Anna Gabriel proclama que "els principis segueixen intactes", després de declarar al Suprem

Gairebé cinc anys després de l'1-O, l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha declarat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena com a processada per un delicte de desobediència per la seva implicació en el Procés. Gabriel, que va retornar a Catalunya al juliol després de gairebé quatre anys i mig d'exili a Suïssa, ha comparegut a la sortida davant dels mitjans visiblement emocionada i ha proclamat que, després d'aquests anys fora, "els principis continuen intactes, com no podia ser d'altra manera". 

Ha explicat que "a dins de la sala se m'ha demanat exclusivament si havia estat requerida pel Tribunal Constitucional amb relació a la meva activitat parlamentària" -corresponent al 2017-. Posteriorment ha quedat lliure sense càrrecs. En aquest sentit, ha afegit que ella i la seva defensen confien que la causa "o s'arxivi o s'enviï a [un tribunal de] Barcelona". En qualsevol cas, Gabriel no afrontarà cap amenaça de presó, ja que el delicte de desobediència que li imputa Llarena pot comportar com a màxim una multa de fins a 12 mesos i una pena d'inhabilitació per ocupació de càrrec públic de fins a dos anys de durada.

Gabriel també ha volgut agrair el suport rebut per part de "totes les persones solidàries", ha enviat un "pensament per a totes aquelles que segueixen a l'exili, per les multades, per les amenaçades, per les perseguides" i ha reconegut que "la repressió crea dolor". També ha proclamat que "mai s'hagués hagut de produir la judicialització del que és l'aspiració legítima d'un poble".

Defensada per Iñigo Iruín

L'antiga dirigent cupaire, que va ser diputada al Parlament entre 2015 i 2017, es va presentar el passat 19 de juliol voluntàriament al Tribunal Suprem després de més de quatre anys d'exili a Suïssa, i el jutge la va deixar en llibertat a l'espera de prosseguir el procediment judicial. El seu advocat, Íñigo Iruín, és el que també va acompanyar el retorn de l'exconsellera Meritxell Serret.

Gabriel ha acudit al Suprem acompanyada d'una delegació de la CUP -entre d'altres hi eren els diputats al Parlament Eulàlia Reguant i Carles Riera i la portaveu del secretariat nacional, Maria Sirvent- i també representants de diverses formacions, com el president d'ERC, Oriol Junqueras, o el portaveu de la formació al Congrés, Gabriel Rufián. Per part de Junts hi havia Josep Rius, vicepresident i portaveu del partit. També hi ha acudit el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich.

L'exdiputada cupaire va ser processada el març del 2018 en el marc del procediment penal del Tribunal Suprem pel Procés, i va ser declarada en rebel·lia el juliol del 2018. S'havia desplaçat a Ginebra el febrer d'aquell any i al cap d'uns mesos la confederació helvètica ja li va concedir permís de residència.

El jutge la va investigar per un suposat delicte de desobediència, però no va emetre cap ordre europea o internacional de detenció contra ella. Llarena sí que va dictar una ordre estatal de detenció perquè fos posada a disposició del Suprem i se li pogués rebre declaració.