El 40% dels municipis del litoral espanyol han urbanitzat més de la meitat de la seva costa tot i el risc d'inundació

Les polítiques del maó podrien tenir greus conseqüències en el litoral espanyol. La freqüència més gran de temporals, a conseqüència de la crisi climàtica, posa en risc a bona part dels municipis costaners amb construccions en superfície artificial inundable. Així ho revela un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, que identifica els 50 municipis costaners –sense comptar capitals de província– més urbanitzats i exposats davant fenòmens meteorològics extrems. Segons la publicació, el 40% d'aquestes localitats tindrien més de la meitat de les seves costes modificades per l'urbanisme.

D'aquest mig centenar de localitats marcades per l'urbanisme, només dos (Puerto Real i Sagunt) haurien menjat terreny a la costa per construccions d'ús industrial. Les 48 localitats restants, segons l'informe, estarien marcades per edificacions vinculades als processos de turistificació, és a dir, habitatges i hotels. Així mateix, el 80% de les àrees artificials de costa correspon a edificis i urbanitzacions dedicades a l'ús exclusivament residencial en 22 dels municipis costaners.

De tots, destaca Marbella, al qual la recerca qualifica de "el municipi anteriorment rural més impactat per la turistificació intensiva d'Espanya". Juntament amb Calvià (Mallorca), són els municipis que més àrea de costa han pavimentat per a satisfer la demanda de turisme, amb 988 hectàrees i 983 has, respectivament. Si es mesura en percentatges, Benicàssim és la localitat que més ha transformat els seus primers 500 metres de costa, amb el 83% de la seva superfície modificada amb finalitats turístics.

L'informe –que revela que el litoral mediterrani està molt més sobreexplotat que la zona nord– llança una dada demolidora: el conjunt de superfície artificial construïda en els primers 500 metres de costa suma 625 km², és a dir, una xifra superior a l'àrea total que abasta el municipi de Madrid (605 km²). A més, la publicació posa el focus en l'elitisme d'unes certes construccions, ja que els 50 municipis analitzats tenen espais dedicats al golf ocupen, en tots els casos, el doble de les superfícies que els consistoris destinen a parcs i poliesportius públics.

Des de l'Observatori de la Sostenibilitat apunten que, en la major part dels casos analitzats, el desenvolupament del complex turístic i residencial de costa no ha tingut planificació, sinó que respon al "estímul econòmic" de les últimes dècades en el qual es tendia a vincular un benefici més gran en el món de l'hosteleria amb la proximitat a la mar. "Aquest model urbà ha obviat qualsevol compromís amb la sostenibilitat social, ambiental i econòmica, així com amb l'exposició a riscos naturals", adverteixen.

Marbella, Xàbia, Roquetas de Mar, Estepona, Dénia, Torrevella, Vinacor, Sitges, Orpesa, Port de Santa Maria… Son alguns dels municipis analitzats que reflecteixen, segons l'Observatori, la conducta urbanística de les ciutats del litoral espanyol. "La seva economia s'ha orientat al monocultiu del turista i la inversió immobiliària, causant una important regressió de l'activitat agrícola, la qual cosa és molt arriscat, com s'ha vist després de la crisi financera del maó o l'actual crisi de la Covid-19".

Aquest model d'urbanisme enfocat al turisme i basat en construccions artificials en zones de risc d'inundació davant temporal té conseqüències socials directes, tal com es recull en l'informe. Tant és així, que s'observa com les ciutats han crescut "a esquena dels nuclis urbans originals", arribant a trobar-se complexos urbanístics desconnectats territorialment. "Això crea importants desequilibris econòmics, ja que suposa una càrrega important per als ajuntaments que es veuen obligats a proporcionar serveis a urbanitzacions molt allunyades del nucli urbà original".

Més enllà dels riscos econòmics, l'informe posa el focus sobre les conseqüències que pot tenir aquest model de ciutat costanera de cara a la crisi climàtica. La intensificació de fenòmens extrems com el temporal Gloria posa en risc aquests municipis costaners que, lluny d'estar adaptats per a inundacions i pluges, semblen cada vegada més vulnerables. Les dades oficials del Ministeri de Transició Ecològica parlen que, en l'última dècada, les gotes fredes han causat una despesa pública de més de 150.000 milions d'euros. En aquest sentit, des de l'Observatori de la Sostenibilitat reclamen que es faci un pas enrere i es retorni a la mar els terrenys que estan en risc d'inundació. Per a això, els tècnics que han elaborat l'informe plantegen la necessitat d'invertir en solucions basades en la naturalesa, com la recuperació d'aiguamolls i estructures de sorra que frenin salvaguardin aquests municipis de la pujada del nivell de la mar.