AENA planteja l'ampliació de l'aeroport amb un deute ecològic de 20 anys al delta del Llobregat

La proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat arriba pocs mesos després que la Comissió Europea (CE) escarmentés les administracions per incomplir els compromisos ambientals al Delta del Llobregat. Aquells acords, encara pendents, es van fixar amb les autoritats comunitàries com a contrapartida per augmentar el port, desviar el cabal del riu Llobregat i construir la T1 entre els anys 2002 i 2009. L’escàs marge de temps entre la represàlia de la CE i la nova proposta d’ampliació de l’aeroport ha posat en peu de guerra les organitzacions ecologistes, que han anat observant amb frustració la degradació del delta davant la inacció institucional.

La falta de compliment de les compensacions ambientals que van permetre aquelles obres ara se sumen a les promeses que han de presentar a l’organisme comunitari de cara a la nova ampliació, que en alguns casos, fins i tot, són calcades. Perquè l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport sigui possible, la CE haurà de tornar a autoritzar l’obra sempre que hi hagi "raons imperioses d’interès públic de primer ordre", tot exigint noves mesures reparatives per a l’equilibri ecològic del delta. Aquestes hauran de fer-se constar al document de regulació aeroportuària (DORA) corresponent al quinquenni 2022-2027, que es presentarà al Consell de Ministres a molt tardar el 30 de setembre. Repassem quines són les compensacions que estudia proposar AENA i què hi tenen a veure amb els incompliments passats.

Compensar renaturalitzant

Ara per ara, les obres de l’ampliació de la tercera pista suposarien una afectació de 47 hectàrees de la llacuna de La Ricarda, un espai d’un elevat valor ecològic que la principal proposta soterraria. El president d’AENA, Maurici Lucena, va anunciar que compensaria cada hectàrea afectada amb 10 més de renaturalitzades. Tot i això, la xifra final que va fixar està molt per sota d’aquest càlcul, amb 280 hectàrees. El president de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), José García, assenyala que aquest nombre és insuficient i aleatori: "Diuen que les zones d’interès prioritari sumen 27 hectàrees i que només n’haurien de compensar aquestes, i d’aquí treuen el número de 280. Però això s’ho han tret de la màniga ells".

García assenyala que l’afectació anirà més enllà de "posar ciment" a les 47 hectàrees de la Ricarda a causa d’altres danys com ara el sistema d’il·luminació o el sistema d’abalisament. A més, Lucena ja ha assenyalat que les 280 hectàrees podrien quedar compreses dins de l’ampliació de la zona ZEPA que la Generalitat vol implantar al Delta: "Es pot combinar amb el que proposem nosaltres", deia el gestor aeroportuari. La protecció que té prevista la Generalitat, però, no és més que l’execució dels compromisos adquirits anteriorment amb la Comissió Europea, després que l’ens interpel·lés directament a l’Executiu català per ometre les seves obligacions. 

Segons un document al qual ha tingut accés Públic sobre el futur desenvolupament de l’aeroport, AENA també inclou entre les compensacions que estudia la "creació de basses i passos específics per a amfibis", i dins de les zones que preveu protegir s’hi troba el corredor biològic entre el Remolar i la ZEPA dels Reguerons, de nou un compromís de l’anterior ampliació que va quedar dinamitat amb la construcció d’un pàrquing per a taxis en zona protegida: "Aquesta hauria estat una zona de pas per amfibis i mamífers si no fos perquè van construir-hi el pàrquing sense consultar-ho a ningú, ni tan sols a la CE, com si fossin uns deus". La construcció va costar l’esbroncada de l’ens europeu, ja que no només es tracta d’un incompliment dels compromisos, sinó que la zona afectada compta amb protecció comunitària pel seu valor ecològic. El cas podria arribar alls Tribunals Europeus.

Protecció de la biodiversitat

La proposta d’AENA que ha pogut consultar aquest mitjà també inclou la protecció d’espècies vegetals i animals com la trencadalla o el fartet, considerats elements "clau" a causa de l’afectació que poden patir amb la desaparició de la Ricarda. Les mesures compensatòries consistirien a augmentar la població d’ambdues espècies o reintroduir-les a "noves zones humides restaurades".

En el cas de la protecció de la biodiversitat, el precedent que va deixar AENA arran de l’anterior ampliació ha omplert d’escepticisme els ecologistes. L’organisme estatal es va comprometre davant la Comissió Europea a compensar nombroses espècies d’aus que es veurien afectades per totes les obres al Delta, com ara les cigonyes o els anàtids comuns. Un informe de DEPANA presentat el passat juny constatava que moltes de les espècies d’aus que haurien de ser objecte d’especial conservació de la ZEPA han disminuït la seva població dramàticament, contradient els compromisos adquirits per AENA el 2002.

A tall d’exemple, la situació dels anàtids. AENA es va comprometre a arribar als 4.350 exemplars, però, per contra, la població no ha fet més que baixar. L’any 2002 hi havia 3.969 exemplars, l'any 2014 n'hi havia 1.877, i l'any 2021, 1.234. "Quina credibilitat pot tenir AENA amb la protecció de la fauna i la flora?", diu Garcia.

A la reducció crítica d’espècies se suma la quantitat de territori que a hores d’ara encara no està catalogat com a zona especial de protecció d’aus, tot i haver-hi espècies incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus, una llista pactada al Parlament Europeu i ratificada per l’Estat espanyol que obliga a adoptar les mesures necessàries per protegir els seus hàbitats. SEO Birdlife ja va publicar una proposta pròpia de totes les zones del Delta que haurien d’estar protegides segons l’actual marc legal que traspassa de llarg els marges protegits actualment i afecta nombrosos projectes urbanístics de la comarca.

La Ricarda, un espai humit únic

De nou, el punt calent de l’ampliació de la tercera pista és la pèrdua de la llacuna de la Ricarda que AENA proposa compensar amb la creació de noves llacunes a banda i banda de l’aeroport. Però la intenció de clonar aquesta zona humida no convenç als ecologistes: "La majoria de les llacunes han anat desapareixent, com la Podrida, Ca l’Arana o Cal Tet. I això va suposar la supressió de biodiversitat. Però la Ricarda fa 300, 400 anys que ningú la toca. Fa tota una vida que existeix", explica García. Assenyala que les condicions que es troben a la Ricarda són molt singulars i no són fàcilment reproduïbles: "Traslladar una zona humida és com trasplantar un cervell. Si et sobreviu, probablement no tindrà res a veure".

L’activista apunta que la seva llarga vida l’ha donat un nivell de biodiversitat privilegiat: "La Ricarda ha desenvolupat un nivell de vida de centenars d’anys sense impactes antròpics molt salvatges. A escala d’hectàrees, deu ser la zona amb més biodiversitat de tota Catalunya", afirma García, qui assenyala que perquè els aiguamolls creats per AENA la poguessin igualar haurien de fer també un recorregut de 400 anys de relació amb el medi. Afegeix, a més, que l’impacte de treure la Ricarda per a les espècies "clau" seria quasi irreparable: "Una llacuna no és fer un forat i tirar-hi aigua. Les condicions de la Ricarda no es produeixen en altres zones. Si introdueixen el Fartet o la Trencadella en una nova llacuna, moriran".