Memòria històricaBarcelona desmunta el franquisme

A falta de nous recursos o aconseguir millores en el seu finançament, la xarxa de Biblioteques de Barcelona i la Xarxa de Centres Cívics han decidit sumar esforços per oferir un cicle que recupera la memòria històrica a través de xerrades, taules rodones, tallers, exposicions, itineraris i un club de lectura. El cicle es diu Desmuntant el franquisme, es va estrenar el passat 20 de novembre i s’allargarà fins el 9 de maig.

La idea de muntar alguna cosa al voltant d’aquest tema va sorgir arran de la reedició del Diccionario del franquismo (Editorial Anagrama i Ajuntament de Barcelona), de Manuel Vázquez Montalbán. “Preteníem que les biblioteques i els centres cívics participessin de manera voluntària i amb el tema que volguessin. I el resultat ha estat excel·lent, perquè hem aconseguit generar unes dinàmiques molt bones que aniran més enllà del cicle”, assenyala a Públic César Moreno Villanuevo, tècnic de la direcció cultural i educativa de Biblioteques de Barcelona.

La repressió, la censura implacable, especialment cap a col·lectius femenins o LGTBI, els moviments de resistència o els espais dels barris vinculats al passat franquisme són alguns dels temes que es tracten fins al mes de maig. A tall d’exemple, es podrà veure el documental La cançó censurada de Lluís Danés, i el recital de Jofre Bardagí que interpretarà temes de la Nova Cançó que reivindicaven la llibertat d’expressió des dels escenaris.

Propostes per evitar el blanquejament del franquisme

Cada barri de la ciutat té les seves particularitats i això els responsables del cicle ho han volgut potenciar. Una proposta paradigmàtica d’aquest treball col·laboratiu és la de la Biblioteca i Centre Cívic de Sant Martí de Provençals. Com que l’edifici on estan ubicats havia estat una residència de la Secció Femenina de la Falange han decidit treballar la memòria història a partir de la memòria oral de testimonis del franquisme, i a la iniciativa s’hi han sumat un munt d’entitats de la zona. Una iniciativa que no s’acabarà amb el cicle, sinó que continuarà per recollir tots els testimonis que trobin.

Un altre exemple és el que ha sorgit al Poblenou, on treballen la repressió laboral que hi va haver durant el franquisme al barri. En canvi a la zona de Sant Antoni i del Paral·lel han optat per parlar dels espais queer (que aleshores no es deien aix) i del món del cabaret al Paral·lel com un espai de llibertat per canalitzar tot allò que era diferent i s’escapava a les etiquetes.

El coordinador del cicle és Emili Cortavitarte, historiador i President de la Fundació Salvador Seguí,dedicada a recuperar, custodiar i fer difusió de la documentació relacionada amb els moviments llibertaris a l’estat espanyol. Ell assegura que ha estat molt fàcil treballar perquè “la coordinació dels responsables de biblioteques i centres cívics ha estat fantàstica, i amb uns equips molt participatius”.

Repassant la programació del cicle, Cortavitarte destaca el treball de l’equip de la bibioteca de Sant Andreu especialitzada en còmic: “em sembla molt interessant el que han proposat, els avis i àvies narren les seves vivències i que a partir dels seus relats, els néts i nétes, elaborin còmics ajudats per experts en històries gràfiques; però també em sembla molt interessant la recuperació de cançons prohibides, i la xerrada sobre la utilització del nodo i la censura cinematogràfica”.

De fet, la programació completa es pot consultar al portal del cicle i és una constatació de l’època fosca d’on venim. Una constatació accessible a través dels itineraris que proposa el cicle, n’hi ha un sobre els edificis franquistes a La Verneda, un altre sobre el cabaret a la ciutat, i un altre sobre la Barcelona nazi. “Respecte al franquisme s’han blanquejat moltes coses, acceptem una visita de Hitler però no aprofundim a l’hora de parlar que el règim franquista va ser pro nazi”, argumenta Emili Cortavitarte.

“El macro club de lectura i la selecció de llibres que fan és molt interessant, i esperem que el cicle acompleixi la funció del títol queli donem. En unes circumstàncies com les actuals hi ha un interés per blanquejar coses sobretot d’aquest període tan dur de la nostra història”, conclou Emili Cortavitarte.