Cultura10 exposicions per pair els excessos nadalencs

Entre àpat i àpat, acostar-se a algun espai expositiu és una alternativa a l’hora de pair els excessos nadalencs. A les sales de Barcelona hi ha mostres per a tots els gustos, algunes sobre personatges com Joan Brossa, figures artístiques internacionals com Bill Viola, d’altres muntatges reivindiquen la importància de la cultura de videojocs i d’altres conviden a recuperar episodis de la lluita social.

La "gràfica anarquista de la Guerra Civil", a L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona

L’exposició "Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939" proposa un recorregut pel fons fotogràfic de l ’Oficina de Información y Propaganda que la CNT-FAI va crear a Barcelona durant la Guerra Civil amb l’objectiu d’articular i expandir el nou imaginari de la revolució social en el context del combat contra el feixisme. A l’exposició, les fotografies de Kati Horna, Margaret Michaelis, Pérez de Rozas, Antoni Campañà, així com les d’altres autories desconegudes, mostren la mirada combativa i compromesa en el somni d’un món més just i confirmen el pes històric de l’anarcosindicalisme a Barcelona. La mostra, organitzada per L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), amb la col·laboració de la Fundación Anselmo Lorenzo i l’Ateneu Enciclopèdic Popular, ressegueix el rastre de l’arxiu revolucionari i redescobreix fotografies inèdites. L’exposició es podrà veure fins al 16 de maig de 2020.

"Harry Walker: obrers i veïns en lluita", a la Model

L’exposició "Harry Walker: obrers i veïns en lluita", recull la història de la vaga de 62 dies que van protagonitzar els treballadors de la fàbrica Harry Walker i, de la qual se celebren 40 anys. El personal d’aquesta fàbrica d’elements per a autòmobils del barri de la Prosperitat (Nou Barris) va fer aquesta històrica vaga per reivindicar drets laborals i democràtics en el context repressiu del tardofranquisme. L’exposició està organitzada per la regidoria de Memòria Democràtica i la Comissió Centenari Prosperitat 1919-2019 i es podrà veure fins al 26 de gener, per després passar per la Lleialtat Santsenca, la Marquesina de la Via Júlia i el Muhba Oliva Artés.

“Lluís Llach. Com un arbre nu”, a l’Arts Santa Mònica

Un Lluís Llach virtual dona la benvinguda a l’exposició "Lluís Llach. Com un arbre nu", interpretant al piano “Com un arbre nu” gràcies a una tecnologia puntera a Europa desenvolupada per l’empresa catalana Labsid. L’exposició es podrà visitar fins al 26 d’abril de 2020 a l’Arts Santa Mònica i és una mirada artística i multisensorial pels paisatges personals que el músic empordanès ha desgranat en la seva obra i que comptarà amb una sèrie d’activitats durant el temps que estigui exposada a l’Arts Santa Mònica com ara taules rodones, projeccions, concerts i conferències.

L’exposició està dividida en vuit àmbits anomenats com els títols d’algunes cançons seves, on s’hi recull discografia i trajectòria vital. L’epicentre de la mostra és un far on hi sona una banda sonora de deu minuts de durada que conté fragments de les cançons més populars de Lluís Llach. El recorregut s’acaba amb Laura, homenatge a l’amistat amb la guitarrista desapareguda recentment.

"Joan Brossa poeta de la revolta", al CCM del Born

La mostra compila el compromís social i polític de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), poeta de la memòria i transgressor mitjançant l’humor, la ironia i la metàfora. El recorregut de l’exposició ofereix una síntesi de la seva biografia i una selecció d’alguns dels seus poemes literaris i visuals més representatius de la seva visió crítica de la societat. Bona part de la seva obra poètica, creada durant el franquisme és de temàtica social i política. Així, hi ha un conjunt important de textos, llibres i poemes visuals especialment crítics amb el poder polític i religiós del franquisme. L’obra de Joan Brossa s’alça contra les formes del llenguatge totalitari i fa de la crítica del mateix llenguatge un dels temes essencials de la seva poesia.

"La movida", a la Fundació Foto Colectania

Arribada del festival Les Recontres d'Arles a, evocant el Madrid dels 80 arriba a Barcelona "La Movida", una exposició que ofereix un relat visual del moviment contracultural que va cristal·litar a l'Espanya postfranquista. Amb fotografies de Miguel Trillo, i les seves cròniques del Madrid musical; Pablo Pérez-Mínguez, per l'estudi del qual van passar tots els protagonistes de "La Movida"; Ouka Leele, amb un estil oníric i elegant; i Alberto García-Alix, que va captar la transformació al carrer, marcada per les drogues i la sida.

"Ramon Margalef, científic i ecòleg global", al Palau Robert

El Palau Robert recorda en una exposició la figura de Ramon Margalef (1919-2014), el científic més important de Catalunya i ecòleg, per donar a conèixer la seva figura i projecció global als ciutadans i alhora divulgar temes de màxima actualitat com ara l’ecologia i el medi ambient i la cultura científica en general, coincidint amb el centenari del seu naixement. L'exposició gira entorn la figura de Ramon Margalef amb pinzellades de la seva vida científica i personal. Margalef, un referent científic català i global, és àmpliament conegut en cercles acadèmics i institucionals, però és en gran part encara desconegut per al públic general. El relat es desenvolupa a partir de temes d'interès general en el moment actual, com ara el declivi dels recursos pesquers, el cicle de l'aigua, els canvis en el paisatge, la biodiversitat i altres. Margalef contribueix a l'estudi d'aquests temes, com es pot comprovar amb apunts biogràfics i comentaris seus.

‘Gameplay. La cultura del videojoc’, al CCCB

La mostra provinent del ZKM. Center fort Art and Media Karlsruhe d'Alemanya i adaptada al context local fa un viatge als orígens dels videojocs, i posa en valor l'impacte que han tingut tant en la cultura popular digital com en l'art i en la societat. "Gameplay" reivindica que el videojoc és cultura i es pot visitar de la forma tradicional, guiant-vos pels audiovisuals i les reflexions de pensadors i autors contemporanis, o bé interactuant amb les màquines, a través de 28 dispositius per reapropar-se a una disciplina de la qual participen moltes disciplines, que connecta amb el cinema i la literatura, i que, tot i les moltes ombres, també ha esdevingut una eina a partir de la qual difondre valors socials més justos i igualitaris.

Hi ha espai per a la nostàlgia, amb les primeres consoles, grans personatges i jocs emblemàtics, però també per al descobriment de noms i moviments (Mary Flanagan, Harun Farocki, Mónica Rikic, Blast Theory, Roc Herms) que fan avançar l'univers videojoc, així com els diferents dispositius que ens han convertit en una societat videoludificada (telèfons, youtubers i ‘e-sports').

"Bill Viola. Miralls de l’invisible", a La Pedrera

La vida i la mort, la fragilitat de l’essència humana en contacte amb les emocions primàries retratades com ja ho van fer els mestres clàssics són temes recurrents del pioner del videoart, Bill Viola. L’exposició "Bill Viola. Miralls de l’invisible" ofereix un ampli recorregut per la trajectòria de l’artista, que ha evolucionat en paral·lel al desenvolupament de la tecnologia del vídeo al llarg dels darrers quaranta anys, i abasta des d’obres significatives dels seus inicis, com The Reflecting Pool (1977-1979), fins a creacions recents com Martyrs (Earth, Air, Fire, Water), un encàrrec fet per la catedral de Saint Paul de Londres, on s’exhibeix de manera permanent des del 2014. La mostra també es podrà visitar a Girona, Vic i Lleida.

‘Oriol Maspons, la fotografia útil’, al MNAC

La primera gran exposició retrospectiva sobre l’obra d’aquest fotògraf barceloní que va contribuir de forma decisiva a la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant la dècada dels seixanta, alhora que va esdevenir una veu incòmoda per les maneres de fer més tradicionals. Comissariada per Cristina Zèlig, aquesta exposició ofereix un recorregut al llarg de 530 imatges corresponents a quatre dècades del treball de Maspons, des dels seus inicis amateurs l’any 1949 fins a la seva jubilació, ja com a fotògraf consagrat, l’any 1995.

Maspons va mantenir una intensa activitat en reportatge, retrat, moda i publicitati va publicar a les revistes més influents del moment, des de Destino a Paris-Match passant per Elle, Cuadernos de Arquitectura o Interviú. L’exposició és el resultat de la investigació realitzada sobre el fons que el mateix fotògrafs va dipositar al MNAC l’any 2011, dos anys abans de la seva mort. El fons consta de més de 7.000 fotografies en paper, negatius i documents. L’exposició pot veure’s al MNAC fins al 12 de gener de 2020.

‘En el camí de Victor Papanek’, al Museu del Disseny

Fins al 2 de febrer s’exposaran prop de 100 projectes elaborats per 380 alumnes de diferents escoles de grau de Disseny. La mostra recull els treballs fruit de dues propostes fetes pel Museu a l’alumnat. D’una banda, amb En el camí en clau Papanek el museu ha proposat una relectura de les peces de les exposicions de disseny de producte i de disseny gràfic per fer una senyalització efímera a partir de les tesis de sostenibilitat, accessibilitat, codisseny i de codi obert de l’autor. De l’altra, a "Jugant amb Papanek" els estudiants han dissenyat elements o entorns de jocs infantil per a espais exteriors, una proposta que entronca amb els supòsits que va plantejar Victor Papanek en aquest camp i que també ha tingut en compte la política del joc a l’espai públic que ha engegat la ciutat de Barcelona.