Artur Mas: “No vam desobeir, vam plantar cara al Govern espanyol”

BARCELONA. L'ex-president Artur Mas, juntament amb les acusades Joana Ortega i Irene Rigau per organitzar la consulta del 9-N de 2014, ha insistit en què no van cometre cap delicte ni van desobeir al Tribunal Constitucional (TC) al permetre la realització de la consulta en el darrer dia del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “No vam desobeir al Tribunal Constitucional, vam plantar cara a un Govern espanyol que va utilitzar el TC per fer el que ells no es van atrevir”, ha defensat Mas en la seva última intervenció al judici.

L'ex-president ha argumentat que el que s'ha jutjat és “l'èxit del 9-N que no va agradar a l'Estat espanyol” i, segons ell, el que ara es pretén és que “aquest desafiament el paguin alguns”. Davant això, ha criticat que el Govern espanyol “desobeeix sistemàticament les sentències del TC”, de les que “ningú s'ocupa que hi hagin judicis”. També ha lamentat, en la seva defensa, que la Fiscalia de l'Estat es pronunciï ara i no ho hagi fet en la seva defensa quan va ser “difamat” o “calumniat” mentre era president de la Generalitat. Ha estat en aquest moment, quan atacava a la Fiscalia, quan el jutge del cas i president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, li ha cridat l'atenció. Després, al Palau de la Generalitat rebut pel president de la Generalitat Carles Puigdemont, ha aclarat que volia denunciar el fet de què la Fiscalia General de l'Estat hagi hagut de recordar al fiscal que havia de ser "just i imparcial". 

Artur Mas ha reiterat que no ha comès cap delicte i que és un error que se'n consideri el 9-N com un d'ells. “Si del que es tracta és d'enfortir la democràcia, no entenc que el 9-N es pugui considerar un delicte”. En aquesta mateixa línea, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega ha defensat que “donar la veu al poble no és un delicte, sinó que és la obligació de tot Govern”. “Amagar-se al codi penal incrementa el descrèdit de la política”, ha afegit.

Ortega ha defensat la seva participació al 9-N, que per ella “passa a formar part de la història dels drets i les llibertats”. “La democràcia sempre creixerà a cops de democràcia, mai a cops de tribunal”. L'ex-vicepresidenta ha defensat no tenir consciència de cap delicte i ha sentenciat: “el 9-N va ser el dia en el què vaig sentir que més honorova la meva feina com a servidora pública”. L'ex-consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, també s'ha defensat d'haver comès cap delicte i s'ha preguntat si en democràcia la depuraran per un delicte quan no ho van aconseguir durant el franquisme.

El fiscal del 9-N defensa que “no es jutja la democràcia”

El fiscal que porta el cas en el judici, Emilio Sánchez Ulled, ha insistit, en l'última sessió de la vista al TSJC per la consulta del 9-N, en què no es jutja el que va ocórrer aquell dia, sinó si va haver-hi o no desacatament del mandat d'actuació cautelar del Tribunal Constitucional (TC) per part dels càrrecs de Govern.

Sánchez Ulled ha posat especial èmfasi a assenyalar que no s'està jutjant o perseguint la democràcia. Per això, ha afegit que no es jutja l'acció dels voluntaris el dia de la consulta, sinó l'actuació del Govern de la Generalitat i si aquesta conducta "és o no delicte".

El fiscal, en la seva intervenció, s'ha defensat a sí mateix de les acusacions de politització de la fiscalia i de la seva eventual dependència del Govern. "La fiscalia no va rebre cap indicació. Jo no ho hauria consentit", ha assegurat.

En relació a l'ex-president Mas ha afirmat que "va articular una estratègia de desafiament oberta del dictat pel Tribunal Constitucional amb la participació directa de les dues acusades", Rigau i Ortega. "Els acusats sabien perfectament el que estaven fent", ha insistit el fiscal. Un acte polític, segons ell, "pot ser perfectament constitutiu de delicte".

La Generalitat, segons ha explicat el fiscal, va seguir amb l'organització de la consulta "des del primer segon del 4 de novembre", data en la qual es va produir la comunicació de suspensió per part del TC. "Eren conscients del mandat del TC, del que implicava, i els acusats van decidir prescindir capritxosament", ha insistit, i ho ha exemplificat amb l'ús de la pàgina web, l'obertura de centres escolars com a espais de votació o la campanya de publicitat institucional fins a la celebració de la consulta.

La defensa esgrimeix ingerència política

Després del fiscal, i de l'acusació popular (sindicats policials UPF i SPP, i Mans Netes); les defenses de Mas, Ortega i Rigau han demanat la seva absolució en considerar que no va haver desobediència dels tres càrrecs públics a la sentència del TC el 4 de novembre perquè no va haver requeriment judicial i, per tant, no pot ser constitutiu de delicte. 

“No es pot desobeir si no s'és requerit", ha afirmat Xavier Melero, advocat defensor de l'ex-president de la Generalitat, Artur Mas, que ha basat l'exposició de les seves conclusions en la idea que el Tribunal Constitucional no va utilitzar cap dels mecanismes per donar eficàcia a les seves resolucions.

"El govern de l'Estat i algunes de les seves institucions han intentat mediatizar l'acció de la justícia", ha dit, al mateix temps que recordava que fins que no es va produir la interposició de la querella, "seguint instruccions del Fiscal General de l'Estat", el Govern central no va fer gens més que menysprear la convocatòria del 9-N.

També ha recordat l'opinió de la Junta de Fiscals de Catalunya, que no va apreciar cap delicte i així ho va comunicar, i ha manifestat la seva estranyesa pel fet de què la "capacitat d'interrupció" es deixés en mans dels qui impulsaven el procés participatiu. "Artur Mas no va amagar mai l'impuls del seu govern", "mai ha dit 'jo no he estat', ha afirmat l'advocat per posar en qüestió la "prova de càrrega". No diu gens aquesta prova, segun ell.

Rafael Entrena, advocat defensor de l'ex-consellera Joana Ortega, ha assegurat que va ser un error l'acceptació a tràmit d'una querella de "naturalesa política", així com l'obertura d'un judici quan no existeixen indicis de cap tipus de delicte.

"El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats"

L'advocat d'Irene Rigau, Jordi Pina, ha estat el més contudent contra l'objecte del judici: “El Govern espanyol vol la mort política dels tres acusats”.

Pina també ha argumentat posant en qüestió la competència del Tribunal Constitucional per actuar com a "poder judicial", quan, segons ha explicat, s'admetia fins a fa relativament poc temps que no ho era. En la Constitució, ha recordat l'advocat de Rigau, el poder judicial apareix separat de l'àmbit del Tribunal Constitucional.

L'advocat ha insistit en què les resolucions del Constitucional són declaratives i no executives, segons la llei vigent en 2014, després modificada. A més ha mantingut que no va poder haver-hi desobediència per part d'Irene Rigau, sense tenir en compte que va demanar aclariments abans de realitzar la consulta.

El judici queda pendent de sentència en els propers dies. El fiscal del cas Sánchez Ulled manté la seva petició de 10 anys d'inhabilitació per Mas per desobediència greu i prevaricació, i de nou anys per a Ortega i Rigau com a "cooperadores necessàries".