren unes eleccions a l'Eurocambra sense cap altra contesa electoral i, llavors, la participació va ser del 46%.

En declaracions a l'ACN, el director general de comunicació i portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, remarca que entre les catalanes i les europees hi ha un mes de marge: "Hi haurà temps més que suficient per als partits polítics, els líders, els mitjans, les institucions, i totes les entitats socials que ens estan ajudant a donar visibilitat a la importància de les eleccions europees".

A nivell de tota la Unió Europea, l'Eurocambra confia en una pujada de la participació. Des de seva l'oficina a Barcelona destaquen que la xifra d'enquestats en el darrer Eurobaròmetre amb intenció de votar a les eleccions europees és del 71%, nou punts més que fa cinc anys. Per això, esperen una participació més gran que el 2019, si bé es mostren prudents sent conscients que aquestes dades no sempre es traslladen a les urnes.

Pendents de la participació

Deixant de banda les primeres eleccions que es van celebrar amb l'entrada d'Espanya a la UE el 1987, el màxim històric de participació en uns comicis europeus a Catalunya és del 2019. Aquestes eleccions van coincidir amb les municipals i, a més, els dos grans líders de l'independentisme del moment, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, es van presentar a les europees com un intent de portar la causa catalana a Brussel·les. Van votar gairebé 3.440.000 persones, un 60,93% del cens. Es va superar fins i tot la mitjana europea de participació (50,66%).

En canvi, en les europees del 2014 la participació va ser del 46,18%. El mínim històric és del 2009, quan menys del 37% dels electors catalans van votar per triar representant a l'Eurocambra, quedant per sota de la mitjana europea (43%), segons dades facilitades per l'Eurocambra.

Candidats dels partits catalans

En les eleccions europees la circumscripció electoral és única a tot l'Estat, amb la qual cosa els ciutadans voten les mateixes llistes de candidats a totes les ciutats i comunitats autònomes. A l'Estat hi ha 33 candidatures i la majoria dels grans partits estan adscrits a un grup europarlamentari del qual formaran part un cop es renovi la cambra.

D'aquestes llistes, hi ha els següents candidats principals dels partits catalans: Toni Comín (Junts), Diana Riba (ERC), Javi López (PSC), Jaume Asens (Comuns) Jordi Cañas (Cs), Dolors Montserrat (PP) i Jorge Buxadé (Vox). Excepte Asens, tots busquen revalidar el seu càrrec com a eurodiputats, en el cas de López, per tercera vegada.

En les últimes eleccions europees, la candidatura de Junts encapçalada per Puigdemont va guanyar a Catalunya amb gairebé un milió de vots. El PSOE va quedar en segon lloc amb el 22% dels vots, ERC el tercer (21%), quart Ciutadans (8,2%), Unides Podem amb Ernest Urtasun cinquè (8,4%) i el PP sisè (3%). Vox va obtenir poc més d'un 1,2% dels vots a Catalunya, un resultat amb el qual no hagués obtingut representació si la circumscripció no fos única.

El panorama polític català cinc anys després és força diferent, si bé els electors no voten igual en les diferents conteses electorals. De totes maneres, el 2019 governaven Junts i ERC amb Quim Torra al capdavant, mentre Ciutadans liderava l'oposició gràcies al suport de més del 25% dels votants i els socialistes eren quarta força.

En les eleccions del 12-M d'aquest 2024, el PSC es va imposar amb gairebé el 28% dels vots, Junts va quedar segon amb el 21,6%, i ERC tercer amb el 13,6%. Ciutadans ha desaparegut de la cambra, ja que va obtenir menys d'un 1% de vots.