Carpe Diem per Oleguer Llongueras

Oleguer Llongueras (Barcelona, 1947 - Cadaqués 2009) pertanyia a una nissaga dedicada a la música i la pedagogia. Ànima de l’escola Virtèlia, entenia la música com un exemple de dignificació, però va triar la poesia com la manera natural d’expressar-se. Va escriure versos tota la seva vida però no havia publicat mai. Ara, el podem llegir a 'Em faig nit fràgil' (Galerada), un llibre publicat al pandèmic 2020 gràcies a la determinació del seus dos fills, Igor i Pol que seran els encarregats de la presentació que es farà aquest dijous a Ona Llibres, a les set de la tarda, juntament amb el periodista i escriptor David Castillo, i l'actuació de l'orquestra Pozor Strings. Germans de pare, però de mares diferents, tots dos guardaven poemes del pare i feia temps que desitjaven fer-ne alguna cosa.

Llongueras era un caçador d’instants a qui li agradava atrapar les vivències particulars i capturar-les en versos

Ambdós germans s’han passat molts mesos remenant carpetes, revisant llibretes però no ha estat fins 11 anys després de la mort d’Oleguer Llongueras que podem gaudir de la seva poesia. Llongueras era un caçador d’instants a qui li agradava atrapar les vivències particulars i capturar-les en versos (tenia gust pels poemes breus, gairebé aforístics). El conjunt de 'Em faig nit fràgil', estructurat en quatre blocs que corresponen a quatre moments vitals molt diferents, confirma que la seva poesia és inspirada i d’una sensibilitat exquisida.

De l’apassionament a la reflexió

A través de la lectura del llibre captem que Oleguer Llongueras era un home apassionat, vital i compromès amb la joie de vivre. Amb tot, de l’apassionament inicial es va anar tornant més reflexiu. El seu germà, Narcís Llongueras el defineix com "un piròman", com una persona que anava cremant etapes i es lliurava als nous començaments sempre amarat pel missatge del Carpe Diem.

Fascinat pel mar, per l’aigua, les roques i el vent, no és d’estranyar que aquests elements juguessin un paper important a la seva biografia (va viure bona part de la seva vida a prop del mar). "Els versos exigeixen al poeta recés i pau; a mi, m’agita el mar, m’agiten els vents, m’agita la cruel tempesta", escrivia Ovidi al llibre primer de les 'Tristes'. Aquestes paraules d’Ovidi són les triades per Llongueras per encapçalar un sonet que reflecteix el seu sentir.

Sense veritat no anem enlloc, i aquest poeta des de la seva veritat parla dels grans temes que tots compartim. Per això, llegir-lo és accedir a la una utopia privada i valenta. Oleguer Llongueras va deixar petjada a totes les persones que el van conèixer, i ara, pot seguir encomanant vida a través dels seus versos.