1.000 milions en cinc anys i més de 100 municipis beneficiats, les xifres del Pla de Barris del Govern

El Govern preveu invertir 1.000 milions en els pròxims cinc anys en el nou Pla de Barris. L'Executiu s'ha compromès a fer cinc convocatòries d'aquest mes de juliol, una cada any i de 200 milions cadascuna, i espera beneficiar més de 100 municipis amb projectes de rehabilitació i millora. Es calcula que la mobilització final de recursos acabarà sent d'entre 1.600 i 1.700 milions un cop s'hi sumi l'aportació dels municipis. 

Tot plegat ho ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un acte a Vilanova i la Geltrú davant d'una cinquantena d'alcaldes i alcaldesses, i representants del món municipalista. Com ha recordat, la primera edició del pla es va impulsar amb els governs de Pasqual Maragall i José Montilla, i va comportar set convocatòries, des del 2004 fins al 2010. Es va fer una inversió global de 1.123 milions que va acabar impactant en uns 140 municipis, ha reivindicat.

Per finançar tots els projectes hi haurà un règim de cofinançament entre Govern i ajuntaments, i l'Executiu pagarà entre el 50% i el 75% del cost del projecte. Concretament, a les ciutats de més de 50.000 habitants, la Generalitat pagarà la meitat del cost; als municipis entre 20.000 i 50.000 ciutadans es finançarà el 60% del total; als pobles entre 5.000 i 20.000 es pagarà el 70%; I als municipis de menys de 5.000 habitants es finançarà el 75% del projecte.

Fonts de l'executiu assenyalen que aquests recursos s'hauran d'anar aprovant en cada pressupost anual del Govern. Asseguren que els recursos per a la convocatòria del juliol que s'haurien d'incloure als comptes del 2026 ja estan garantits. La mesura era un dels compromisos d'Illa tant en campanya electoral com per a la seva investidura.

El procediment i els criteris

Amb la llei de barris ja aprovada, el Govern ha d'impulsar un decret desplegar-la i regular les convocatòries, que previsiblement s'aprovarà al Consell Executiu durant el juny, així com el finançament plurianual del pla. Un cop s'aprovi el decret, es farà la primera convocatòria i els municipis podran presentar els seus projectes entre el setembre i l'octubre. Els mateixos consistoris assenyalarà àrees degradades o pendents de millora, n'argumentarà el motiu i farà una proposta.

Fonts de l'executiu subratllen que perquè es pugui presentar un projecte és imprescindible que l'àrea a reformar tingui una renda neta mitjana per persona inferior a la mitjana de Catalunya, que se situa en uns 15.000 euros anuals. També remarquen que l'àrea ha de ser "homogènia" i ha de tenir continuïtat. Els municipis de més de 20.000 habitants podran optar a projectes per valor d'entre 6 i 25 milions, mentre que els municipis de menys de 20.000 habitants tindran pressupostos d'entre 3 i 12,5 milions.

En aquesta edició del Pla de Barris es vol actuar sobre habitatges concrets, amb accions dedicades a la millora d'edificis que es van construir en èpoques anteriors, i amb estàndards energètics i tècnics ara ja desfasats. En aquesta línia, es posarà molt el focus en l'eficiència energètica i la transició ecològica travessarà les actuacions. També es posarà èmfasi en la transformació física i en l'eix sociocomunitari, amb la mirada posada en la reducció de les desigualtats.

Una mesura prioritària

Illa ha defensat que és una de les mesures prioritàries del seu Govern i "una oportunitat" per a tots els municipis per poder fer "accions integrals i focalitzades". El cap de l'executiu ha destacat el paper actiu que tindran els ajuntaments en tot aquest pla i ha afirmat que en seran "els protagonistes". La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha afegit que l'objectiu és "enfortir el país en benefici de la gran majoria", tot plegat "amb una mirada holística".

Paral·lelament, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, ha celebrat "el compromís ferm" del Govern amb el Pla de Barris i ha lloat que l'objectiu sigui "no deixar ningú enrere". Per la seva banda, el vicepresident de l'Associació de Municipis de Catalunya, Gerard Sabarich, ha celebrat "l'impuls" a la mesura, però ha demanat que tingui "continuïtat en el temps", independentment del partit que governi.