Així s'han revaloritzat les pensions durant els governs de Rajoy i Sánchez

L'absència de Pressupostos Generals complica la vida al Govern espanyol en moltes parcel·les. L'última s'ha viscut aquest mateix dimarts a la Cambra Baixa. La derrota parlamentària del Govern espanyol pel que fa al decret de la revalorització de les pensions no s'hauria produït si hi hagués a Espanya, en aquests moments, uns comptes públics actualitzats, tenint en compte que en aquest escenari és la mateixa llei pressupostària la que marca els termes de la revalorització i els aspectes concrets s'aproven en Consell de Ministres sense haver d'aconseguir la convalidació de la Cambra Baixa. 

Tanmateix, la situació actual —amb els Pressupostos prorrogats des del 2022— obliga el Govern espanyol a guanyar-se una majoria al Congrés. És el que ha passat en aquest principi del 2026 i el que també va passar a inicis del 2025. A més, són dos casos paral·lels. També el 2025, Sánchez va presentar un reial decret òmnibus amb les mesures de l'escut social i la pujada de les pensions i va decaure en un primer intent. És exactament el que ha passat aquest dimarts.

El que està per veure és si la continuació del serial és la mateixa que fa un any. El 2025, el Govern espanyol va perdre una primera votació i, en una segona, es va veure obligat a modificar el decret retirant bona part de les mesures fiscals que havia inclòs en el primer. De tota manera, va mantenir altres punts que l'Executiu considerava molt sensibles: per descomptat, la pujada de les pensions; les ajudes per als afectats per la DANA i el volcà de La Palma; descomptes per al transport públic; la prohibició del tall de subministraments i la suspensió dels desnonaments a persones vulnerables.

Està per veure si una solució d'aquestes característiques convenç ara Junts i el PP, que de moment s'han mantingut molt ferms en la seva idea que Sánchez porti al Congrés una votació individualitzada de la revalorització de les pensions. Totes dues formacions, de fet, han registrat iniciatives en aquest sentit i no semblen disposades a donar el braç a tòrcer.

Una pràctica habitual de Sánchez  

De tota manera, el cert és que Sánchez ha convertit en una pràctica habitual el disseny de decrets òmnibus per portar la pujada de les pensions al Congrés. El desembre del 2023, el Govern espanyol va aprovar en Consell de Ministres un Reial decret llei amb la revalorització de les pensions i amb mesures per pal·liar les conseqüències derivades dels conflictes d'Ucraïna i l'Orient Mitjà. En aquell cas va ser convalidat a la primera.

Els tres exercicis anteriors van ser molt més plàcids. El Govern espanyol de coalició PSOE-Unides Podem, sense l'ombra de Junts per Catalunya complicant contínuament les votacions parlamentàries, va poder aprovar Pressupostos del 2021 al 2023, per la qual cosa la revalorització de les pensions es va poder resoldre en el Consell de Ministres sense haver de recórrer a l'ardu treball de la negociació parlamentària. Aquesta negociació —fructífera— ja s'havia produït per aprovar els comptes públics. La pujada del 2023 va ser de 8,5 punts, la més dràstica de la història.

Però els primers anys de Sánchez al capdavant del Govern espanyol —va assumir el càrrec el juny del 2018 després de la moció de censura a Mariano Rajoy— van ser més dificultosos. Les pensions van haver de revitalitzar-se per la via del Reial decret llei. Aquell 2018 es van aprovar uns Pressupostos que es van prorrogar en els dos exercicis posteriors. Per aquell temps, Sánchez també va aprofitar els Reials decrets llei per incloure altres mesures en matèria social, laboral i d'ocupació.

Rajoy i el decret polèmic del 2012  

Però el cert és que també Rajoy va tenir un decret polèmic en què va incloure la revalorització de les pensions. El popular va governar amb majoria absoluta des de finals del 2011 fins al 2015. Va ser el 2012 quan es va produir un cas una mica diferent dels vistos anteriorment. Rajoy va aprovar uns Pressupostos Generals al juny d'aquell any i posteriorment, al novembre, va promoure un Reial decret llei que modificava la revalorització de les pensions.

Per què ho va fer si ja tenia uns Pressupostos aprovats? En aquell cas, obligat per la crisi econòmica, el president popular va dissenyar una iniciativa legislativa que no compensava les pensions amb la desviació de l'IPC, cosa que va ser molt criticada per l'oposició, tal com assenyalen les cròniques de l'època. A més, cal afegir que es va tractar d'una iniciativa polèmica, atès que a dins portava l'autorització per a la utilització del Fons de Reserva en els exercicis 2012, 2013 i 2014.

Més endavant, el desembre del 2013, el Govern espanyol del PP va aprovar una llei que desvinculava totalment les pensions de l'IPC i en reduïa la revalorització, adoptant l'Índex de Revalorització de les Pensions com a paràmetre pel qual es calculaven les pujades i que tenia el seu mínim en un 0,25%. I va ser precisament aquest 0,25% el nivell en què es van mantenir les pujades de les pensions els anys posteriors. Del 2014 al 2017, Rajoy va anar aprovant Pressupostos —els del 2017, tard— i va poder revaloritzar les pensions sense passar pel Congrés.