La CACI continua buscant inquilí deu anys després de la seva reforma

Fa deu anys, l'Ajuntament de Badalona va dur a terme una reforma integral de l'antiga fàbrica CACI, un vestigi industrial en primera línia de mar i amb una superfície de 5.400 m². Però, després d'invertir 3,4 milions d'euros en 2010 amb la idea d'instal·lar allí la seu del Museu del Còmic i la Il·lustració, l'edifici es va deteriorar de nou. El projecte cultural, de pressupost desorbitat, mai va arribar a allotjar-se a la CACI; ni en aquest ni en cap altre.

"El projecte és un win-win; la prova d'això és que l'Ajuntament es plantegi l'ampliació dels usos de l'edifici"

Una dècada després, i amb la necessitat d'aprovar l'ampliació dels usos de l'edifici –ara sol pot tenir ús cultural–, ha aparegut un altre projecte ferm que podria ser un revulsiu per a la CACI, el litoral de Badalona i la ciutat en general: l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que busca nous emplaçaments per desenvolupar els seus projectes de recerca i que ha vist en l'antiga fàbrica una opció més que viable. "El que ens ha agradat de la CACI és que s'ajusta a les nostres necessitats", assegura el director de l'IREC, Joan Ramon Morante. "El projecte és un win-win; la prova d'això és que l'Ajuntament es plantegi l'ampliació dels usos de l'edifici", afegeix.

L'arribada de l'IREC seria el primer pas per desenvolupar l'entorn de les Tres Xemeneies, a cavall entre Badalona i Sant Adrià de Besòs, on les administracions locals volen instal·lar un hub internacional del coneixement. "És un projecte ambiciós", reconeix l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que assegura que "és un prestigi" comptar amb l'IREC.

Cronologia d'un museu fallit

L'Ajuntament de Badalona va adquirir l'edifici el 1998, una dècada després del tancament de la fàbrica. Malgrat la deterioració i la necessitat d'una reforma, l'immoble va tenir molts pretendents. Es va plantejar instal·lar la Biblioteca Provincial de Barcelona –que al final se situarà a l'Estació de França, a Barcelona–, un centre de disciplines artístiques i fins a la seu de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA). Un dels projectes que més adeptes va tenir va ser el d'acollir estudis de la Universitat de Barcelona, inclòs una residència per estudiants. El 2006, l'alcaldessa socialista Maite Arqué va arribar a signar un conveni amb la institució. Un cartell enorme va anunciar el projecte en la façana durant anys. Però res més es va saber.

El gener de 2010 es va signar un altre conveni, aquesta vegada entre l'Ajuntament i el departament de Cultura de la Generalitat, per instal·lar a la CACI el Museu del Còmic i la Il·lustració. Plantejat com un museu nacional, es va pressupostar amb 11 milions d'euros; vuit els aportaria la Generalitat, i els tres restants, per a l'adequació de l'edifici, l'administració local. Amb exposicions permanents i temporals, la conservació d'originals i obres representatives de la història del còmic, el museu es projectava per a 2014.

Però la crisi econòmica ja colpejava totes les previsions de grans inversions. Malgrat això, els responsables de Cultura –després de Joan Manel Tresserras (ERC), vindrien Ferran Mascarell (CiU) i Santi Vila (Junts pel Sí) fins a 2016– continuarien apostant per la instal·lació del museu. Acceptant els retards i replantejant el projecte inicial, però sempre defensant l'arribada de l'equipament a la CACI.

Ferran Falcó: "Era un projecte inviable; era francament difícil finançar la seva posada en marxa i el seu manteniment"

"En època de retallades, era un projecte que, per la seva dimensió, havia de replantejar-se o simplement decaure", afirma Ferran Falcó, secretari general de Territori i Sostenibilitat. Quan es va signar el conveni del museu, era regidor a Badalona per CiU i membre del tripartit del govern municipal format pel PSC, convergents i ERC. "En aquell context era una bona idea pel suport que rebia i per això vam creure en això", recorda. Però l'exregidor va ser sempre una de les veus discordants una vegada la crisi va arribar a les Administracions: "Era un projecte inviable; era francament difícil finançar la seva posada en marxa i el seu manteniment".

L'Ajuntament no renunciava a instal·lar l'equipament cultural, ja que implicava un gran canvi urbanístic per a la ciutat –reordenar l'avinguda Eduard Maristany i fer arribar el tramvia de Sant Adrià a l'estació de Badalona–. García Albiol va accedir a l'alcaldia en 2011, en plena crisi, i va sol·licitar a la Generalitat que Ficomic –l'associació d'editors que organitza el Saló del Còmic i el Saló del Manga a Barcelona– liderés la gestió del museu. En 2013, l'alcalde del PP va impulsar la creació d'una fundació formada pel sector públic i privat per a atreure inversors.

Xavier García Albiol: "Deixem d'enganyar-nos: el museu no vindrà"

Els anys anaven passant, i cap dels governants, ni a Badalona ni en la Generalitat, tirava la tovallola. "La falta d'alternatives mantenia viva aquesta opció", reconeix Falcó. "Ningú en públic estava disposat a admetre que el museu mai arribaria", afegeix. Amb la tornada d'ERC al govern municipal, liderat de 2015 a 2018 per Dolors Sabater de Guanyem Badalona en Comú, es va tornar a insistir. El 2018, l'Ajuntament va invertir 136.000 euros per rehabilitar de nou l'edifici, que havia començat a degradar-se després de vuit anys en desús. Fa un any, la CACI acollia l'exposició temporal Metròpolis de ciutats: repensar l'urbanisme metropolità, l'única activitat que ha acollit en deu anys.

Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural, assegura que s'ha començat a treballar en el fons del Museu del Còmic. No descarta que la seva ubicació sigui Badalona, "però no es parla de cap espai concret". "Deixem d'enganyar-nos: el museu no vindrà", sentència García Albiol. "Ho hem lluitat tots els governs, però hem de ser pragmàtics, és una realitat", afegeix l'alcalde de Badalona.

L'arribada de l'IREC

L'IREC es va crear en 2009. Institució pública que depèn de la Generalitat, se situa a Sant Adrià de Besòs. Compta amb més d'un centenar de treballadors i, després d'una etapa de consolidació, afronta noves estratègies relacionades amb el canvi climàtic, la transició energètica i el desenvolupament de tecnologies que permetin l'ús d'energies renovables. Per això, necessita espai. "Hem manifestat el nostre interès per l'edifici a l'Ajuntament, i la resposta ha estat positiva", confirma el director de l'IREC, Joan Ramon Morante.

Eva Castilla: "Ara mateix és un edifici mort; és increïble que hagi estat tants anys buit després d'invertir-se tants diners"

Un dels impulsors de la idea ha estat Restarting, una associació sense ànim de ­lucre formada per diversos experts vinculats a Badalona que promouen la transformació de la ciutat en un pol de investigació, innovació i tecnologia. L'exregidor i secretari de Territori i Sostenibilitat Ferran Falcó és un dels integrants. "És un bon projecte per a la ciutat", defensa. Els veïns del Front Marítim de Badalona, on està la CACI, també creuen que és "una bona opció" després de tants anys esperant el museu que no va arribar. Així ho considera la presidenta de l'associació de veïns, Eva Castilla: "Ara mateix és un edifici mort; és increïble que hagi estat tants anys buit després d'invertir-se tants diners".

Miguel Jurado: "L'IREC podria estar a Badalona a finals del 2021"

Però, com tots els projectes, aquest també necessita finançament. Els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià, a través del Consorci del Besòs, treballen per sol·licitar fons europeus que permetin desenvolupar un macroprojecte vinculat a la recerca en les Tres Xemeneies. Per començar, i amb un edifici que ja està preparat –l'antiga seu de Fecsa i el seu entorn requereixen l'aprovació i desenvolupament del PDU–, la primera subvenció que Badalona espera rebre d'Europa serà per instal·lar l'IREC a la CACI. "Amb una primera aportació de quatre milions d'euros, l'IREC podria estar a Badalona a la fi de 2021", afirma Miguel Jurado, regidor del PP i membre del Consorci. Volen que la CACI sigui el pol d'atracció del centenar d'hectàrees que ha de desenvolupar-se al voltant de les Tres Xemeneies.