Barcelona és una de les àrees urbanes de l'Estat més afectades pel risc d'inundacions

Un estudi elaborat per Oxfam Intermón -Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa- alerta que Barcelona és una de les àrees urbanes de l'Estat més afectades pel risc d'inundacions, juntament amb Murcia, Valladolid, Sevilla, Cartegena i Astúries. Segons el document, hi ha una proporció molt alta d'habitatges i famílies amb rendes baixes que viuen en zones exposades a inundacions amb períodes de retorn de 100 anys. 

En el cas de Barcelona, això afecta especialment barris de la perifèria o del litoral, com el Besòs, la Mina o la Verneda, que històricament s'han desenvolupat amb menys planificació i més precarietat urbanística. Són barris "densos i antics amb infraestructures pluvials insuficients" i prop de rius, rieres o al litoral, on hi ha més risc d'inundació.

El text assenyala que les famílies amb rendes baixes no poden permetre's viure en zones segures o amb millor infraestructura, de manera que acaben concentrant-se en àrees amb més perill climàtic. Això és un exemple de "desigualtat territorial i ambiental", on la vulnerabilitat climàtica s'equipara amb la vulnerabilitat econòmica. Per tot plegat, l'estudi conclou que el canvi climàtic contribueix a fer més gran la bretxa de la desigualtat a l’Estat. 

Oxfam Intermón assenyala entre les principals amenaces climàtiques les inundacions i estima que calen subvencions per rehabilitar energèticament més d'un milió d'habitatges de l'Estat que es troben en zones de risc.

Els barris vulnerables, més exposats a la calor extrema 

L'estudi també conclou que els barris més vulnerables són els més exposats a la calor extrema. Concretament, el 30% dels barris de Barcelona amb menor renda per càpita té menys del 10% dels espais verds de la ciutat, la qual cosa agreuja l'exposició a la calor extrema i redueix l'esperança de vida. El document cita el cas del barri de la Prosperitat (Nou Barris), on el 35% de les perosnes que hi viuen són immigrants i molts majors de 65 anys i  els edificis, construïts en els anys 60 i 70, tenen baixa eficiència energètica. 

El document també posa de relleu que la creació de nous espais verds millora el clima però pot augmentar el preu de l'habitatge i expulsar els residents més vulnerables. Això reforça la idea que, fins i tot les millores ambientals, si no s'apliquen amb justícia social, poden augmentar la desigualtat climàtica.

Segons les dades de l'estudi, el 70% de la població de l'Estat, és a dir, més de 33 milions de persones, viu en municipis on la temperatura ha augmentat 1,5 graus centígrads des del 1960, però més d’un terç dels espanyols no tenen una temperatura adequada als seus habitatges a l’estiu per falta de recursos econòmics. D’aquestes llars, la meitat tenen rendes per sota de la mitjana nacional, segons l’estudi.

Per tot plegat, el text defensa que les comunitats autònomes han de jugar un paper clau en la planificació i adaptació climàtica, destacant la necessitat de coordinar polítiques estatals i autonòmiques per reduir desigualtats territorials i reforçar la resiliència local. 

Les empreses del sector energètic, les més contaminants 

La recerca també assenyala que les empreses de l'IBEX35 són les responsables del 30% de les emissions directes de CO2 a l’Estat espanyol i la seva activitat "contribueix tres vegades més a contaminar que a generar creixement econòmic". De fet, cinc d'aquestes empreses -quatre del sector energètic- generen més d'una quarta part del total nacional d’emissions i, asseguren, el 0,1% més ric va contaminar, l'any 2022, fins a 55 vegades més que una persona de la meitat de la població amb menys ingressos.  

En aquest sentit, l'ONG reclama a les administracions redistribuir l'esforç en la reducció de les emissions segons la petjada de carboni i la capacitat econòmica, garantint que els qui més contaminen tinguin més responsabilitat en la lluita contra el canvi climàtic. Per altra banda, exigeix eliminar els subsidis als combustibles fòssils, protegir els col·lectius vulnerables afectats i reduir la influència de l'empresariat en les polítiques climàtiques.