Canvis cosmètics per aparentar distància amb Mazón: qui és qui al Govern de Pérez Llorca

Sense un perfil propi —si més no fins ara— i amb una carrera política lligada completament a l'ascens de Carlos Mazón, és difícil que Juanfran Pérez Llorca no entri en contradiccions si l'encàrrec amb què assumeix la presidència de la Generalitat és el de passar pàgina de l'era Mazón i escenificar un temps nou. Pérez Llorca va proposar un bateig per a l'acord amb Vox: pacte de les Corts, ja que, teòricament, s'estava decidint en directe, a través dels discursos dels portaveus dels dos partits. Tanmateix, les negociacions es duien a terme des de Madrid i, de fet, els diputats de Vox no van fer declaracions a la premsa després del discurs d'investidura, sinó que les va fer Santiago Abascal des del Congrés.  

Així mateix, l'anunci més destacat de Pérez Llorca —que no va esmentar Carlos Mazón en cap moment del seu discurs, malgrat proclamar que la seva presidència seria continuista— fou aquell que feia referència a un perdó que, com a primera acció com a president, demanaria a les víctimes de la DANA. Aquest, efectivament, ha arribat, però no ha satisfet les associacions de víctimes, que l'han jutjat com massa genèric i sense canvis rellevants respecte dels ja fets per Mazón.

I tampoc no es pot dir que haja estat la primera acció de pes que haja pres Pérez Llorca al capdavant dels populars valencians: abans ja s'havia assegurat que es nomenés Carlos Mazón com a portaveu de la comissió de Reglament a les Corts, perquè cobrés un plus econòmic de gairebé deu mil euros anuals en la seva nova etapa de diputat ras, ja que Mazón no ha renunciat a l'acta per no perdre l'aforament judicial. Aquesta comissió no es reuneix des del 2020, per la qual cosa no sembla que Mazón, que va deixar l'escó buit durant tot el debat d'investidura de Pérez Llorca, pugui assumir protagonisme amb aquest nou rol.

Purga final de les fitxes de Mazón  

Carlos Mazón, d'altra banda, tampoc no ha estat un dirigent que hagi generat per si mateix un espai polític dins del PP. Associat sempre a Eduardo Zaplana, Mazón va mantenir un protagonisme discret fins al 2019, quan va assumir la presidència de la Diputació d'Alacant. En aquell moment, de fet, ja fou temptat per assumir el cartell de Ciudadanos en l'àmbit del sud valencià. Ciudadanos, a la demarcació d'Alacant, es nodria fonamentalment del zaplanisme.

Aquesta és l'única etapa que es pot dir clarament que es tanca amb el nou Govern de Pérez Llorca, ja que, amb la sortida del Govern de Ruth Merino, que havia estat portaveu de Ciudadanos entre 2019 i 2023, així com la defenestració d'Emilio Argüeso, en la primera remodelació del Govern després de la DANA, desapareixen de la primera línia les fitxes personals de Mazón provinents de Ciudadanos. Argüeso, de fet, havia estat l'encarregat de pilotar el transvasament de càrrecs de la formació taronja cap al PP.

Premi o càstig?  

Tanmateix, si hi ha un perfil associat amb Mazón, aquest és el de José Antonio Rovira, fins ara conseller d'Educació, que ha estat un dels principals assenyalats per la mala gestió de la DANA (el mateix 29 d'octubre va abandonar la conselleria al migdia per anar-se'n a Alacant, el mateix que va fer aproximadament un mes després, quan va morir un operari durant unes tasques en una escola de Massanassa que l'Ajuntament havia declarat en perill d'ensorrament). Rovira deixa Educació i assumeix ara la conselleria de Merino, Hisenda, una cartera clau. Un moviment que evidencia les contradiccions que encarna Pérez Llorca, no debades la figura de Rovira —sempre a l'ombra de Mazón— es donava per amortitzada.

El mateix succeeix amb una altra de les cares més associades a l'etapa de Mazón i la seva gestió de la DANA i la postDANA: Susana Camarero, que també ha estat fortament assenyalada per la seva gestió de la catàstrofe. Com a consellera de Serveis Socials, estava al càrrec de la teleassistència, que no va avisar, i 37 usuaris d'aquest servei van morir aquell dia, així com de les residències, que també van ser escenaris de la tragèdia. Camarero, tanmateix, va abandonar el Cecopi a la tarda per continuar la seva agenda i assistir a un lliurament de premis.

Doncs bé, Pérez Llorca, evidenciant de nou les contradiccions amb què assumeix el càrrec, deixa Camarero sense ser la portaveu i sense la cartera de Serveis Socials, però la manté al Govern i, a més, també com a vicepresidenta primera. De fet, Camarero s'encarregarà de les matèries d'Habitatge, Joventut i Ocupació (així com Igualtat), que, segons Pérez Llorca, seran els eixos prioritaris del nou Govern. Premi o càstig, doncs?

Un Govern nou?  

Com és possible passar pàgina de Mazón mantenint pràcticament tot el seu govern? Pérez Llorca és, ara mateix, el president de les contradiccions. Per exemple, ha anunciat que assumirà personalment des de Presidència la cartera de la promoció del valencià (és el primer president del PP —de sis— que té el valencià com a llengua materna; dels anteriors, només Francisco Camps el sabia parlar, encara que amb molta més fluïdesa en castellà) i que el seu objectiu és que creixi l'ús de la llengua pròpia, però, dins del seu discurs, aquesta ha estat l'única part que ha pronunciat en castellà.

L'oposició d'esquerres, PSOE i Compromís, han incidit en aquestes contradiccions per assenyalar que, per molt que Pérez Llorca hagi convertit Mazón en "l'innombrable", el seu Govern seria plenament continuista. Tant Diana Morant, líder dels socialistes, com Joan Baldoví, portaveu de Compromís a les Corts, han destacat la mateixa imatge de continuïtat que ofereix la reforma de Pérez Llorca. I és molt difícil qualificar de “nou” un Govern en què es mantenen tots els consellers anteriors tret, com hem vist, de Ruth Merino.

Premi per a Miguel Barrachina  

Un dels perfils que més protagonisme adquireixen amb el primer Govern de Pérez Llorca és Miguel Barrachina, que manté la cartera d'Agricultura, però ara assumeix també la portaveu. Barrachina és un perfil dur del PP, d'aquells que no defugen l'enfrontament dialèctic i que, nascut a Sogorb el 1969, no ha deixat d'exercir càrrecs polítics des de ben jove, quan, el 1991, fou nomenat regidor del seu poble. La seva carrera s'havia centrat fins ara en el seu paper de diputat, tant de les Corts com del Congrés, amb un pas significatiu com a director general al Ministeri de Treball liderat per Eduardo Zaplana entre 2002 i 2004.

Canvis a Presidència amb un gest cap a Francisco Camps  

Un altre dels perfils destacats en la remodelació, i aquest sí que s'incorpora com a nou, és l'arribada a la conselleria de Presidència, és a dir, al nucli dur de Pérez Llorca, de José Díez Climent, fins ara director general de Projectes Estratègics, que s'encarregarà també de la vicepresidència segona del Consell.

Dins de la conselleria de Presidència, la secretaria autonòmica de Comunicació serà assumida per Vicente Ordaz, que, juntament amb Francisco Aura i Josep Magraner, i com a president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), és a dir, d'À Punt, ha estat un dels responsables d'emprendre la deriva actual de la cadena sota el comandament de PP i Vox.

És precisament a Presidència on, lògicament, s'ha produït un relleu clar respecte de l'etapa de Mazón, ja que Pérez Llorca ha rellevat els càrrecs anteriors per fer-se amb el control de la seva conselleria. Crida l'atenció que dues d'aquestes novetats estan relacionades clarament amb Francisco Camps, cosa que sembla un senyal clar de cara a la pacificació interna del partit, atès que l'expresident fa mesos que du a terme una campanya interna per reivindicar un congrés extraordinari que no ha arribat i que, probablement, ja no arribarà.

D'una banda, hi ha Jacobo Navarro, com a secretari autonòmic d'Anàlisi, Estudis i Polítiques Públiques, que ja havia exercit càrrecs amb Camps, com també Henar Molinero, secretària autonòmica de Presidència i adscrita al sector cristià del partit.

Continuisme i perfils nous i discrets  

Per la seva banda, Vicente Martínez Mus es manté al capdavant de la vicepresidència tercera i la conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, a la qual se li torna a afegir Energia. En aquesta conselleria, a més, s'adscriu el nou comissionat per a la Recuperació (que es degrada respecte de la vicepresidència i conselleria que ostentava el militar Gan Pampols). Al capdavant, s'hi situa Raúl Merida, que fins ara exercia de secretari autonòmic de Medi Ambient.

María de Carmen Ortí, per a Educació, així com Elena Albalat, per a Serveis Socials, són dues cares noves al Govern, però amb un perfil, fins ara, molt discret. Ortí és una inspectora d'educació que actualment era la directora de la Universitat Popular de València, organisme de l'Ajuntament, mentre que Albalat havia exercit càrrecs menors a la mateixa conselleria des de 2023. Finalment, no hi haurà canvis a Emergències i Interior, amb Juan Carlos Valderrama, que ja va substituir Salomé Pradas en la primera remodelació després de la DANA; Sanitat, amb Marciano Gómez, estable des del 2023; Justícia, amb Núria Martínez, arribada després de l'abandonament de Vox l'estiu de 2024, així com Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, amb Marian Cano, germana de Bernabé Cano, polèmic alcalde de la Nucia, municipi veí de Finestrat, del qual Pérez Llorca era fins ara alcalde.