Entrevista a María Luisa Balaguer, magistrada del Tribunal Constitucional"Algunes sentències que hem tirat endavant haurien sigut impensables fa cinc anys"

En els últims nou anys, María Luisa Balaguer (Almeria, 1953) és la magistrada del Tribunal Constitucional (TC) que més vots particulars ha firmat, 151, i això diu molt d'ella. És una declaració d'intencions: deixar constància d'arguments diferents que poguessin ser tinguts en compte en futures resolucions o canvis legislatius. Perquè per a la Balaguer, com se la coneix afectuosament en àmbits jurídics, el constitucionalisme ho ha estat tot en la seva vida.

Ara, ja amb un peu a la sortida del Tribunal Constitucional, a l'espera de la renovació que correspon al Senat, fa balanç en aquesta entrevista amb Público de la seva feina al tribunal de garanties, a on va arribar el març de 2017 a proposta del Parlament d'Andalusia. Li ha tocat un dels períodes més convulsos del TC, ple de decisions històriques, com les resolucions dels recursos contra l'estat d'alarma o la llei d'amnistia. I a finals de 2022 va arribar la majoria progressista, de la qual forma part, que ha permès tirar endavant "sentències impensables fa cinc anys", recalca, referint-se especialment a les que han reforçat els drets de les dones.

A l'horitzó, nous llibres que ja ha començat a escriure, i les aules de la Universitat de Màlaga, on aquesta catedràtica emèrita de Dret Constitucional tornarà per impartir algunes classes.

En aquests nou anys al Tribunal Constitucional, vostè ha estat la magistrada que ha signat més vots particulars. Exactament 151 (131 a sentències i 20 Tribunal Constitucional). Quins recorda especialment?

Des del Dret constitucional, a la universitat es treballa molt la diversitat doctrinal i molts dels vots emesos no han estat dissidents, sinó que també han estat concurrents, i això obeeix a la possibilitat que, encara que es comparteix la decisió, hi caben raonaments diferents sobre la interpretació normativa. En el cas de la llei d'eutanàsia o de l'avortament, el meu vot concurrent només pretenia abundar en la possibilitat de considerar l'article 10 com un element important sobre la dignitat les persones i la seva relació amb el cos i la biopolítica.

Quin balanç fa del seu mandat al TC?

El meu balanç, a nivell personal, és molt positiu. Ningú pot pensar que algun dia pot tenir la possibilitat de poder derogar una llei o de defensar els drets de la dona. És una sort que et toca a la vida.

Li sembla encertada la proposta del Govern espanyol per blindar en la Constitució el dret a l'avortament a través de la reforma de l'article 43?

No, no, la proposta és nefasta. L'article 43 es refereix al dret a la salut i les dones que pretenen avortar no estan malaltes. Hauria d'haver-se fet a través de l'article 15, com a dret fonamental dins del dret a la vida. Ja que en aquests moments no sortirà aprovada en el Parlament cap reforma constitucional relacionada amb l'avortament, ni la de l'article 43 ni la de l'article 15, que necessitaria una majoria reforçada, almenys havia d'haver-se formulat com un dret fonamental de l'article 15 de la Constitució.

No obstant, està bé que es porti al Congrés la proposta del Govern espanyol per anar creant una consciència social de gènere.

"Arribar al Constitucional és una sort que et toca a la vida"

Ara mateix vostè està amb el mandat caducat, ja que el PP, amb majoria al Senat, ha tornat a retardar una renovació del TC. De fet, el president del Senat ha demanat una pròrroga fins al maig perquè les comunitats presentin candidats per al terç del tribunal que cal renovar.

Sí, el mandat va concloure el 17 de març passat. Jo he estat en tres renovacions i aquesta quarta també s'està retardant. Però tampoc pensem que és una anomalia. És a dir, el Tribunal Constitucional és un dels òrgans més complicats que existeixen a Espanya i té un component polític inevitable. No hi ha una llarga tradició del Tribunal Constitucional a Espanya ni a Europa. És un òrgan regulat a través d'una llei orgànica i si es retarda la renovació doncs se segueix en funcions. Quan es complica el pluralisme ideològic, doncs, tot es complica. Esperem que no hàgim de seguir en funcions fins a la celebració de noves eleccions generals.

"Les dones que pretenen avortar no estan malaltes; s'hauria d'haver proposat blindar l'avortament a través de l'article 15, com a dret fonamental"

Vostè ha contribuït a un canvi de paradigma pel que fa a la consideració de l'interès superior dels nens i nenes en el context de processos de divorci amb rerefons de violència de gènere. Va ser difícil tirar endavant aquesta ponència, que trencava amb la tradició judicial espanyola d'exigir a les mares separades propiciar les relacions patern filials fins i tot quan elles han estat víctimes de violència masclista, com era el cas en qüestió?

Va ser difícil i de fet va tenir dos vots particulars molt crítics Enrique Arnaldo i César Tolosa], on es deia que la sentència pretenia acabar amb les relacions paternofilials. No obstant això, el que la majoria de la Sala va considerar va ser que havia de tenir-se en compte l'interès superior del menor. En un conflicte com el que es donava en aquesta sentència era important tenir en compte el risc de violència vicària que corren els menors, tenint en compte, la possibilitat que s'intenti venjar a la mare a través dels fills.

"Hi va haver dos vots particulars molt crítics, on es deia que la sentència pretenia acabar amb les relacions paternofilials"

D'altra banda, el que es va revocar per part de la Sala va ser la consideració que va fer el tribunal respecte de la pretesa obligació d'una actitud proactiva de la mare respecte de l'exigència que convencés el seu fill de complir els permisos amb el pare, cosa que no consta en cap norma ni suposa cap exigència per part de la mare.

El seu treball al Constitucional ha apuntalat una doctrina a favor de la perspectiva de gènere en divorcis i custòdies de fills i filles en el context de violència masclista, amb diverses sentències memorables. Per què triga tant de temps a imposar-se en els jutjats aquests pronunciaments del TC?

És difícil fer entrar en el dret consideracions tan òbvies com la perspectiva de gènere, d'altra banda, exigida des de la LO 3/2007, que obliga a considerar-la com un criteri interpretatiu de les normes quan hi ha en joc interessos dels menors. Aquesta resistència s'està començant a vèncer des que moltes sentències ho han exigit pràcticament en el seu raonament, però des de la Fiscalia s'ha recolzat també en els últims anys i és d'esperar que es vagi imposant progressivament.

D'altra banda, és difícil que la transmissió es faci des del jutge d'instància, però els jutges del Suprem solen obeir.

El dret constitucional s'imposa per si mateix. Jo he intentat desenvolupar alguns drets de les dones, com en la sentència sobre la dona que se'n va amb el seu fill a una altra ciutat i l'exmarit la denúncia per abandonament de llar. Aquesta sentència hagués estat impensable fa uns anys. Una altra sentència: la de l'àvia que porta la néta al punt de trobada i el pare la denúncia perquè diu que ha de ser la mare la que ho faci. I la jutgessa li dóna la raó a ell, dient que la dona ha de ser proactiva. També hi ha hagut dos vots particulars. Algunes sentències que hem tirat endavant haurien estat impensables fa cinc anys.

Ha pesat en contra seva el fet de ser dona i feminista? Em refereixo a la pugna per la presidència del TC. Vostè va poder ser la primera presidenta feminista del Tribunal Constitucional i la segona dona a ocupar la presidència.

Això de ser dona pesa sempre, però el meu interès per la presidència era relatiu i escàs, i així ho vaig manifestar cada vegada que se'm va preguntar. Jo vaig manifestar la meva disposició a ocupar la presidència si era votada, però els que em coneixen saben que no he ocupat mai un càrrec de representació ni a la universitat ni a la política. No vaig tenir més interès en la presidència, però tampoc em semblava correcte negar-me si els meus companys i companyes em votaven. D'altra banda, la persona que la va obtenir [Cándido Conde-Pumpido] per a mi estava molt capacitada, com s'ha pogut comprovar en aquests anys.

Vostè sempre ha advocat per apropar el TC a la societat i facilitar la comunicació, fins i tot explicant algunes sentències complexes i de transcendència social. Per què persisteix aquesta oposició en el si del Constitucional?

Doncs no ho sé, però la política comunicativa em sembla molt important perquè la ciutadania pugui conèixer algunes resolucions que dictem i que de vegades es critiquen per no explicar-les prou. Jo proposava que, en casos importants, es pogués donar una roda de premsa o un col·loqui fins i tot sobre algunes qüestions tècniques en el dret que poguessin ser compreses.

La Constitució a penes s'ha reformat des que es va promulgar. Què caldria reformar a hores d'ara?

Doncs crec després de tants anys de vigència de la Constitució i dels canvis que ha experimentat la societat espanyola i els contextos de globalització del dret, seria molt important revisar alguns aspectes de la Constitució que en el seu dia no es van considerar importants. En aquest sentit, seria prioritari passar alguns dels principis rectors a drets fonamentals, canviant la seva ubicació en funció de la importància que avui revesteixen. El dret a l'habitatge que l'article 47 reconeix com un mandat als poders públics, en realitat avui deuria ja considerar-se com un dret fonamental derivat de la dignitat de les persones a una vida digna, o el dret al medi ambient per la seva relació amb la salut. I així, alguns altres principis rectors.

"El dret a la vivenda, que l'article 47 reconeix com un mandat als poders públics, avui ja s'hauria de considerar dret fonamental"

La perspectiva de gènere i d'infància no tenen reflex en la Constitució, creu que a més de consens, fa falta pedagogia, fins i tot en les xarxes socials?

La pedagogia és molt important en tot el que té a veure amb el feminisme i amb els drets que directament o indirectament afecten les dones. La perspectiva de gènere té encara avui molta resistència com a criteri interpretatiu de les normes, perquè aquí s'addiciona un problema important del dret que és el dels mètodes interpretatius de les normes. Des d'una posició iuspositivista, a la qual s'adscriu una concepció del dret més tradicional, es considera que l'intèrpret no ha d'atendre a valoracions del dret sinó solament a la seva aplicació segons el text legal. Però naturalment, els criteris d'interpretació de les normes exigeixen valoracions en funció del cas concret, i en aquest sentit, tenir en compte la necessitat d'aplicar una norma quan es troba en joc la violència de gènere, exigeix aprofundir en el contingut de la norma i fer interpretacions valoratives.

Em sembla que en els últims temps el Tribunal Constitucional està patint un descrèdit en el context de la polarització política. Opina el mateix?

En aquests últims temps, la veritat és que estan patint desprestigi totes les institucions polítiques, i en aquest sentit, i en alguns casos concrets, s'han produït situacions que la prudència hauria d'haver evitat. La veritat és que més enllà de la repercussió mediàtica que estigui tenint en aquests moments el funcionament del tribunal, crec que les sentències i resolucions que es dicten estan dins de la normalitat, si tenim en compte que cada magistrat o magistrada, a través de la possibilitat de distanciar-se de la majoria amb el seu vot particular, pot generar arguments de futur perquè es pugui de vegades canviar fins i tot el sentit d'aquestes sentències o resolucions.