BCNegra: més enllà de policies, lladres i assassins

Si les coses fossin diferents, aquests dies per la Rambla de Barcelona, a banda de turistes, hi haurien circulat moltes persones atretes per les desenes d’actes organitzats pel BCNegra, autors, llibreters i un munt de gent que s’estima el gènere. Però com les coses son com son, el format d’enguany d’aquest festival literari, consolidat com el més sòlid i exitós de la ciutat, s’ha transformat en virtual. Tots els continguts es poden seguir a través de la seva pàgina web, i malgrat les dificultats la recepció ha estat i és bona. L’escriptor Carlos Zanón (Barcelona, 1966), n’és el comissari des del 2017, quan va agafar el relleu de l’enorme Paco Camarasa, que va liderar el projecte durant les dotze edicions anteriors de manera infatigable. Per a Carlos Zanón, pivotar el festival per diferents escenaris de la Rambla era una manera de recuperar aquest lloc emblemàtic com un epicentre cultural per a tots els públics.

Zanón: "La novel·la policial és una part de la novel·la negra, on s’hi barregen molts gèneres com el gòtic, la ciència ficció…"

Un dels moments més especials del festival és el lliurament al Saló de Cent del Premi Pepe Carvalho. Aquest premi que porta el nom d’un dels personatges més universals de Manuel Vázquez Montalbán ha distingit a grans escriptors com Henning Mankell, Maj Sjöwall, Dennis Lehane o Alicia Giménez Bartlett. Enguany, la mereixedora del guardó ha estat la nord-americana Joyce Carol Oates. "Pel festival era important donar un missatge del que defensem, un gènere d’una mirada àmplia, que també passa per la violència i el mal. La novel·la policial és una part de la novel·la negra, on s’hi barregen molts gèneres com el gòtic, la ciència ficció… per això sempre intentem fugir del gueto. I Carol Oates és perfecta perquè parla de la violència de l’agressor, de la víctima, de l’adaptació… ella posa la càmera a tots els angles", argumenta Zanón, que el proper octubre publicarà nova novel·la amb Salamandra, i que de la Carol Oates, entre altres títols, li agrada molt un recull de contes que es diu Infiel.

L’èxit de la novel·la negra

Si hi ha un gènere que no pateix pels lectors, aquest és el gènere negre. I Carlos Zanón sosté que això s’explica perquè el gènere negre "té el compromís d’entretenir i fa servir el format thriller per explicar històries. És un gènere que explica els mecanismes de poder, una cosa que el periodisme de vegades no fa perquè no ho pot provar, però la ficció ho pot explicar sense proves, i és una manera d’entendre què està passant".

L’escriptor Antonio Lozano acaba de publicar 'Lo leo muy negro' (Destino), en què -en paraules de l’autor- reflexiona sobre "el diàleg entre crims reals i de ficció, com s'han influenciat i contaminat recíprocament. A això s'afegeix una mica d'història de l'especialitat, perfil d'autors clàssics i contemporanis, atenció per les mutacions i perversions del gènere i un farcit d'anècdotes personals".

Lozano: "Tot crim suposa una transgressió i per tant una caiguda en el costat fosc que ens desconcerta"

Lozano també té respostes sobre l’èxit de lectors del gènere negre: "Per començar tot crim suposa una transgressió i per tant una caiguda en el costat fosc que ens desconcerta, atraient-nos i repel·lint-nos a la vegada. I quasi bé tots, per brutals i matussers que siguin, porten adherit un enigma complex - quin cúmul de circumstàncies van portar a la seva execució- i ens conviden a preguntar-nos com hauríem reaccionat nosaltres en aquell context. Un crim ens llença interrogants que ens interpel·len d'una manera profunda. Per una altra banda, les ficcions, necessitades de captar l'interès del consumidor, i per tant adequar-se a les lleis de l'entreteniment, privilegien, l'enigma i l'acció, quan en la vida real la gran majoria de delictes i crims són grisos i vulgars. Es resolen de manera expeditiva i revelen que darrere hi han ments simples. Una minúscula part salten als telenotícies i en el mateix interval de temps han surat tres-centes ficcions plenes d'astúcia i valor".

Un valor segur per a les editorials

Atenent els milers de lectors que fan costat al gènere, no és d’estranyar que gairebé totes les editorials l’incloguin als seus catàlegs. A banda dels clàssics del gènere que segueixen funcionant, com ha demostrat Comanegra publicant Contes Foscos, un volum que reuneix els relats més truculents d’Edgar Allan Poe, o de les constants reedicions dels llibres d’Agatha Christie, una autora menystinguda durant dècades però ja considerada una de les clàssiques sense complexes, les editorials aposten pel gènere. Ho fa Catedral del grup Enciclopèdia Catalana, que acaba de treure 'La primera piedra' de Val McDermid; ho fa Bromera que publica en català la darrera novel·la de John Banville protagonitzada pel detectiu Benjamin Black… I fins i tot hi ha segells que directament aposten exclusivament per publicar gènere negre com és el cas de Llibres del delicte, una editorial independent, nascuda el 2013 amb la voluntat de mantenir un compromís amb les novel·les negres que s’escriuen en català.

L’impulsor i editor d’aquesta aventura és Marc Moreno que després de publicar una novel·la el 2011 i sentir-se decebut pel tracte rebut, va decidir reaccionar i crear un segell per donar suport a tots els que escriuen novel·les negres en català. Qualsevol subgènere negre hi té cabuda al seu catàleg, només cal que tinguin qualitat.

Moreno: "Nosaltres no publiquem traduccions, perquè està molt bé que t’expliquin coses d’un poblet de Suècia o del Bronx però al cap i a la fi la nostra societat és una realitat diferent"

"Nosaltres no publiquem traduccions, perquè està molt bé que t’expliquin coses d’un poblet de Suècia o del Bronx però al cap i a la fi la nostra societat és una realitat diferent i el valor afegit dels autors d’aquí és aquest, parlen del nostre món i fan crítica social", defensa Marc Moreno, satisfet amb el camí recorregut. Per celebrar que Llibres del delicte ha arribat als 50 títols, han publicat 'Delinqüents', un volum que recull relats curts de tots els autors que han publicat fins ara. "Una manera de fer un petit homenatge a tots els que ens han fet arribar fins aquí", subratlla Moreno.

De tota aquesta xarxa, el BCNegra és un magnífic aparador que manifesta la necessitat de l’existència de circuits sòlids, on autors, llibreters, editors i lectors tinguin punts de trobada per anar fent camí.