EL CAMÍ A LA INVESTIDURAPuigdemont designa Quim Torra com a successor per "defensar el mandat de l'1-O"

El 'pla D' es deia Quim Torra. El president cessat Carles Puigdemont ha anunciat aquest dijous que el grup de JxCat proposa el nom de Torra com a candidat per a una nova sessió d'investidura. Aquest serà el quart candidat de la formació, després del propi Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, les investidures dels quals han estat impossibilitades pels tribunals, després de trobar-se també amb l'oposició del Govern central. En aquest sentit, Puigdemont ha esperat que Torra pugui ser proclamat president i pugui formar govern, i que "no hagi de patir com fins ara el bloqueig sistemàtic de l'Estat". 

El president del Parlament, Roger Torrent, obrirà aquest divendres una nova ronda de contactes -la cinquena des del 21D- amb els partits. La ronda es farà per via telefònica, i es preveu que Torrent designi Torra com a candidat el mateix divendres al vespre.

En un vídeo enregistrat a Berlín i difós a les xarxes a les 20.15h, Puigdemont ha assenyalat Torra com a candidat per "garantir el respecte pel mandat de l'1 d'octubre en allò que afecta el Govern de Catalunya". En el seu missatge, de poc més de nou minuts, de fet Puigdemont ha insistit fins a tres cops en el concepte del "mandat de l'1-O", que va ser "ratificat " el 21D, segons ha remarcat.

Ha expressat que "la majoria republicana" té ara "l'oportunitat de continuar defensant" aquest "mandat", a les institucions, per la via de "construir el país de llibertats i drets que milions de persones estan reclamant". En aquest sentit, Puigdemont ha dibuixat un programa de govern de radicalitat democràtica, on "es pugui opinar i dissentir sense por i sense patir els abusos de l’Estat", amb respecte reverencial cap als ensenyants que formen ciutadans crítics i no una latent persecució autoritària i policial –en referència al cas dels docents de l'IES El Palau– i on, fins i tot, "el model energètic no depengui d'uns pocs ben connectats".

Un president "interior"

Puigdemont també ha precisat que a Torra correspondrà –en cas de ser investit president– "la responsabilitat de la governació interior". Un matís, "interior", que remet a l'acord de govern signat per JxCat i ERC al març, i que contemplava una doble legitimitat, al Parlament i a la Generalitat, i a "l'exili". En aquest sentit, Puigdemont ha assenyalat que "l'existència d'un Consell per la República

que es pugui expressar en llibertat  ha de contribuir a desplegar el mandat de l'1 d'octubre". Aquest Consell per la República és l'entitat paral·lela que desdoblaria a l'exterior el Govern de la Generalitat, segons l'acord entre els dos partits.

En aquest repartiment de papers, a Torra li pertocaria "la defensa dels drets nacionals de Catalunya davant d’un Estat autoritari que es nega a parlar, i la defensa de les nostres competències i recursos laminats sistemàticament", segons ha dit Puigdemont, que ha precisat que es continuarà considerant com a president de la Generalitat –"no es va respectar la llei quan es va decidir cessar-me", ha afirmat– fins que el Parlament "no en prengui una altra decisió".

Tot i designar un successor al Palau de la Generalitat, Puigdemont ha advertit que ara s'obre un "període de provisionalitat", degut a "les condicions imposades per l'Estat espanyol". "L'existència de preses i presos polítics, i d'exiliades i exiliats polítics, així com l'amenaça permanent de continuar aplicant el 155 i interferint en la vida diària de la Generalitat, fa que no puguem parlar en cap cas d'una etapa definitiva", ha afirmat.

En aquest sentit, i a més de les crides a "construir república" i defensar "el mandat de l'1-O", Pugdemont també ha demanat que la formació de Govern porti a superar "els efectes nocius del 155" amb un "pla de xoc" per "recuperar polítiques, persones i inversions injustament suspeses, cessades o aturades".

Torra, contundent al Parlament

Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, editor (A Contravent) i escriptor, va entrar per primer cop al Parlament el 21D. Anteriorment va ser president interí d'Òmnium Cultural a la mort de Muriel Casals i director del Born Centre Cultural (2012-2015), En aquest inici de la legislatura s'ha caracteritzat per ser un dels diputats més contundents, dialècticament parlant, de la formació.

Especialment comentada va ser la seva intervenció de començaments de març, en què es va preguntar en veu alta "què li passa a l'Estat espanyol amb els presidents de Catalunya", que "la majoria han estat jutjats, empresonats o exiliats", abans de repassar la llista –des de Francesc Macià fins a Carles Puigdemont"–, davant els riures del banc de C's.