Barcelona situa el dret a l’habitatge al centre de l’acció municipal

Durant els darrers anys, la lluita contra el canvi climàtic ha copat els titulars dels diaris dia sí, dia també, però hi ha una emergència, probablement més silenciada, que també requereix que tots els actors implicats, públics i privats, entomin la iniciativa. Es tracta d’assegurar el dret a l’habitatge, un dret que, atès el preu desorbitat actual dels pisos, fa que cada cop hi hagi més barcelonins i barcelonines els quals no poden accedir a un habitatge, una situació que també s’estén a la resta de Catalunya. I és que aquesta emergència ha originat la identificació i declaració de zones de mercat tensionat, llocs on tant els preus de lloguer com els de compra són fora de l’abast d’un segment majoritari de la població. En concret, l’any passat, 140 municipis catalans, inclòs el conjunt de la ciutat de Barcelona, van ser declarats com a zona de mercat tensionat.

El 2023, 140 municipis catalans, inclòs el conjunt de la ciutat de Barcelona, van ser declarats com a zona de mercat tensionat

Context viable

Per fer front a aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona impulsa el Pla Viure, a través del qual promou les polítiques d’habitatge de la ciutat. Busca fer-ho, a més, prioritzant els eixos d’universalitzar el dret a l’habitatge, la rehabilitació i millora dels habitatges tot aplicant criteris de sostenibilitat, accessibilitat, inclusió i confort, i l’atenció a la vulnerabilitat i els estadis vitals. En aquest sentit, un dels seus principals reptes i, alhora, prioritats és donar compliment al dret constitucional i estatutari a un habitatge digne.

La nova licitació vol avançar en la construcció d’un servei públic d’habitatge a l’alçada de les millors pràctiques d’altres ciutats europees

La finalitat última, asseguren des de l’ajuntament de la ciutat comtal, és garantir la funció social de l’habitatge i avançar en la construcció d’un sistema públic d’habitatge a l’alçada de les millors pràctiques d’altres ciutats europees, cosa per a la qual Barcelona compta amb un context viable, en tant que disposa d’una societat civil organitzada a través de tota mena d’operadors d’habitatge en lloguer i lloguer protegit. En aquest marc, l’Ajuntament de Barcelona fa una licitació pública per a la construcció i la gestió de 350 habitatges en règim de lloguer social.

El renovat rol de l’adjudicatari

La nova licitació municipal en matèria d’habitatge contempla la transmissió i constitució d’un dret de superfície a favor de les adjudicatàries per un període de 75 anys, prorrogable fins a un màxim de 90 anys. Cal recordar que el dret de superfície és un dret limitat de la propietat de l’immoble, independentment del sòl, mitjançant el qual una persona física o jurídica manté el dret limitat de propietat sobre l’immoble construït durant un temps determinat (en aquest cas, 75 anys, ampliables a 90). Transcorregut aquest període, la propietat de l’immoble torna a la persona física o jurídica del sòl on es va construir. En síntesi, es tracta de facilitar el dret a l’habitatge assegurant que el sòl es manté com a propietat pública.

Mitjançant aquesta licitació, el consistori barceloní procedeix a la transmissió onerosa de tres solars municipals, on l’adjudicatari es comprometrà a la promoció, construcció i gestió d’habitatge protegit en règim de lloguer social. Que el tracte es faci a través d’una transmissió onerosa significa que, com a contrapartida, l’adjudicatari haurà de pagar un cànon a partir del moment de l’amortització del finançament bancari per a la construcció, el qual no podrà sobrepassar en cap cas els 25 anys. Poden optar a aquest renovat règim de propietat i, per tant, esdevenir adjudicatàries, les entitats privades amb o sense ànim de lucre.

Principi de corresponsabilitat

La corresponsabilitat es concreta en la implicació de tots els agents socials i econòmics del sector per treballar de manera més intensa i eficaç les actuacions destinades a facilitar l’accés dels barcelonins i les barcelonines a un habitatge assequible; així com en un conjunt de mesures que busquen eines de col·laboració actives en matèria d’habitatge entre el sector públic i la iniciativa privada, afavorint l’eficiència i l’agilitat en la construcció d’habitatge assequible, l’augment de la disponibilitat d’aquest tipus d’habitatge social i la gestió del mateix. 

En el cas de la licitació que ens ocupa, la fórmula serà de naturalesa onerosa, és a dir, l’ajuntament farà la transmissió del dret a superfície per a la construcció i gestió dels habitatges en règim de lloguer protegit i, a canvi, el licitador assumirà (com avançàvem abans) el pagament d’un cànon per metre quadrat construït. Aquest cànon serà fixat a través de l’oferta pública dels participants. El preu final del cànon serà revisable d’acord amb l’IPC que fixa l’INE, d’acord amb els índexs pel conjunt estatal.

Qualitat, inclusió, sostenibilitat i circularitat

Els solars objecte de la licitació i que sortiran en concurs s’ubiquen als districtes de Sants Martí i Sants-Montjuïc. Al primer, concretament al carrer Llull número 355, sortiran a concurs 240 habitatges, mentre que a Sants-Montjuïc, al barri de la Marina del Prat Vermell, es preveuen 43 habitatges socials al carrer Acer número 2 i uns altres 68 al carrer Ascó número 17. Cal senyalar que tots ells hauran d’acomplir uns objectius en termes de qualitat arquitectònica, inclusió, inserció a la ciutat, industrialització i sostenibilitat. 

Mitjançant la licitació, es procedirà a la construcció i gestió de 350 habitatges de lloguer social als districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc

Així, respecte a la qualitat arquitectònica, als espais interiors dels pisos, especialment els de dia -cuina, menjador i terrassa- caldrà dotar-los de les màximes continuïtat i amplitud possibles. Els espais hauran de prioritzar tanmateix l’assolellament, la ventilació, les vistes i la privacitat, així com promoure que els espais comuns i de circulació siguin amplis, ventilats i il·luminats. La inclusió, la seguretat, l’accessibilitat i les relacions amb l’exterior també seran prioritats, sobretot pel que fa a l’espai de cuina, els quals es dissenyaran d’acord amb els criteris de gènere i inclusió, i els espais comuns, en els quals caldrà garantir l’accés universal i evitar els racons insegurs.

Per tal de complir amb les directrius de planejament, els projectes hauran de representar el seu paper volumètric, compositiu i estilístic dins del conjunt de la ciutat, així com tendir cap a una construcció industrialitzada, en el marc de la qual el màxim nombre de components possible siguin prefabricats en taller, la qual cosa permet reduir la quantitat de residus i el temps d’execució de les obres. Quant a la sostenibilitat, les promocions resultants d’aquest parc d’habitatges socials caldrà que apliquin uns criteris basats en la reducció de la petjada de carboni i en l’eficiència energètica. En aquest sentit, s’especificarà el càlcul d’un llindar d’emissions i es potenciaran els sistemes passius per tal de reduir la demanda energètica. Per últim, en referència a la circularitat, serà necessari preveure la durabilitat de cadascun dels components de l’edifici.

El preu del lloguer en cap cas podrà superar els 10,36 euros per metre quadrat, preu màxim establert en el mòdul A (ciutat de Barcelona) corresponent del règim general d’habitatge de protecció oficial (HPO).