Busquen mostres d'ADN de familiars d'una trentena de milicians enterrats en una fossa el 1937 a Terol

Familiars d'un milicià mort durant la Guerra Civil el 1937 a Vivel del Río Martín (Terol) han impulsat una recerca per identificar els cossos enterrats en una fossa d'aquest poble. La iniciativa la lidera la família de Sebastià Via Alsina, veí de Sant Pere Molanta (Alt Penedès), que es va enrolar a la Centúria Vilafranca per defensar el front d'Aragó amb el bàndol republicà. Tenen indicis que estaria enterrat amb una trentena de soldats més morts al mateix combat, que procedirien majoritàriament de Valls, Barcelona i l'Alt Penedès. Ara busquen familiars dels combatents per obtenir mostres d'ADN que es puguin creuar amb les restes òssies, quan s'obri la fossa.

Una caixa amb fotografies i cartes del 1937 trobada en un racó d'una casa de Sant Pere Molanta és l'origen de la recerca. Josep Ventura va rescatar la caixa d'entre les deixalles i la va mantenir guardada fins que el seu avi va morir el 2008. En aquell moment va donar per trencat el "tabú" familiar que hi havia entorn la mort del besoncle i va començar una intensa recerca per esclarir què havia passat i on era enterrat. "La millor manera de superar un trauma familiar és parlar-ne, ja que tots volem respostes sobre aquell combat", ha explicat aquest dimarts en roda de premsa, acompanyat de familiars. 

Venturaha recordat que el seu besoncle es va deixar convèncer per uns ideals "revolucionaris" amb què buscaven transformar un futur que en plena Guerra Civil veien limitat per l'entorn rural i de pagès. "A casa sempre es va creure que ell anava al front a morir, però el trauma va ser doble en veure que aquells qui l'havien convençut per anar a lluitar havien tornat vius", ha apuntat, tot recalcant que aquell episodi familiar va quedar "absolutament silenciat" fins que el seu avi -germà del combatent- va morir.

La recerca dels últims anys l'ha dut a treballar amb el president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, l'historiador Ramon Arnabat, i el també historiador Gonzalo Berger. Fruit de creuar diversos estudis entorn el combat que hi va haver a Vivel del Río el 1937, han conclòs que el besoncle de Ventura estaria enterrat en una fossa d'aquest petit poble aragonès junt amb aproximadament una trentena de milicians més. Arnabat ha detallat que aquests soldats voluntaris estaven destinats al nord de la columna coneguda com Macià-Companys.

Testimonis orals han relatat al llarg dels anys com van recollir els cossos dels combatents republicans. Berger ha recordat que cap d'ells va ser enterrat de forma digna en un cementiri perquè se'ls considerava morts en zona franquista: "Se'ls cremava o se'ls enterrava a qualsevol indret proper". La recerca situa entorn de Vivel del Río un llistat de soldats morts que podrien estar enterrats entre dues fosses comunes. L'atenció se centra ara en una on les pròximes setmanes hi ha prevista una prospecció superficial amb georadar per acotar l'espai on sota terra estarien les restes òssies: hi hauria com a mínim tretze milicians.

Per tal d'identificar-los, fan una crida a trobar familiars de soldats que possiblement van participar d'aquella batalla del 19 de febrer del 1937 al front d'Aragó. Demanen que s'inscriguin al registre d'ADN que centralitza el Departament de Justícia de la Generalitat. En paral·lel, els investigadors estan en contacte amb el Govern de l'Aragó per avançar en l'exhumació dels cossos, en una operació que s'espera que es faci al llarg del 2026, i després creuar les mostres amb els familiars inscrits al registre d'ADN.

La Generalitat, a disposició

La Direcció General de Memòria Democràtica valora "molt positivament" la crida i garanteix el suport als familiars perquè es puguin donar d'alta al cens d'ADN per participar en el Programa d'Identificació Genètica. Preguntats per l'ACN, recorden que la fossa està fora de les competències de la Generalitat, però mostren la seva predisposició per col·laborar en la identificació. Afegeix que està enllestint un treball tècnic sobre les unitats militars republicanes que van lluitar al front d'Aragó, que es presentarà públicament els pròxims mesos.