"Catalunya ha de buscar una fórmula de finançament més justa i equitativa"

Entrevistem l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que aposta per un govern d'esquerres a la Generalitat i es mostra favorable al fet que Catalunya tingui un finançament singular. El batlle detalla els reptes de la seva ciutat, pendent de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona.

Ruben Viñuales va recuperar ara fa poc més d'un any l'alcaldia tarragonina per al PSC després de quatre anys de govern republicà i a l'oposició. Provinent de les files de Ciutadans -n'era el líder municipal fins que el 2020 es va donar de baixa del partit taronja-, Viñuales governa en minoria mentre explora ampliar el seu executiu sense concretar cap on es decantarà. Al llarg d'aquest primer any de gestió, ha aprovat uns pressupostos amb més suports dels necessaris.

El batlle ha defensat un cop més el projecte del Hard Rock com una oportunitat per al Camp de Tarragona i també s'ha mostrat favorable a regular els pisos turístics a escala catalana, i no prohibir-los. Sobre les negociacions de la investidura de Salvador Illa, Viñuales no és partidari d'una repetició electoral i aposta per un govern d'esquerres. Creu que Catalunya hauria de tenir un finançament singular per garantir la qualitat dels serveis públics.

En aquesta entrevista amb Públic, parlem de l'espinós contracte de la brossa i la trama d'espionatge al voltant d'aquest, les desavinences entre els municipis de la futura àrea metropolitana de Tarragona i la retirada de l'ajuntament com a acusació particular en cas INIPRO, una de les primeres decisions del govern socialista i que va aixecar molta polseguera entre l'oposició.

Si hagués de resumir dues idees el que ha aconseguit i el que li ha faltat per aconseguir en el seu primer any de gestió, quines serien?

Durant aquest primer any hem posat Tarragona de moda, esportivament i patrimonialment. Hem donat a conèixer la marca de la ciutat. També destacaria l'eficiència. Hem fet els canvis necessaris a nivell intern per poder tenir una estructura i donar agilitat a l'administració, que és una de les coses més complicades en aquesta casa històricament. I finalment hem posat ordre. Tenim una situació econòmica complexa i per primera vegada hem aconseguit en només un any baixar del 75% del deute i sortir de la tutela de la Generalitat.

Ara tenim tres anys al davant per executar els fons Next Generation, que ho farem en els anys que queden de mandat. En total seran 31 milions d'euros que invertirem a la ciutat més 10 milions de fons propis cada any. Això serà un canvi substancial, amb mesures tan importants com la renovació de la flota d'autobusos.

Quins són els  temes que generen més conflicte del nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM)?

"El model de Tarragona ha de ser un creixement sostenible en tots els sentits: econòmic, social i ambiental"

Fruit de l'esforç, tant de l'equip redactor del POUM com del seu conseller, Ignacio García de la Torre, i les converses amb la resta de grups del plenari, hi ha força consens. Sobretot pel que fa al tipus de model de ciutat. Ha de ser un creixement sostenible en tots els sentits: econòmic, social i ambiental. Si no té aquests tres ítems, no és sostenible. El nou POUM aposta perquè el riu Francolí no sigui un element que separa la ciutat, sinó una zona de cohesió. El riu passarà de ser una barrera física i psicològica, a un nexe d'unió de Tarragona. Per altra banda, aposta perquè el creixement per Llevant sigui moderat i per una Tarragona que s'obre i mira cap al mar. També té en compte la preservació de tota l'anella verda, que volem donar-li personalitat jurídica pròpia perquè estigui protegida.

Es diuen moltes coses del futur de la Tabacalera i ara sembla estar encarat després d'estar molts anys damunt la taula, però quan  començarà a ser una realitat?

De moment, una de les parts ja la tenim adjudicada, que és la Universitat EUSES, un centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, per fer els estudis d'Educació Física i postgraus. Som l'única capital catalana que no té aquests estudis. Això anirà a un dels magatzems i preveiem que sigui una realitat el 2026.

"L'administració és com una roda gegant, al principi és lenta i costa molt que giri, però quan comença a rodar no hi ha qui l'aturi"

També tenim converses molt avançades amb l'Estat i la Generalitat per ubicar-hi la biblioteca estatal. Tenim també la intenció de traslladar-hi el Conservatori de Música de la Diputació, a banda de les sol·licituds d'algunes empreses tecnològiques que volen instal·lar-s'hi. Això és probable que es pugui veure en aquest mandat. A més, en breu presentarem l'informe pel districte tecnològic que ha fet Miquel Barceló, un dels pares del 22@, per tal de veure quines són les nostres possibilitats i potencialitats. És a dir, per curiós que sembli, durant aquest any una de les coses que hem pogut fer és posar ordre, trobar i moure'ns moltíssim per tal que pugui haver-hi un relat a la Tabacalera: educació, formació i investigació.

El que li puc assegurar és que tot això es posarà en marxa aquest mandat. L'administració és com una roda gegant, al principi és lenta i costa molt que giri, però quan comença a rodar no hi ha qui l'aturi.

Un dels temes espinosos d'aquest primer any de mandat ha estat l'adjudicació del contracte de la brossa, que portava un any caducat. Finalment s'ha adjudicat a Urbaser, però no es pot firmar perquè el concurs ha estat recorregut. Creu que l'ajuntament s'ha precipitat i s'hauria d'haver esperat per adjudicar-lo?

No. El contracte de la brossa, guanyi qui el guanyi, les empreses sempre el recorren. No conec cap ciutat que hagi fet públic el contracte i algú no l'hagi recorregut. En aquest cas hi ha una resolució del Tribunal Català de Contractació que ens deia com havíem d'actuar i aplicar la resolució. L'únic que hem fet és complir, com hem fet mil vegades, amb l'opinió unànime dels funcionaris d'aquesta casa. Adjudicarem el contracte a l'empresa que va quedar segona en el concurs, per exclusió de la primera, tal com diu el Tribunal, però hem presentat un recurs perquè creiem que ja estava ben adjudicada. Però de moment hem acatat la decisió del tribunal. Això és com quan li posen una multa, que primer has de pagar la sanció. No ens hem precipitat, al contrari, no complir una resolució del Tribunal que les pròpies normatives comunitàries et diuen que tenen un plus de fiabilitat, seria prevaricar.

El contracte de la brossa ha portat molta cua, fins al punt que tècnics funcionaris encarregats de tramitar l'adjudicació van denunciar que havien estat espiats. De fet, es va creure que el seu mòbil també tenia un programari espia instal·lat. En quin punt es troba aquesta investigació?

"És com una pel·lícula d'espies dolenta"

Vaig entregar el telèfon als Mossos d'Esquadra per tal que fessin les pericials pertinents i no van trobar res. El que és innegable és que va arribar un sobre anònim a un mitjà de comunicació on hi havia un seguiment i escoltes a la funcionària en cap de la neteja. És com una pel·lícula d'espies dolenta.

Per què aquesta trama d'espionatge?

No és la meva feina fer suposicions, això ja ho farà la justícia, però a mi em sembla que és molt greu. Nosaltres defensem la institució i les nostres funcionàries i que la gent al final només fa la seva feina.

Va ser una de les empreses?

Ni idea.

Tarragona té marge per créixer turísticament?

Sí, nosaltres creiem que sí, però un turisme de qualitat. Un turisme familiar, patrimonial, cultural i gastronòmic.

Això és compatible amb l'arribada de més creuers?

Hem encarregat un estudi per veure quina és la nostra capacitat d'assimilació de creueristes. Ja hem fet alguna passa per evitar l'acumulació, com és distribuir-los per diversos punts de la ciutat. El problema no és tant el nombre com l'acumulació. Tenim una oferta patrimonial espectacular per fer-ho. Estem intentant aconseguir fons europeus per contar de manera digital els fluxos per tal de poder donar una millor oferta al visitant.

Té sentit apostar per créixer turísticament quan algunes ciutats de l'Estat molt tensades pel turisme i el mateix sector turístic ja parla de decreixement?

Això és com si a casa tens 8 fills i hi ha un fill que ha menjat molt i ha crescut molt i un altre no ha menjat tant i que no ha crescut tant i perquè el gran ja ha crescut doncs ja és suficient. És evident que Tarragona no tenim els problemes que té Barcelona. I això és d'aquelles coses que sempre repeteixo com a alcalde de Tarragona: tot es veu amb la visió de Barcelona i Catalunya és molt més gran i plural. La realitat de Barcelona és una, i la de Tarragona, Lleida i Girona és una altra. Cansa que els debats de Barcelona ens els portin aquí. Que ens preguntin quins altres problemes tenim, que són més importants.

Aquest creixement també és compatible amb el model del Hard Rock que defensa el PSC?

"El Hard Rock pot ser bo per generar riquesa i prosperitat al territori. És més semblant a la Roca Village que una altra cosa"

El cert és que ha patit moltíssimes variacions del projecte inicial. De quatre casinos ha passat a un i la resta són hotels, botigues... De fet, és més semblant a la Roca Village que una altra cosa. La gent vol prosperitat i nosaltres creiem que pot ser bo per generar riquesa i prosperitat al territori. Cal recordar que no es faria a qualsevol lloc, seria entre Salou i Vila-seca, al costat del PortAventura i del polígon químic més gran del sud d'Europa.

Els pisos turístics s'han de regular?

Sí. De fet, a Tarragona, abans que sortís el debat del decret de la Generalitat, ja vam dir que faríem una moratòria. No volem que Tarragona sigui un parc temàtic i nosaltres el decorat. Un estudi de la URV ens deia que un 14% dels habitatges de la Part Alta eren pisos turístics, i vam dir prou. Veig el que passa a altres ciutats de l'Estat i no permetré que passi a Tarragona.

Barcelona ja ha dit que els vol eliminar tots en quatre anys. S'ho heu plantejat també?

"Tarragona té poca capacitat hotelera. Ara com ara hi ha d'haver una certa oferta de pisos turístics"

No ho sé. El cas és que la realitat de Tarragona és diferent a la de Barcelona. La realitat és que Tarragona té només 2.200 llits de capacitat hotelera i és innegable que això no és suficient. Per això crec que en el nostre cas, una cosa és regular o limitar i l'altra és prohibir els apartaments turístics. La nostra realitat és que ara com ara hi ha d'haver una certa oferta de pisos turístics.

El primer decret d'alcaldia que es va aprovar va ser la retirada del consistori tarragoní com a part personada en el cas Inipro. Com s'explica aquest moviment?

És molt senzill. L'anterior govern d'ERC es va personar com a acusació particular de manera totalment extemporània, quan ja havia acabat la fase d'instrucció i tot. No feia cap falta. Però òbviament això responia a un interès claríssim. Vam creure que no era necessari, ja que el procediment continua igual i no tenim cap obligació d'estar com a acusació.

Cap on ha d'anar i com ha de ser la futura l'àrea metropolitana de Tarragona?

Cap a una comuna de serveis, cap a l'eficiència en la gestió. Per economies d'escala, per potencialitat de la nostra àrea d'influència, que és gegantina. Només Tarragona i Reus ja sumem en PIB i població una de les àrees més importants. Si a més a més sumem Cambrils, Vila-seca, Salou, la Canonja o Valls som un potencial econòmic increïble. Si anem junts, podem aconseguir moltes coses.

Qui ha de liderar la futura l'àrea metropolitana de Tarragona? És complicat arribar acords entre els municipis que en volen formar part?

"Aquells que parlen d'àrea metropolitana en capital, volen fer petita Tarragona"

Tots els municipis que en formem part. L'àrea metropolitana de Barcelona té capital? No. Té un president, un vicepresident, un consell... Per exemple, Cirusa és una comunitat creada per a la gestió i incineració dels residus, i que a més a més, genera energia a partir de la crema de residus. Té capital Cirusa? No, perquè hi som tots: Tarragona, Valls, Constantí, Vila-seca... Els serveis no tenen capital. Aquells que parlen d'àrea metropolitana en capital, volen fer petita Tarragona. Tarragona no serà la capital de cap àrea metropolitana perquè és la capital de la província. És un debat estèril. Nosaltres el que volem és millorar la vida de la gent, que pagui menys pels serveis i fent el transport públic molt més eficient.

Sembla que el TramCamp està creant discrepàncies entre els municipis que volen tirar endavant l'àrea metropolitana de Tarragona. Per què?

El cas és que hi ha un consens molt ampli. L'únic ajuntament que està mostrant alguna reticència, però que és totalment esmenable, és Salou. Confio plenament en l'alcalde Pere Granados i la seva visió metropolitana. La columna vertebral de l'àrea metropolitana de Tarragona és el tramvia, una infraestructura molt democràtica que arribarà des del barri de Tarragona Sant Pere i Sant Pau fins a l'aeroport de Reus o la Cambrils, la Canonja, Vila-seca...

Ara que parlem de transport públic, en els darrers mesos ha crescut el malestar dels usuaris que agafen un tren per anar a treballar a Barcelona o la seva àrea metropolitana pels retards o problemes a les línies de tren. Creus que és per una falta d'inversions?

Jo el que crec és que els usuaris tenen raó. Tots volem un bon servei. S'ha creat la tempesta perfecta. La gratuïtat del servei va fer que hi hagués un ús massiu, això és bo, però també és cert que tenim línies molt saturades. El corredor del Mediterrani ens ha de permetre que marxin mercaderies, que alliberaria la línia de costa a favor de combois amb passatgers. Em consta que Renfe ja ha encarregat vagons d'alta capacitat, però el fet és que ara venen temps complicats perquè en breu es tallarà el túnel de Roda de Barà per obres i això ens deixarà mesos sense sistema ferroviari. S'inverteix moltíssim, però no és suficient. Hi ha un ús massiu, una gran concentració de població i un flux elevat de passatgers per motius laborals. És innegable que cal un replantejament de tot el nostre sistema ferroviari.

De moment governa en minoria, però ha aconseguit un suport ampli al pressupost de Tarragona. La voluntat és continuar així fins al final del mandat?

M'agradaria ampliar govern. La política municipal ens obliga a parlar amb la resta de grups. La política supramunicipal em costa d'entendre perquè no diuen en públic el que diuen en privat i això no és útil per a la ciutadania. Tothom vol millorar i treballar per a la ciutat, des d'ERC, Junts, els comuns o el PP als no adscrits... Estem obligats a entendre'ns, menys amb Vox, que queda fora de l'equació.

Ha comptat amb el suport de Junts, els comuns i Esquerra per tirar endavant la seva acció de govern. De fet, els pressupostos es van aprovar amb 20 vots dels 27 del plenari. Amb quin grup municipal s'ha sentit més còmode pactant?

"A la política supramunicipal no diuen en públic el que diuen en privat"

Tots han demostrat altura de mires, responsabilitat i estima per la ciutat. Em sento còmode amb tots. El Partit Popular, a Tarragona, són la nova CUP: voten a tot que no per sistema.

Les actuals negociacions per formar govern de la Generalitat condicionen les de Tarragona per formar govern?

No. El PSC té clar que el municipalisme és sobirà. La meva feina és tirar endavant aquesta ciutat. Jo vull que Salvador Illa sigui president, serà bo per Tarragona i Catalunya. Però a mi no em condicionarà.

Estem poques setmanes abans del ple per formar govern de la Generalitat i encara no hi ha res clar. Aquest dijous ha sortit un CEO que pronostica el mateix escenari en cas de repetició electoral. Creus que hi haurà una repetició electoral?

"Catalunya no es mereix una repetició electoral. La nostra obligació és arribar a pactes"

No ho sé. Jo vull que hi hagi un pacte d'esquerres, de progrés. No oblidem la situació que estem vivint a Espanya i a escala europea amb l'extrema dreta. Catalunya no es mereix una repetició electoral. La nostra obligació és arribar a pactes. No podem extrapolar a la ciutadania la nostra manca de capacitat d'arribar a pactes.

ERC condiciona la investidura d'Illa a un canvi en el finançament. Catalunya hauria de tenir un finançament singular?

"He sentit a gent del Partit Popular (PP) dir que un nou finançament per Catalunya és totalment raonable"

Sí. Tindria sentit. I això no significa ser insolidari. Tot el contrari. Seria lògic que hi hagués una revisió del sistema de finançament. I això no implica que no es pugui fer en altres comunitats autònomes. Cal buscar una fórmula més justa i equitativa. De fet, és una tema que genera consens a Catalunya. No és una cosa exclusiva del PSC o els partits independentistes. He sentit a gent del Partit Popular (PP) dir que és totalment raonable. Simplement és començar a parlar i negociar. No perquè ara sigui una exigència, sinó que és un tema de lògica.

Què en penses dels darrers moviments judicials per torpedinar l'aplicació de la llei d'amnistia als líders del Procés?

Com a advocat, el que ha passat amb el cas Tsunami és greu. La tipificació dels delictes és molt important. És greu parlar de terrorisme quan qualsevol jurista sabia que no encaixava, i més en un país com aquest que ha patit terrorisme. L'errada processal de no prorrogar la instrucció ha ajudat al fet que es faci, com a mínim, justícia processal. Els jutges i jutgesses han de jutjar i executar el jutjat, no legislar.