AntiracismeMigrantour, una ruta pel Raval que trenca estigmes

Són les sis de la tarda al barri del Raval i, micro en mà, la Karina obre la seva motxilla, en treu la bandera de Colòmbia, i la comença a airejar amb força davant d’un grup de 10 persones que se l’escolten atentament. "És difícil carregar amb l'estigma de ser migrant", diu, "i encara més trencar amb l'estereotip que jo, per ser colombiana, tinc associat. No he vingut a Barcelona a vendre cocaïna", reivindica.

La Karina és una de les nou acompanyants -defugen deliberadament de la paraula guia- que s’encarregarà, des de finals de maig fins al febrer de 2023, d’ensenyar a escoles i turistes el barri del Raval des d’un vessant poc convencional. La idea és trencar amb les lògiques del turisme de sol i platja i "posar les persones migrants al centre", explica Alberto Tarragó, treballador de Nexes Interculturals, l’entitat sense ànim de lucre que ha impulsat el projecte. Aquestes rutes, que reben el nom de Migrantour, tindran la particularitat d’estar conduïdes per persones migrades que no són guies professionals, i que venen de llocs tan diversos com el Perú, Argentina, Mèxic, Guinea Equatorial, Colòmbia, Filipines, Romania i Polònia.

Migrantour va néixer a Itàlia l’any 2010 i actualment ja és present a més de 20 ciutats, ja que "la immigració és una narrativa comuna entre totes les ciutats europees", detalla l’Alberto. Ell va conèixer aquest projecte quan era d’Erasmus a Lisboa, i se’n va enamorar tant que ho va voler exportar a la seva ciutat natal. Així doncs, des de març del 2021, Barcelona s’ha estat preparant per esdevenir una ciutat més d’aquesta xarxa europea que aposta per Migrantour com a eina per lluitar contra la xenofòbia i el racisme presents a les nostres metròpolis.

Tres ciutats noves -Barcelona, Copenhaguen i Utrecht- han estat "entrenades" per quatre ciutats antigues: Brussel·les, Milà, Ljubljana i Lisboa. De fet, a principis de maig, els acompanyants i els coordinadors de Nexes van marxar cinc dies a la capital portuguesa per aprendre i emmirallar-se en les seves rutes. Tot i que les ciutats que formen part del projecte comparteixen una mateixa narrativa que posa sobre la taula els valors de l'antiracisme i la interculturalitat, després cada una ho ha portat al seu propi terreny.

Es vol demostrar que el Raval és "molt més que un barri on s'hi practica la prostitució o s'hi ven droga"

En el cas de Barcelona, l’escenari escollit ha estat el barri del Raval, per "demostrar que és molt més que un barri on s'hi practica la prostitució, s'hi ven droga o hi ha delinqüència", argumenta l’Alberto. De fet, l’objectiu de Migrantour és fer palesa la diversitat de la capital i, gràcies a un discurs que empoderi la seva gent, desmuntar estigmes i estereotips, sobretot ara que “cada vegada hi ha més racisme a causa de l’augment de l’extrema dreta”, adverteix el coordinador del projecte.

Les parades del recorregut

El punt de trobada i d’inici de les rutes és la Rambla de Santa Mònica, just davant del monument de Cristòfol Colom. Des d’allà i al llarg d’una mica més de dues hores, les acompanyants porten al públic per diversos indrets característics del Raval. Juguen constantment amb la interacció amb la gent, a la qual interpel·len i fan participar de manera activa per tal de poder fer una reflexió conjunta sobre la migració a Barcelona.

La primera de les parades del recorregut és l’Escola Oficial d’Idiomes de les Drassanes, on la Grajkowska, una polonesa que fa d’acompanyant, ens recorda que "al Raval es parlen més de 300 idiomes diferents". Després, a poc a poc, ens anem endinsant al barri, passant per llocs tan emblemàtics com l’escultura de bronze del Gat del Botero, a la Rambla del Raval; o l’àgora Juan Andrés Benítez, al carrer de l'Aurora. Aquest últim és un solar okupat i autogestionat pels veïns des del 2014, quan es van autoorganitzar per evitar la construcció d’un hotel, i van aprofitar per fer d’aquest un "espai segur i una zona d’empoderament per les veïnes", explica la Mali, una altra de les acompanyants. Ella va venir de Mèxic ara farà 18 anys, i confessa que des del primer moment en què es va assabentar del projecte Migrantour, va tenir clar que hi voldria participar de manera activa.

Més endavant, entrem a la botiga Top Manta, gestionada pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Allà, són els mateixos treballadors els que ens ensenyen el seu projecte i les seves reivindicacions. "Aquesta és una marca de roba de lluita, per alliberar-nos", manifesten. Un altre dels projectes que es visiten és La Panafricana, una llibreria especialitzada en literatura de temàtica africana i de migracions. "La idea és integrar el menjar a la ruta", diu l’Alberto. Per això, sempre que es pugui, al públic se li oferirà tastar uns "gotets de baobab" o d’altres gustos exòtics en aquesta llibreria.

L’última parada del recorregut és la plaça de Sant Agustí, on veiem un dels murals del projecte "Visibles" que hi ha instal·lat Arrels, una fundació que acompanya les persones sense llar de Barcelona. Ara bé, la gràcia d’aquestes rutes és que no són rígides. Es poden treure o afegir parades, ja que gran part del seu discurs s’articula entorn les vivències i experiències dels acompanyants: els estigmes que han patit com a immigrants i els obstacles que han hagut de superar. En poques paraules, es tracta de crear consciència col·lectiva a partir del seu testimoni personal, alhora que es donen a conèixer racons poc turístics del Raval.

Present i futur de Migrantour

Ara venen uns mesos de molta activitat a Migrantour. Al juliol vindran a Barcelona les altres ciutats europees participants, al setembre els acompanyants i els coordinadors viatjaran a Milà, a l’octubre a Utrecht, i al gener celebraran la clausura de la iniciativa a Copenhaguen. Tot i que al febrer de l’any que ve Migrantour Barcelona finalitza com a projecte, "Nexes aposta per continuar-lo", declara l’Alberto, i "la idea és que sigui sostenible per si mateix i no hagi de dependre d’ajuts públics". "A les ONG o a les cooperatives sense ànim de lucre a vegades ens fa vergonya fer diners amb els nostres projectes, però si aquests són generats de forma social i solidària, tenen sentit", declara.

"Volem un model més social i responsable, un turisme que inclogui la ciutadania local. I Migrantour és una alternativa perfecta"

Aquests són els primers dies en què Migrantour s’obre a Barcelona i les acompanyants comencen a fer rutes davant del públic. Algunes d’elles estan nervioses: "Si em toca amb un grup d'adolescents, no sabré molt bé què fer!”, exclama preocupada la Karina, que s’estrena avui fent la ruta. Ara bé, pànic escènic a part, la tasca de desestigmatització que fa Migrantour en un barri com el Raval, amb "el 70% de residents estrangers", és fonamental per "defensar un turisme diferent del que s’aplica a Barcelona", comenta l’Alberto. "Volem un model més social i responsable, un turisme que inclogui la ciutadania local. I Migrantour és una alternativa perfecta", conclou.