Aprovada la reforma dels estatuts de l'ANC, que elimina la majoria qualificada per escollir càrrecs

Els socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han aprovat la reforma parcial dels estatuts amb el 73% dels vots a favor. Ho ha informat l'entitat aquest dimarts a través d'un comunicat, després de concloure l'Assemblea General Ordinària, que s'ha celebrat del 25 al 30 de juny. Un dels canvis més destacats és l'eliminació de la majoria qualificada de dos terços per a prendre determinades decisions, entre elles l'elecció de càrrecs orgànics, que redueix la influència dels crítics amb l'actual direcció. D'aquesta manera, s'evitarien situacions de bloqueig com la que es va viure l'any passat: el Secretariat Nacional de l'ANC va triar Lluís Llach com a president en la sisena votació. 

Un altre dels canvis aprovats és la possibilitat dels secretaris nacionals de tornar a presentar-se després de dos mandats, sempre que hagi passat el temps equivalent a quatre anys. Aquesta decisió també ha despertat reticències entre el sector crític, ja que adverteix que no és coherent amb el full de ruta aprovat, que aposta per la renovació dels lideratges polítics.

A banda de la reforma dels estatuts, també s'ha avalat la reforma del Reglament de Règim Intern (RRI) amb el 75% dels vots a favor. L'ANC ha assegurat que l'aprovació d'aquests documents "adequa l'entitat a les necessitats del context actual". Els resultats i els textos finals es presentaran aquest diumenge en un acte polític al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona, que, segons el comunicat, "servirà per explicar la tasca de l'Assemblea i els principals reptes de futur per avançar cap a la independència".

Segons l'entitat, en l'Assemblea General Ordinària "hi han participat 3.434 socis", xifra que suposa "un increment de participació d'un 1,8 respecte a l'anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021 (1.870 socis)". Així mateix, la participació en la votació del full de ruta ―que es va aprovar aquest gener― també ha estat més elevada.

L'ANC apunta que "els nous estatuts i el RRI aprovats reforcen la naturalesa de l'Assemblea com a moviment cívic transversal i independent de partits i altres entitats". Des del seu punt de vista, la reforma "incorpora millores en la governança interna, reforça la transparència i millora les garanties dels processos disciplinaris i electorals". 

"Entre els canvis destacats hi ha la consolidació del caràcter no partidista de l'Assemblea, la regulació de la participació dels membres simpatitzants, la possibilitat de recuperar antics activistes per càrrecs electes, i l'actualització dels mecanismes per celebrar reunions telemàtiques", assegura el comunicat.