10 passatges amb encant de Barcelona

Barcelona té molts llocs emblemàtics i atraccions turístiques que atreuen visitants d'arreu del món. Però també amaga racons que només els locals saben que existeixen, com els passatges. Carrerons estrets i sovint desconeguts que mantenen l'essència de la capital catalana, amb aires modernistes i que van contribuir a una modernització urbanística de la ciutat.

De la Sagrada Família al Park Güell, passant per la Catedral, La Rambla o el mateix mercat de la Boqueria, els passatges també formen part del bullici diari de la ciutat, tot i que moltes vegades queden eclipsats per les grans vies de Barcelona i s'acaben convertint en un oasi de tranquil·litat. Fem un repàs dels 10 amb més encant. 

El passatge de l'Esperança

Ubicat al districte de Nou Barris, els habitatges del passatge de l'Esperança van ser construïts per la Sociedad Cooperativa de Cargadores y Descargadores de Algodón, creada pels estibadors de cotó del port de Barcelona l0any 1925. Precisament, el passatge duu el nom de la patrona dels cotoners. El 30 de març de 1926, la cooperativa va comprar els terrenys a la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina. Les cases es van acabar de construir el 1928, i llavors es va fundar la Cooperativa Obrera de Consumo de la Esperanza.

Passatge de Tubella

Es tracta d'un passatge de 1925, on es conserven 18 dels 22 habitatges originals, molt similars entre ells, amb dues façanes lineals que s'ha mantingut força al llarg de gairebé un segle. En aquest carreró del barri de les Corts hi vivien treballadors d'industries veïnes. El seu nom fa referència a Joan Tubella i Soler, un comerciant originari d'Igualada.

El passatge Tubella està rodejat de cases acolorides i un jardí al davant, que a més de fer-lo cridaner per a molts també li han atorgat l'estatus de petit Notting Hill barceloní. El trobem ubicat entre els carrers Novell i Evarist Arnús.

Passatge Sert

D'un racó ocult i degradat a un oasi de pau al bell mig de la frenètica Barcelona. El Passatge Sert és una dels joies arquitectòniques més desconegudes de la ciutat. Enllaça els carrers Trafalgar i Sant Pere Més Alt, al límit de l'Eixample amb Ciutat Vella. Els seus orígens es remunten a l'any 1753. La família Sert va ser qui va fer enderrocar la finca original i convertir-la en una casa-fàbrica amb un corredor interior, l'actual passatge, on va néixer el 1874 el pintor Josep Maria Sert.  

La llum i les plantes al carrer acaben d'embellir aquest indret lluny de cotxes, on acostuma a regnar el silenci. És un pas tranquil, amb una porta d'entrada reconeixible.

Passatge Permanyer

Probablement és un dels passatges més especials de la capital, pel seu estil únic que recorda als carrers de Londres. Va ser inaugurat el 1865, el nom del qual prové de Francesc Permanyer i Tuyet, que va ser alcalde de Barcelona el 1856. Uneix els carrers Pau Claris i Roger de Llúria i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

El passatge de Xile

Situat a la façana Llobregat de l'avinguda de Sant Ramon Nonat, molt a la vora de l'església, aquest passatge del districte Les Corts és ple de casetes unifamiliars de planta baixa amb un petit jardí, en alguns casos guarnit amb un taronger. Els habitatges estan adossats, tenen terrat i un coronament de balustrada cega. Van ser construïts entre els anys 1931 i 1934 segons el projecte de Modest Feu, amic íntim de Gaudí i col·laborador seu en el disseny de mosaics modernistes. Amb tot, l'estil desplegat per Feu en aquest passatge és marcadament noucentista.

Passatge de les Manufactures

Entre el carrer Trafalgar i Sant Pere més Alt trobem el passatge de les Manufactures, que va reobrir l'any 2018. Connecta l'Eixample amb Sant Pere des de 1878, quan s'hi va circular per primer cop. Un desnivell de quatre metres separa la ciutat de les zones deltaiques. Com en altres casos, és un espai privat d'ús públic, evidentment molt vinculat al seu passat industrial, i que ara guarda espai per a les arts.

Passatge del Crèdit

Baixant de la plaça de Sant Jaume fins a La Rambla, pel carrer Ferran, trobem el passatge del Crèdit. Fou construir entre els anys 1875 i 1879, en el solar ocupat per l'antic convent de l'Esperança. Rep el seu nom perquè els habitatges que als quals donava accés van ser promoguts per la Societat Catalana General del Crèdit. Com a curiositat, és on va néixer Joan Miró, qui també hi va tenir el taller durant uns anys.

Passatge de Sant Felip

El passatge de Sant Felip de Barcelona està ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, més concretament al barri del Putxet i el Farró. Destaca per tenir cases especialment baixes, la construcció de les quals data del segle XIX, i és representatiu de la forma d'urbanització d'alguns indrets de la part baixa del Putxet, desenvolupat durant la segona meitat del segle XIX.

En total, s'hi troben disset cases d'estils arquitectònics variats, aixecades des de finals del segle XIX i fins a principis del segle XX, amb motius noucentistes i modernistes. Es troba entre el carrer de Gleva i el de Saragossa hi ha un passatge arbrat, amb cases adossades a banda i banda. Tot i que han tingut importants modificacions, l'indret manté en bona mesura la seva essència i ens fa viatjar al segle XIX.

Passatge de Graziella Pareto

Entre el carrer de la Indústria i de Còrsega s'obre el passatge de Graziella Pareto, una via sense sortida i d'accés lliure que pren el nom d'una soprano barcelonina de mitjans del segle XX. La propietat és privada, el tros de carrer de davant de cada una de les cases pertany a cada veí.

La drecera de Sarrià-Sant Gervasi

El petit vial semicobert de Mallofré, obert entre els anys 1866 i 1870, comunica els carrers Major de Sarrià i del Clos de Sant Francesc. Porta el nom del borsista Josep Mallofré i Trius, que va comprar els terrenys ocupats per un edifici que havia estat una caserna, i que servia de garatge per als cotxes d'una companyia de transports.

Després d'enderrocar les edificacions existents s’hi van construir tres cases: una al carrer Major, l'altra al Clos de Sant Francesc i una tercera a l'interior, de manera que formessin un passatge que alhora era una drecera per comunicar els dos carrers principals.