Un any de protestes contra Felip VI

El duríssim discurs que el rei Felip VI va pronunciar el 3 d'octubre de l'any passat contra l'independentisme, avalant de facto la repressió contra el moviment sobiranista, ha marcat definitivament un punt i a part en les relacions del monarca amb bona part de la societat catalana. Des d'aleshores, pràcticament sempre que el Borbó ha tornat a Catalunya ha pogut percebre el rebuig que la seva figura i la institució que representa provoca en molts catalans. L'última demostració s'ha viscut aquest mateix dilluns, durant la inauguració de la fira Gastech. El certamen, d'abast mundial i dedicat al gas natural i gas liquat, compta precisament amb el rei espanyol com a president d'honor i com a tal ha estat ell l'encarregat de donar-ne el tret de sortida. Ho ha fet sense cap conseller del govern de la Generalitat present.

No és la primera vegada des del passat octubre que els dirigents catalans planten el monarca. De fet, la seva presència a Catalunya el darrer any sempre ha provocat protestes de més o menys intensitat. Després del seu polèmic i duríssim discurs –més propi d'un dirigent d'un partit ultranacionalista espanyol que cap altra cosa–, Felip VI no va tornar a Catalunya fins al febrer, amb motiu de la celebració del Mobile World Congress (MWC). El diumenge previ a l'arrencada oficial de la fira el monarca va presidir el sopar de benvinguda als participants, que va celebrar-se al Palau de la Música, però no va ser rebut per cap representant d'institucions catalanes. A més a més, aquella tarda milers de persones van mobilitzar-se pel barri Gòtic, seguint la convocatòria dels CDR, per enviar-li a Felip VI el missatge que era no benvingut a Catalunya després de tot el que havia passat durant la tardor. Sí que és cert que l'endemà, dilluns, representants de la Generalitat i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van participar al costat del rei en la inauguració oficial del MWC, tot i que no van prendre part en la recepció prèvia, coneguda popularment com a besamans..

La següent visita va arribar a l'abril, per presidir l'entrega de despatxos a la nova promoció de jutges. L'acte va celebrar-se a l'Auditori i novament va provocar la convocatòria d'una protesta dels CDR que, un cop més, va reunir centenars de persones en rebuig al Borbó. Un dels assistents a l'entrega de despatxos va ser Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la macrocausa contra l'independentisme. Van haver de passar dos mesos més perquè Felip VI visités un altre cop Catalunya, però en només una setmana va venir-hi dues vegades i, en aquesta ocasió, sense passar per Barcelona. Felip de Borbó va presidir l'esperpèntica cerimònia inaugural dels Jocs del Mediterrani a Tarragona, una jornada recordada –més enllà de pels nyaps organitzatius– per la presència d'un públic clarament promonàrquic al Nou Estadi de la ciutat, però també per les protestes que durant tot el dia van protagonitzar els CDR a l'exterior.

Un dies després, el rei espanyol va visitar Girona per participar a l'acte de lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona. L'esdeveniment sempre s'havia fet a la capital de la demarcació, però en aquesta ocasió va desplaçar-se a Vilablareix (Gironès). La raó és que l'Ajuntament de Girona, encapçalat per la també diputada de JxCat Marta Madrenas, va decidir no cedir les instal·lacions de l'Auditori-Palau de Congressos de la ciutat, on sempre s'havia fet la cerimònia. Finalment, la Casa Reial, organitzadora de l'acte, va optar per fer-lo al Mas Marroch, el centre d'esdeveniments del Celler de Can Roca, ubicat a Vilablareix. Malgrat el fort desplegament de seguretat, aquell dia els CDR també van mobilitzar-se contra el monarca, si bé van quedar separats més d'un quilòmetre del Mas Marroch.

Posteriorment, el 17 d'agost el rei va tornar a Barcelona, en aquest cas als actes d'homenatge a les víctimes de l'atemptat de l'any anterior. Aquella jornada va haver-hi una concentració de suport al rei, que tot just va reunir unes desenes de persones, i els CDR també van convocar un homenatge a les víctimes amb el missatge clar que "Catalunya no té rei", si bé van decidir no fer una marxa de protesta en l'acte institucional. El que sembla evident és que les plàcides visites a Catalunya de Felip VI s'han convertit només en un record del passat.