La campanya del 12-M arriba a l'equador amb Illa i Puigdemont vetant-se mútuament per compartir govern

La campanya per a les eleccions al Parlament del dia 12 ha arribat aquest divendres a l'equador i, almenys a nivell retòric, ha presentat una novetat important a nivell d'hipotètics pactes: el cap de llista del PSC i favorit a les enquestes, Salvador Illa, ha descartat un acord amb Carles Puigdemont, cosa que no havia fet fins ara.

El líder de Junts ja fa dies que havia vetat una entesa amb els socialistes i, de fet, la seva aposta és reeditar un govern independentista. Paral·lelament, l'habitatge i les energies renovables també treuen el cap a la campanya. En el primer cas, amb el compromís d'ERC, CUP i comuns d'aprovar la regulació del lloguer de temporada -validada pel Govern la setmana passada-, però sense el suport de Junts ni del PSC.

Anem a pams. Amb unes enquestes que dibuixen un escenari enrevessat i la certesa que les aliances seran necessàries per a qualsevol investidura, no hi ha dia que els hipotètics pactes no acaparin part de l'interès de la campanya. I la dinàmica s'ha mantingut aquest divendres, l'endemà d'un primer debat televisiu -el de RTVE- on justament els pactes van protagonitzar alguns dels moments més significatius.

Illa: "Carles Puigdemont és bloqueig i dècada perduda, i jo estic per avançar"

En una conferència organitzada per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, el cap de llista del PSC ha descartat un pacte amb Junts perquè tenen "lògiques incompatibles". "Ells aposten pel bloqueig, Carles Puigdemont és bloqueig i dècada perduda, i jo estic per avançar", ha subratllat.

Fins ara, Illa no havia tancat la porta a un acord amb Puigdemont i ha afegit que tampoc no es veu fent president a un candidat independentista, però que alhora tampoc contempla que el PP el voti en la seva hipotètica investidura "perquè ja es veu quina actitud té". Si això es complís, el ventall de potencials aliats que veu Illa es reduiria a comuns i ERC. No seria la primera vegada, però, que el que es diu en campanya no té gaire a veure amb el que succeeix posteriorment.

Qui no exclou un pacte PSC-Junts és la cap de llista de Comuns-Sumar, Jéssica Albiach, que ha manifestat directament que després del debat de RTVE té "la certesa" que "Illa està disposat a fer govern amb Puigdemont". Albiach manté l'aposta per un "govern progressista" format per PSC, ERC i comuns. Conscients que la seva formació i els socialistes tenen un significatiu vot fronterer i amb el temor que l'afer Sánchez provoqui que es decanti cap al partit d'Illa, els comuns estan intensificant els darrers dies els atacs a un PSC amb qui discrepen profundament en model econòmic i macroprojectes.

Puigdemont vol que els partits que formin govern, si el lidera, també es comprometin a un "front comú a Madrid"

I Puigdemont, què hi diu? L'expresident i cap de llista de Junts ja fa dies que va descartar un acord amb el PSC i va manifestar la seva voluntat de reeditar un govern independentista. Aquest divendres ha anat més enllà per manifestar que si lidera l'executiu els partits que el conformin "s'han de comprometre a un front comú a Madrid".

La rèplica li ha etzibat el president i candidat d'ERC, Pere Aragonès, que li ha recordat que a l'agost va oferir a Puigdemont coordinar la negociació amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, i que el líder de Junts "ho va declinar". Aragonès insisteix que ell va prendre la iniciativa, però que després del 12-M se'n pot tornar a parlar, si Puigdemont ho accepta: "Benvinguda la rectificació".

Habitatge i energies renovables

A mesura que avança la campanya, els diversos partits també miren de marcar perfil ideològic amb l'objectiu de, com a mínim, mobilitzar els seus electors. Aquest divendres, per exemple, s'ha tornat a visualitzar que ERC, la CUP i comuns conformen les formacions que se situen més a l'esquerra de l'arc parlamentari català, ja que són els únics que han acudit a la crida del Sindicat de Llogateres per comprometre's a tirar endavant la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions.

La normativa la va aprovar el Govern la setmana passada, però necessita el suport del Parlament -ara mateix de la diputació permanent, ja que la cambra ordinària està dissolta per la convocatòria electoral- per entrar en vigor. El PSC i Junts, de moment, no l'avalen.

El text impulsat pel Sindicat diu concretament que els signants es comprometen a aplicar les regulacions del lloguer d'habitatge habitual també per al lloguer temporal i d'habitacions, de tal manera que els contractes d'aquestes dues modalitats també se sotmetin a la regulació de preus. També s'especifica la voluntat d'evitar els falsos lloguers de temporada. Fa uns dies, ERC, CUP i Comuns van ser també els primers en signar el pacte antifeixista, el compromís a no pactar amb l'extrema dreta, sigui Vox o Aliança Catalana. 

En matèria econòmica, Illa aquest divendres ha participat en un acte amb els principals dirigents d'UGT i CCOO i s'ha limitat a insistir en què si governa negociarà amb els sindicats per millorar els serveis públics i que també vol comptar amb ells per a aconseguir una millora del finançament.

Puigdemont, al seu torn, ha reiterat que vol abaixar impostos, alguns de marcat caràcter redistributiu, com el de successions, i ha proposat crear dues macroconselleries econòmiques dins del Govern: una d'Economia, Hisenda, Fiscalitat i Infraestructures; i una altra d'Empresa, Recerca, Treball i Universitats "per fer un canvi de model econòmic".

La CUP planteja col·locar 3,5 milions de la plaques fotovoltaiques a l'AP-7, que 

Finalment, la CUP també ha cridat l'atenció amb una proposta diferent sobre energies renovables. En concret, els anticapitalistes plantegen col·locar 3,5 milions de plaques fotovoltaiques a l'AP-7 per avançar cap a la transició energètica. "Aquest és el macroprojecte que sí que necessita el país", ha defensat el seu cap de llista per Tarragona, Sergi Saladié.

La formació ha fet un estudi de la proposta i assegura que representaria multiplicar gairebé per quatre la potència fotovoltaica instal·lada a Catalunya a finals de 2021 i suposaria l'equivalent a dues centrals nuclears. En concret, permetria produir electricitat equivalent al 4,4% de la demanda elèctrica anual de Catalunya i al 20% del conjunt del centenar de municipis per on transcorre l'autopista. "Són xifres gens menyspreables", ha defensat.

Les plaques s'instal·larien en els "espais col·laterals" de l'autopista, com els talussos o les estacions de servei. La formació ha remarcat que tot plegat ho hauria de desplegar l'energètica pública del Govern i podria ser una realitat "en un màxim de dos anys".