De 90 a 101 hm3, així han evolucionat els embassaments del Ter-Llobregat els darrers 20 dies

L'escenari d'emergència per sequera que viuen bona part de les zones més poblades de Catalunya es manté, però les pluges que s'han registrat en el que portem de març han servit per pal·liar lleugerament la situació i omplir una mica els embassaments. Els episodis de ruixats, però, en cap cas són suficients per aixecar les restriccions actuals, com es va encarregar de subratllar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al consell executiu d'aquest dimarts.

El sistema Ter – Llobregat, que inclou 202 municipis en què resideixen més de sis milions de persones -abasta Barcelona i l'àrea metropolitana, els Vallès, part de la Catalunya Central i Girona-, ha passat d'emmagatzemar tot just 90 hm3 el 9 de març a 101 aquest dijous a les 16h.

En termes relatius, el conjunt d'embassaments del Ter-Llobregat van tocar de fons -de moment- fa 20 dies, quan es trobaven al 14,8% de la seva capacitat i ara estan al 16,5%, el que suposa un guany d'1,7 punts. L'increment continuarà els propers dies, perquè els rius encara baixen amb un cert volum d'aigua i les pluges dels propers dia seguirà alimentant els pantans.

L'avenç, però, és menys significatiu si es compara amb l'1 de febrer, la data en què el sistema va entrar en emergència per sequera. Aquell dia, acumulava 99,46 hm3 d'aigua, el 16,25% de la seva capacitat, és a dir que només 1,7 hm3 menys que aquest dijous a les 16h, segons les dades en temps real que ofereix l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). En el conjunt de les conques internes, s'ha passat dels 100 hm3 del dia 9 -14,4%- als 111 d'aquest dijous a la tarda. Per situar-nos, 11 hm3 equival al consum domèstic anual d'una comarca com la Selva (una mica més de 180.000 habitants).

Situació pantà per pantà

L'augment més destacat l'ha protagonitzat l'embassament de Sau (Osona), que gairebé ha multiplicat per quatre l'aigua emmagatzemada. El dia 9 tot just n'acumulava 2,02 hm3, l'1,22% de la que hi cap, i aquest dijous a la tarda arriba als 7,32 hm3, el 4,43%. La Baells (al Berguedà) també ha viscut un creixement significatiu, en créixer dels 20,99 hm3 (19,18%) als 23,52 (21,49%).

En termes relatius, destaca l'evolució del de Sant Ponç (Solsonès), que ha guanyat més de cinc punts, en passar del 25,08% de la seva capacitat -tot just 6,11 hm3- al 30,6% -7,46 hm3-. En canvi, el de la Llosa del Cavall (Solsonès), ha guanyat poc més d'un punt, ja que el 9 de març estava al 15,89% (12,71 hm3) i ara ha arribat al 17,1% (13,6 hm3). Finalment, el de Susqueda, el més gran del sistema, tot just ha avançat dues dècimes i ara té 49,26 hm3 d'aigua (el 21,11%), quan el dia 9 n'embassava 48,76 (20,93%).

La posició del Govern

Dimarts, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va matisar unes declaracions del conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, per subratllat que per sortir de la fase d'emergència per sequera s'ha d'estudiar el context. Ho va desvinculat així de l'assoliment exclusivament d'un determinat valor de volum embassat, el famós 16% i 100 hm3 en el cas del sistema Ter-Llobregat.

De fet, va insistir que "no té sentit" aixecar l'emergència per tornar-hi al cap d'uns dies. Així mateix, també va plantejar que no és el mateix tenir unes reserves al 16,5% a les portes d'un estiu amb previsions de poca pluja, que al setembre, quan s'està entrant en una estació històricament humida.