Un de cada quatre informes de la Sindicatura de Comptes detecta "fraccionament indegut" de contractes

La Sindicatura de Comptes ha detectat 44 possibles casos de "fraccionament indegut" de contractes en els últims cinc anys, segons ha comptabilitzat l'ACN. Això suposa un de cada quatre informes, ja que representen el 28,38% del total de 155 que la Sindicatura ha publicat des del 7 de febrer del 2018 fins ara. L'òrgan fiscalitzador assenyala incompliments de les normes per als contractes menors, que tenen un import màxim de 15.000 euros per a subministraments i serveis, i de 40.000 per a obres.

Entre els assenyalats hi ha la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) en l'època en què estava dirigida per Laura Borràs, la Sindicatura de Greuges, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la Línia 9 del Metro, el Departament de Justícia i diversos òrgans municipals. En molts dels casos la Sindicatura considera que la contractació separada s'hauria d'haver fet en un únic contracte perquè es tracta de "necessitats recurrents o previsibles". Un fet que, segons l'òrgan fiscalitzador, "suposa eludir els requisits de publicitat o relatius als procediments d'adjudicació que haurien correspost".

En alguns casos, els informes també avisen que "es va incomplir la prohibició de subscriure contractes menors que individualment o conjuntament superessin els valors màxims autoritzats per a aquest tipus de contractes". El suposat fraccionament de contractes en favor d'un antic amic seu, Isaías Herrero, és el que ha provocat el judici contra Laura Borràs, presidenta suspesa del Parlament i també presidenta de Junts per Catalunya. El procés ha quedat vist per sentència aquesta setmana amb la Fiscalia mantenint la petició de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a ella, a la que atribueix els delictes de falsedat documental i prevaricació.

Pràctica estesa

En l'àmbit municipal hi ha diversos informes que detecten possibles irregularitats en contractes menors: Parcs i Jardins de Barcelona, Consorci d'Aigües de Tarragona, Consell Comarcal del Garraf, Consell General de l'Aran, Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Ajuntament d'Argentona, Serveis Ambientals del Vallès Oriental, Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Recollida de Residus d'Osona SL, Depuradores d'Osona SL, Aigües d'Osona SA, Consorci d'Educació de Barcelona, Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana, Àrea Metropolitana de Barcelona, Consell Comarcal de la Garrotxa, Mancomunitat d'Abastament d’Aigua del Solsonès, Patronat de la Muntanya de Montserrat, Consorci de Castelldefels Agents de Salut, Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, Consell Comarcal d'Osona i als consorcis dependents, Ajuntament de Lleida, Consorci de la Costa Brava-Entitat Local de l'Aigua i l'Institut Metropolità del Taxi.

I també diferents òrgans que depenen directament de la Generalitat com el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el Servei Meteorològic de Catalunya, l'entitat que edita el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), l'Institut Català d'Energia, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, l'Institut Català Internacional per la Pau, l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, Aeroports Públics de Catalunya, el Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i Ports de la Generalitat.

Per què s'incompleix freqüentment?

El síndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar, recomana a l'administració que hi hagi "més personal qualificat" que es dediqui a la contractació tenint en compte que la legislació en aquest àmbit és "complexa". "És una llei que requereix certa preparació de coneixements jurídics i planificació a l'hora de contractar. La immediatesa no pot ser l'excusa per justificar un contracte o un altre. Els contractes requereixen planificació i qualificació del personal", ha resumit en declaracions a l'ACN.

"La immediatesa no pot ser l'excusa per justificar un contracte o un altre"

Segons Salazar, si s'escurcen els terminis de les licitacions s'aniria en detriment del licitador perquè les lleis "tenen com a objectiu preservar el principi de la lliure concurrència". "Si limitem els terminis podríem ser més eficaços? No ho sé. El que sé és que limitaríem aquest principi i la llei no està pensada per això. La llei està pensada per garantir el principi de la lliure concurrència", ha insistit.

Per la seva banda, el president de la secció de dret administratiu de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Alejandro Jiménez Marconi, ha explicat a l'ACN que l'administració pot tenir la "temptació" de dividir els contractes per evitar una licitació, que segueixen un procés més llarg que la contractació menor. I ha assenyalat que un motiu que pot explicar el fraccionament de contractes és evitar "terminis excessius".

Així mateix, també afirma que "es demana eficàcia a l'administració però que a vegades no es donen les eines". I, en aquest sentit, ha afegit que si hi hagués més flexibilitat perquè l'administració pugui valorar la urgència i la necessitat de contractar ràpidament es permetria "escurçar terminis" d'un procés de licitació. Segons Jiménez Marconi, si l'administració sap des del primer dia que està prenent una decisió contra la norma per "afavorir injustament una persona o per perjudicar-ne una altra", en aquest cas es podria passar del dret administratiu al dret penal.

Què diu la llei?

L'article 99.2 de la llei estatal 9/2017 de contractes del sector públic diu que no es poden fraccionar contractes "amb la finalitat de disminuir la quantitat del mateix i eludir així els requisits de publicitat". I en l'article 118 s'estableix que es consideren contractes menors els que tenen un valor estimat inferior a 40.000 euros, quan es tracta de contractes d'obres, o a 15.000 euros, quan es tracta de contractes de subministrament o de serveis.

Seguidament, la llei especifica que en el cas dels contractes menors s'exigirà un informe de l'òrgan de contractació justificant la necessitat del contracte i que no s'està alterant per evitar la llei. A més, en desplegament d'aquesta llei, el Govern va aprovar posteriorment que en el cas dels contractes menors s'ha d'exigir, com a requisit, que es presentin tres pressupostos diferents. L'objectiu és garantir la pluralitat d'ofertes.