Amnistia creu que la Comissió de Secrets no és el lloc "adequat" per aclarir el 'Cas Pegasus' i vol una investigació "pública"

Amnistia Internacional creu que la Comissió de Secrets Oficials no és el lloc "apropiat per investigar les suposades violacions de drets humans" del cas Pegasus, ja que considera que la caracteritza el "secretisme" i l'"obscurantisme". "El Govern espanyol no pot utilitzar l'excusa de la seguretat de l'Estat per ocultar possibles violacions de drets humans", assenyala el director d'Amnistia Internacional a l'Estat espanyol, Esteban Beltrán, en declaracions recollides en un comunicat de l'organització. Amnistia demana una investigació "immediata, exhaustiva i imparcial" sobre tots els casos que hagin pogut estar infectats pel programa informàtic d'espionatge Pegasus i reclama que sigui "pública".

"El Govern espanyol no pot utilitzar l'excusa de la seguretat de l'Estat per ocultar possibles violacions de drets humans"

Amnistia Internacional insta el govern espanyol a comprometre's a col·laborar amb totes les causes obertes per la justícia on hi hagi indicis d'espionatge i establir una moratòria sobre l'ús i venda de tecnologia de vigilància fins que s'estableixi un marc reglamentari per "impedir nous abusos als drets humans".

A més, reclama una reforma de la Llei de Secrets Oficials, ja que regula una matèria tan sensible com la classificació d'informació pública per raons de seguretat sense estar "en consonància amb els estàndards internacionals", assenyala l'organització. Per a AI, aquesta llei suposa a la pràctica una "restricció al dret d'accés a la informació, que obstaculitza la investigació de violacions greus de drets humans i el dret internacional humanitari".

Una investigació amb més de 80 periodistes i 17 organitzacions de mitjans de comunicació de 10 països sota la coordinació de Forbidden Stories i amb el suport tècnic d'Amnistia Internacional va desvelar el 2021 que Pegasus s'ha utilitzat per espiar a gran escala arreu del món i que prop de 50.000 números de telèfon havien estat possibles objectius de vigilància. Entre aquests hi havia els de caps d'Estat, activistes i periodistes, inclosa la família Jamal Khashoggi, periodista saudita assassinat a Turquia el 2018.