Canvi d'època en la mobilització juvenil: així s'han transformat les organitzacions polítiques a Catalunya

Els joves que militen avui a Catalunya viuen en un ecosistema molt diferent al de fa una dècada. Ja no només pels canvis en les organitzacions i la baixada de participació general que s'hi viu, sinó també pel canvi en les preferències i temàtiques que treballen.  Amb el Procés, que s'afegia a l'empenta del 15-M, moltes entitats van fer créixer les seves bases, amb una implicació en el treball molt robusta.

Ara, amb el sobiranisme en fase d'esgotament i una esquerra institucional centrada en la gestió, les entitats juvenils es troben davant una gran dicotomia, ja que l'esquerra alternativa clàssica té incidència en les polítiques públiques, però això fa que la seva base es desmobilitzi. Per contra, organitzacions autoanomenades comunistes s'obren camí per canalitzar la lluita fora dels espais de poder clàssics, mentre les joventuts dels partits acumulen poder en aquests mateixos espais. El mapa, lluny de ser estable, està ple de fractures i discussions no resoltes, amb canvis de fons en els darrers anys.

 Les grans estructures, a les institucions  

Les joventuts dels partits són les organitzacions polítiques clàssiques d'aquest ecosistema. Són el planter de les grans formacions i, amb estructures jeràrquiques, sovint marquen alguna diferència discursiva amb el partit mare però sense que això suposi cap discussió. A Catalunya, la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), amb més de 1.000 militants, és l'organització juvenil amb una major massa social, segons les dades aportades per les diferents entitats. Compta amb quatre diputats al Parlament, dos al Congrés i dos al Senat, convertint-se en un autèntic viver de candidats institucionals.

En el seu programa no s'observa cap contradicció potent amb el PSC, tot i que sovint se li ha criticat el seu caràcter republicà, que mai no s'ha obert pas de manera clara dins del partit gran. Malgrat aquest múscul, la seva acció pública de carrer és testimonial, limitada a algunes campanyes de sensibilització i presència digital. Això li comporta sovint crítiques dels moviments de base, ja que la cultura política de les entitats juvenils sovint es relaciona amb una activitat pública més disruptiva.

El Jovent Republicà (ERC) ha perdut capacitat de mobilització els darrers anys

El Jovent Republicà, d'ERC, manté una estratègia dual, amb incidència institucional i un activisme que manté protagonisme dins les seves files. En aquest sentit, existeix una Secretaria Nacional dedicada a aquest fet. Sovint representa un recanvi de determinats regidors i diputats, però la mobilització de masses, tan potent entre el 2015 i el 2019, s'ha diluït. La seva organització compta amb prop de 800 militants, segons les fonts consultades.   

Un dels exemples més clars de la davallada en la participació és l'Acampada Jove, el festival politico-musical que organitza. Aquest es va convertir en un autèntic espai hegemònic i de masses entre aquells anys, acumulant gairebé 80.000 assistents. Ara, han hagut de canviar-ne el format i, fins i tot, el nom -es diu Arrels- a causa de la baixada en la participació, amb l'objectiu que no sigui deficitari.

La seva relació amb ERC públicament mai no ha patit cap gran entrebanc. L'any passat, amb la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, va sobrevolar la idea que Mar Besses, la seva diputada al Parlament, votaria que no. El sentit del seu vot, finalment, es va decidir en una assemblea extraordinària, on el sí es va imposar. Ara bé, amb l'ampliació de l'aeroport del Prat, la pressió de les joventuts sí que va fer que el partit canviés de parer, per passar a posicionar-se clarament en contra.

Pel que fa a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), el seu principal actiu és la connexió interna amb Junts: acords orgànics recents asseguren la presència juvenil en la direcció i en llistes electorals. Els entorns cèntrics de Junts veuen en la JNC una reserva de confiança, però la seva visibilitat externa és escassa, amb punts febles en projecció pública.

També trobem els Joves Ecosocialistes, vinculats als Comuns. Segons dades aportades per l'entitat, té uns 600 militants. La seva feina se centra principalment en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, però la seva incidència tan pública com institucional és poc coneguda, tot i que la seva estratègia a xarxes socials els situa en el mapa.

 Qui mou realment el carrer?  

Arran, amb al voltant de 400 persones actives, assumeix el rol d'esquerra anticapitalista del carrer. Forma part de l'estructura de l'esquerra independentista, que té en la CUP la seva pota institucional. Arran combina accions directes —pintades, boicots, sabotatges simbòlics— i una estructura de nuclis locals que li permet intervenir en mobilitzacions estudiantils, d'habitatge i feministes.

Ara bé, el relleu generacional, com a les altres organitzacions, és el que més els preocupa, comenten fonts de l'organització. Està immersa en un procés de replantejament discursiu i de l'activitat, per mirar d'encarar l'amenaça de l'extrema dreta i recuperar-se de l'escissió que va patir el 2023, quan va néixer l'OJS.

Arran, en procés de replantejament, està preocupada pel relleu generacional

L'Organització Juvenil Socialista (OJS) va aparèixer l'estiu del 2023, vinculada al Moviment Socialista. Definida com a organització comunista revolucionària, rebutja "l'Estat burgès" i es posiciona contra l'esquerra institucionalitzada, també prioritzant la lluita de classes davant de qualsevol altra àmbit. Alhora, l'OJS ha teixit un conglomerat d'entitats que busquen l'hegemonia en aquest espai. La configuració del Sindicat d'Habitatge Socialista o del mitjà de comunicació Horitzó Socialista són un exemple.

Les universitats han canviat  

Un dels altres punts de conquesta clàssics són les universitats, on la fotografia ha canviat radicalment. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), vinculat a l'esquerra independentista, ha vist minvat el seu protagonisme, fins i tot perdent l'hegemonia en espais on sovint l'havia tingut, com a la UPF, on el Jovent Republicà va arribar a ser la força més present. La irrupció de l'OJS ha estat vista com un espai on els joves poden vehicular la seva voluntat de millorar les condicions materials de vida, després d'un període on, consideren les fonts consultades, això "s'ha perdut".

El panorama de les organitzacions juvenils a Catalunya ha canviat profundament en la darrera dècada. De l'efervescència post-15M i l'independentisme com a element mobilitzador, s'ha passat a un escenari fragmentat, amb una participació a la baixa i una diversificació d'estratègies.

Mentre les joventuts del partits polítics tradicionals conserven múscul institucional però tenen una presència de carrer limitada, col·lectius com Arran o l'OJS intenten ocupar l'espai de la lluita directa, tot i les seves pròpies tensions internes i reptes generacionals. Així, les institucions i el carrer semblen bifurcar-se, tot i interrelacionar-se de manera complexa, amb un ecosistema juvenil en transformació constant, que busca noves formes de rellevància i incidència en un context polític menys mobilitzat però igualment tensionat.