Barcelona homenatja els quatre morts de l'atemptat de la Sala Scala 45 anys després

Quan fa 45 anys de l'incendi a la sala de festes Scala, un faristol amb una placa explicatòria recorda els quatre operaris que hi van perdre la vida mentre feien tasques de manteniment. La versió oficial del moment va atribuir els fets a tres joves militants de la CNT, que haurien llançat còctels molotov contra la sala, que s'hauria incendiat. Investigacions periodístiques posteriors, però, van mostrar les moltes ombres d'un cas que amb el temps es va considerar un dels casos més foscos de guerra bruta de l'Estat contra l'anarconsindicalisme, que aleshores estava en auge després de l'etapa fosca de les quatre dècades de dictadura. 

El que és segur és que el 15 de gener del 1978 van morir a la Scala Bernabé Bravo, Ramón Egea, Juan Manuel López i Diego Montoro. Significativament, bona part de la plantilla de sala estava afiliada a la CNT. Aquest dimecres, unes setmanes després de l'aniversari dels fets, l'Ajuntament de Barcelona ha inaugurat un nou espai memorial. 

El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i el de Drets de Ciutadania, Marc Serra, han participat en l'acte de descoberta del faristol, ubicat al xamfrà entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan, en un gest que serveix per recordar les quatre víctimes mortals de l'atemptat, oblidades institucionalment durant dècades.

L'homenatge arriba tard. Així ho senten les famílies i ho han reconegut tots dos regidors, que esperen que l'espai pugui fer perdurar la memòria de quatre "referents ètics, persones que amb aquell malaurat atemptat ja formen part de la història de la nostra ciutat", ha dit Rabassa. "No els volem oblidar, volem que tota la ciutadania sàpiga què hi havia en aquesta cantonada", ha assenyalat el mateix regidor des del xamfrà on s'ubicava la Sala Scala i on ara hi ha habitatges i una botiga.

Per la seva banda, familiars de les víctimes han lamentat que l'homenatge arribi 45 anys després de la mort dels seus éssers estimats. Algunes de les vídues no han arribat a temps a veure l'acte d'aquest dimecres. "Que mai hagin de passar tants anys perquè les víctimes d'un atemptat terrorista tinguin l'homenatge que mereixen", ha afirmat Mercè Bravo, filla d'una de les víctimes.

L'ombra d'un crim d'Estat

Els fets es van desencadenar després d'una manifestació contra els anomenats Pactes de la Moncloa, quan un grup de joves van llançar còctels molotov incendiaris a l'entrada de la sala. La mort dels quatre operaris inicialment es va qualificar d'accident laboral i es va criminalitzar l'anarcosindicalisme, ja que els joves militaven a la CNT, aleshores en auge i reconstruint-se després de la dictadura. 

"Va ser un atemptat de l'Estat espanyol per construir una democràcia que va néixer ja malament"

A poc a poc, però, van aparèixer moltes ombres i es va saber que els tres condemnats com a suposats autors materials dels fets -en total, les penes sumaven 17 anys de presó- van actuar instigats per Joaquín Gambín Hernández, un confident policial connectat amb els aparells de l'Estat.

Paral·lelament, mai es va poder provar que els còctels molotov haguessin provocat l'incendi de la sala i, de fet, diversos experts van qüestionar aquesta versió. I, de fet, els tres joves condemnats mai van acceptar ser els autors d'un atemptat que, en qualsevol cas, es va aprofitar per criminalitzar l'anarcosindicalisme i la CNT i aturar el renaixement de la central de treballadors. "Va ser un atemptat de l'Estat espanyol per construir una democràcia que va néixer ja malament i va comptar amb aquestes víctimes que durant massa dècades hem oblidat", ha conclòs el regidor Jordi Rabassa en l'acte.