Agilitzar tràmits, millorar l'atenció i ús d'intel·ligència artificial: les principals mesures dels experts per reformar l'administració

La Comissió d'Experts per a la definició de l'estratègia de transformació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i la millora dels serveis públics (CETRA) ha lliurat 50 propostes al Govern, estructurades en 12 àmbits prioritaris. L'entrega s'ha oficialitzat en un acte al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat tant amb el cap de l'Executiu, Salvador Illa, com amb el president del Parlament, Josep Rull. La CETRA es va constituir amb l'encàrrec de definir una estratègia global de modernització de l'Administració i del sector públic català, sota el lideratge de Carles Ramió i amb 68 especialistes.

El resultat és un paquet de 50 mesures que ara es posen a disposició del Govern per executar-les i obrir una nova etapa en la modernització dels serveis públics de Catalunya. Hi ha qüestions com l'agilització de tràmits, l'impuls d'una nova llei per a crear la direcció pública professional, una llei d'ocupació pública, l'ús de la intel·ligència artificial a l'administració i una millor atenció ciutadana. Durant l'acte, el president Illa ha defensat que el país necessita "institucions que funcionin", especialment en un context d'auge de l'antipolítica.

El Govern ja ha començat a adoptar algunes de les mesures com el nou model d'atenció ciutadana. Preveu una xarxa de deu Oficines d'Atenció Ciutadana, una a cada vegueria, i que oferiran una atenció integral, és a dir, que no estarà dividida per sectors ni necessitat. L'Executiu preveu que totes deu oficines estiguin en funcionament el 2027. Paral·lelament, a principis del 2026 també es posarà en marxa cinc oficines mòbils que recorreran el territori i a partir del gener s'ampliarà l'horari d'atenció al telèfon 012.

Un dels punts clau és l'agilització dels tràmits. Arran de la primera tanda de recomanacions de la CETRA, el Govern ja ha començat una primera modernització dels tràmits amb més impacte per a la ciutadania, les empreses i el sector agrari. Fins al juny del 2026 s'espera haver redissenyat més de 170 tràmits, i aquest any ja s'estan abordant 31 procediments considerats prioritaris amb reforç de personal i automatització de tasques.

En tot aquest procés hi jugarà un paper important la intel·ligència artificial (IA), que ajudarà a millorar tràmits. De fet, el Govern s'ha marcat com a objectiu que tot el personal d'administració i serveis incorpori la IA en les seves tasques diàries i es redissenyi 120 processos en quatre anys. L'Executiu ja ha incorporat, a més, una Direcció General d'intel·ligència artificial.

Una de les mesures estrella del grup d'experts és l'eliminació de la cita prèvia i el reconeixement al dret a l'error. De fet, ja hi ha en tramitació parlamentària una proposició de llei que inclou aquestes qüestions. Així, per primera vegada s'inclou el dret de les persones a rectificar els seus errors davant l'administració, i el dels servidors públics a equivocar-se. Segons el Govern, aquest dret estableix una nova relació basada en la confiança mútua.

Direcció pública professional i llei d'ocupació pública  

Una de les principals mesures és la creació d'una direcció pública professional. Implicaria un canvi de model en l'elecció d'alguns alts càrrecs, que ara s'acostumen a escollir per afinitat política i que passarien a ser exclusivament per mèrits. Suposaria que els directors generals, directors de serveis i directius del sector públics passessin a ser escollits basats en la meritocràcia. Ja s'ha aprovat la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei i s'espera aprovar-la definitivament al Consell Executiu al març.

Pel que fa a la reforma dels sistemes de selecció dels empleats públics, hi ha canvis en els sistemes d'oposició per mirar que siguin més competencials i no tan memorístics. En aquesta línia, el Govern té previst aprovar l'avantprojecte de la llei de l'ocupació pública aviat. A més, aquest novembre aprovarà la modificació dels reglaments de selecció de personal de l'administració i de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris. Els canvis permetran que la durada dels processos per entrar a treballar a l'administració es redueixi fins a un 60%, i els concursos de selecció per a funcionaris es reduiran a la meitat. 

Dos nous òrgans per fer seguiment

Un cop la CETRA ha entregat les seves conclusions s'ha donat per activada la Comissió interdepartamental per a la implementació de les mesures de transformació de l'administració (CIMTA). Aquest òrgan té com a objectiu analitzar les propostes i, en quatre mesos com a màxim, emetre un informe final per implantar-les. La CIMTA està presidida per la secretària general de la Presidència, Eva Giménez, i comptarà amb representants amb càrrec directiu de tots els departaments de la Generalitat.

A més, per continuar fent seguiment de l'aplicació de les propostes el Govern ha creat el Consell Assessor per a la Reforma dels serveis públics de l'administració de la Generalitat de Catalunya (CARE). Serà un òrgan consultiu permanent que avaluarà l'efectivitat de les mesures, proposarà millores i assessorarà el Govern en matèria de reforma dels serveis públics. Estarà presidit pel mateix Carles Ramió i es reunirà mensualment de manera regular i de forma extraordinària quan calgui.

Illa veu la reforma com un procés "continu"  

Durant la seva intervenció a l'acte, Illa ha remarcat la importància de reformar l'administració perquè les institucions "funcionin", especialment en un moment de "canvis profunds" i amb l'antipolítica en auge. El president ha avisat que aquesta reforma no serà puntual sinó que serà un procés "constant i continu". De totes maneres, ha subratllat que no implica una "desregulació", sinó una "simplificació", i ha insistit que les normes continuen sent necessàries.

Per la seva banda, Rull també ha insistit en la importància d'unes institucions fortes en un moment geopolític convuls: "Les propostes es plantegen en un moment que l'antipolítica assota el conjunt d'Europa i amb el risc que assoti, també, el nostre país". A la presentació de l'informe hi han assistit el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy; el president de la patronal Cecot, Xavier Panés; Miquel Camps, membre de la junta directiva de Pimec; o el secretari general de la UGT, Camil Ros.