Eleccions espanyolesAlbano Dante Fachin: "Mai votarem un president espanyol que no reconegui una Catalunya autodeterminada"

Fent bandera en tot moment de l'1 d'octubre i amb una aposta clara per la desobediència, el Front Republicà ha congregat al voltant de mig miler de persones al centre cívic de Can Felipa, situat al barri de Poblenou de Barcelona, en el seu acte central de campanya per a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. La coalició de Som Alternativa, Poble Lliure i Pirates aspira a entrar al Congrés i, segons algunes enquestes, tindria opcions d'obtenir representació fonamentalment a Barcelona, on necessitaria al voltant de 80.000 vots per superar el llindar del 3% i aconseguir un escó, que seria per al seu cap de llista, AlbanoDante Fachin. "Mai votarem un president del Govern [espanyol] que no reconegui una Catalunya autodeterminada, sota cap concepte i sota cap xantatge", ha proclamat l'exsecretari general de Podem i antic diputat al Parlament.

A Girona, Tarragona i Lleida les opcions d'obtenir-hi representació són molt petites, ja que només si reparteixen 6, 6 i 4 diputats i la candidatura hauria de superar, per exemple, els resultats que la CUP va aconseguir al Parlament el 27 de setembre de 2015, quan els anticapitalistes van obtenir deu diputats.

En el seu parlament, curiosament el primer d'un míting que ha presentat l'exdiputada d'En Comú Podem Marta Sibina, el candidat ha llançat diversos missatges a Junts per Catalunya i Esquerra, les altres dues forces independentistes que concorren als comicis: "Les altres forces polítiques [independentistes] han de dir clar si investiran un govern del PSOE que mantingui els presos polítics a la presó i que continuï reprimint persones com l'Adri i la Tamara [els activistes del CDR que estan exiliat a Brusel·les i confinada a Viladecans, respectivament] i milers de persones més". Fachin ha subratllat que "no ens podem permetre que els vots de la gent valenta serveixin altra vegada per retrocedir" i ha fet una crida a tornar a "l'únic camí per exercir l'autodeterminació i tots els drets que ens estan robant, que és és el que vam fer l'1 i el 3 d'octubre [de 2017], que va ser desobeir, sortir al carrer milions de persones i dir que ja n'hi ha prou".

"Volem fer força per tornar a construir el que ja vam fer l'1 d'octubre: que les institucions, el Govern i la gent anessin a una i això s'ha perdut i creiem que uns grans resultats del Front Republicà poden servir per fer un toc d'atenció als dos grans partits [independentistes], però també per ajudar a reconnectar-nos com vam estar-ho l'1 d'octubre", ha proclamat. El candidat ha afirmat que han d'estar "disposats a desobeir malgrat l'amenaça de la repressió i nosaltres hi estem". Així mateix ha proclamat que "tots els vots al Front Republicà seran útils per dir-li a l'Estat que en aquest país hi ha molta gent que no es rendirà mai".

"Si no és a desobeir a què anem a Madrid?"

La número dos de la candidatura a Barcelona i membre dels Pirates, Mabel Rodríguez, ha insistit en la idea que en la campanya "ja ningú parla de desobediència", per proclamar que "si no és a desobeir a què anem a Madrid?". L'exdiputat de la CUP Antonio Baños ha fet un elogi del "no" i del "bloqueig" com a "eina política per transformar la realitat", en referència a la negativa de la coalició a donar suport a un govern del PSOE, davant el tancament de Pedro Sánchez a negociar un referèndum per a Catalunya. "Diem que no perquè sabem el que volem i si no aturem ara les negociacions que ens volen vendre, no hi haurà república", per afegir que l'1 d'octubre va demostrar que "el bloqueig serveix".

L'extinent d'alcaldia a Badalona José Téllez ha fet una crida a aixecar la "bandera negra de la resistència", en una clara picada d'ull al símbol pirata, mentre que l'escriptora i excandidata de la CUP al Parlament Bel Olid ha assegurat que votarà el Front Republicà "des del feminisme i per lluitar perquè tinguin drets persones que no en tenen", en referència a les migrades. Amb una quota mediàtica limitada, els darrers deu dies de campanya serviran per comprovar fins a quin punt la coalició, conformada fa poques setmanes, té opcions reals d'irrompre al Congrés i, entre d'altres coses, demostrar que una part de l'independentisme discrepa de les estratègies tant d'ERC com de JxCat, que no amaguen la voluntat d'almenys assegure's a negociar amb un més que possible govern del PSOE.