Barcelona crida a teixir "resistències" contra les violències masclistes en la manifestació del 25-N

La manifestació feminista de Barcelona amb motiu del 25-N ha recorregut aquest dimarts a la tarda el centre de la capital catalana sota el lema Teixim resistències. Lliures, vives i rebels contra les violències masclistes, racistes i colonials. La marxa amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona ha estat convocada per Novembre Feminista, i ha comptat amb la participació de milers de persones, especialment dones a les primeres files. La mobilització ha sortit de la plaça de la Universitat i ha posat el punt final a la plaça d'Antoni Maura.

Rozina Bertran, de Novembre Feminista, ha lamentat en una atenció a mitjans que les violències masclistes "estan a l'ordre del dia" i ha fet una crida a sortir al carrer per aquelles que no ho poden fer. Al mateix temps, ha destacat que el feminisme és necessari per fer front als discursos d'odi. Per la seva banda, Marisa Fernández, també membre de l'organització, ha remarcat que les lleis són insuficients perquè calen més recursos per evitar que les dones pateixin violència i perquè la sàpiguen identificar. "Si no hi ha recursos, no ens en sortirem", ha reblat.

"Sortim als carrers per fer sentir les nostres veus. Ho fem amb la força que ens dona la memòria col·lectiva, les aliances construïdes i les lluites i accions compartides", resa el manifest promogut per Novembre Feminista. El text denuncia que les violències masclistes continuen sent una realitat i situa al centre la "intersecció" de les violències. També alça la veu contra els feminicidis, les agressions sexuals i la violència vicària, i alerta que les agressions sexuals augmenten sobretot entre joves, en espais d’oci, escoles i famílies.

El manifest exigeix acabar amb la "impunitat institucional" i els protocols o discursos "buits", i reclama protecció i recursos "reals". També demana reconèixer i abordar "totes les violències", i una justícia "feminista" i reparadora. "El sistema judicial revictimitza, els serveis socials col·lapsen i els protocols no s’apliquen o no es coordinen", denuncia el text, que menciona com a exemple de manca de diligència deguda l'antiga DGAIA. El text també exigeix el dret a una ciutadania plena per a totes les persones migrades i racialitzades.

Les feministes també reclamen espais "segurs, reals i accessibles", i marcs legals que garanteixin el dret de totes a viure sense violències ni assenyalaments. D'altra banda, el manifest rebutja els discursos "reaccionaris, conservadors i feixistes" de l'extrema dreta i reivindica l'educació afectivosexual per prevenir i abordar les violències masclistes. Avisen que continuaran teixint resistències des de "l’autodefensa feminista, el suport mutu i la construcció col·lectiva d’una vida digna".

Representació política  

Entre els manifestants no han faltat els representants de la major part dels grups polítics del Parlament. La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha apuntat que la lluita contra la violència masclista "requereix unitat de totes les institucions i la societat" per tal de "desarticular-la". La secretària d'organització de Junts, Judith Toronjo, ha reivindicat que cal "alçar la veu" contra la "xacra" de la violència masclista i ha defensat el "compromís inapel·lable" de la formació amb aquesta lluita, que ha subratllat que és col·lectiva. 

La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha remarcat que les violències masclistes són un "problema estructural" que és "inadmissible i demana una resposta valenta, clara i col·lectiva". La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha posat el focus en la violència masclista institucional que, ha dit, fa que moltes dones no denunciïn. I la portaveu de la CUP, Susana Moreno, ha dit que la manifestació busca "evidenciar que les violències masclistes segueixen vigents i denunciar que el capitalisme i el patriarcat segueixen necessitant el treball invisible de les dones que precaritza les seves vides".