Entrevista a Àlex Colmenares i Joan Cela"El 0-3 és una etapa educativa de ple dret, però es tracta com si fos assistencial"

L'Àlex Colmenares és educadora d'escola bressol, treballa per l'Ajuntament de Barcelona i és sindicalista de la UGT. En Joan Cela va ser director i educador d'escola bressol i forma part de la plataforma Dignitat pel 0-3, creada l'any 2011. Ambdós són portaveus de la Plataforma 0-3, un front comú de sindicats, entitats i moviments socials per reclamar millores per a la petita infància en l'etapa escolar dels zero als tres anys.

Dignitat pel 0-3 va ser l'eix cohesionador per crear aquesta nova plataforma i ha estat un dels impulsors principals. Juntament amb ells, s'hi han sumat una quinzena d'entitats, sindicats i associacions, fent extensiva la lluita a tota Catalunya. S'hi ha sumat l'associació de mestres Rosa Sensat, la USTEC, la FMRPC (Federació de Moviments per la Renovació Pedagògica a Catalunya), la UGT, la FAVB (Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona) i CCOO, entre altres.

Es van dur a terme diverses trobades la primavera de 2024 per parlar sobre l'educació en la franja dels 0-3 anys, i allà es va acordar crear una plataforma nova, que no portés el nom de cap entitat ni sindicat, sinó que fos paraigües de totes. Després d'un any i mig de reunions treballant en un manifest, van presentar-lo aquest 4 de setembre davant del Departament d'Educació.

Tot i portar molts anys visibilitzant la lluita de manera individual, amb la Plataforma 0-3 volen cohesionar i unir forces per crear un canvi. L'objectiu el tenen clar: exigir a l'administració i a la societat que es tracti aquesta etapa amb "dignitat", amb una major inversió, una actualització de la normativa, una millora de les condicions laborals i una reducció de ràtios que es tradueixi en una millor atenció als infants.

Quin és l'objectiu que tenen a la Plataforma 0-3?

A: L'edat compresa entre els zero i els tres anys és una etapa educativa de ple dret, però es tracta com si fos assistencial. Hi ha precarietat absoluta, ràtios altíssimes, manca de places, manca d'atenció a les necessitats especials i grans desigualtats salarials segons el municipi.

J: És l'etapa en què es construeixen les bases cognitives, emocionals i socials. Els infants són absolutament dependents de l'adult i necessiten presència, cura i acompanyament. El 0-3 és clau, tant en el present com en el futur.

En l'etapa 0-3, els infants construeixen les bases cognitives, emocionals i socials

Quan parlen de dignitat, quins són els eixos principals per garantir-la?

J: El nostre manifest consta de 12 punts clau, on expliquem i resumim les necessitats i voluntats de la Plataforma 0-3. Destaquem les cures, el reconeixement com a etapa educativa, la universalitat i la gratuïtat… 

A: A pesar que tots els factors estan lligats entre si, podem destacar tres punts clau: primer, els drets dels infants i de les famílies a què hi hagi prou places per a tots els infants, universalitat, gratuïtat i opcions diverses (escola bressol, espais familiars, etc.). En segon lloc, condicions laborals dignes per a les treballadores, un sector molt feminitzat i precaritzat. I, en tercer lloc, qualitat pedagògica i ràtios adequades, perquè els infants necessiten més atenció en aquesta etapa.

Quina va ser la resposta del Departament d'Educació i quina relació hi teniu?

J: Després de presentar el manifest, ens van rebre de manera molt informal, en un passadís, i van acceptar la creació d'una comissió de treball. Fa pocs dies vam enviar els documents, i ara estem pendents de data per reunir-nos.

A: Ara estem en un punt d'espera i tenim poca confiança, però sí voluntat de treballar. Sabem que si hi ha pressió política i social, les coses es poden moure.

 J: Exacte, tot dependrà de la pressió social i política. És una qüestió de voluntat política, sense aquesta voluntat no es podrà construir res. Per això treballem tant la visibilització i les aliances.

Les millores en l'etapa 0-3 dependran de la pressió social i política, per això treballem tant la visibilització

Per què el Govern no s'ha fet càrrec fins ara de l'educació en aquest tram d'edat?

J: Perquè històricament es considera una etapa assistencial, no educativa. Sempre ha estat en mans dels ajuntaments. Això provoca grans desigualtats: cada municipi gestiona com vol, hi ha externalitzacions i els salaris varien moltíssim (per exemple, una educadora a Barcelona pot cobrar molt més que una en un poble). Per això és un error: qui té diners i competències és la Generalitat.

A: I això genera desigualtats enormes i externalitzacions. Necessitem una regulació mínima per tot Catalunya, una regulació i competència assumida per la Generalitat, com ja passa a la franja dels 3 als 6 anys. L'Ajuntament de Barcelona té més recursos i ha fet passos endavant, però això està generant un tracte desigual respecte a altres municipis.

Com veieu el futur de la plataforma?

A: Tenim molta confiança. No és una cosa nova: cada sindicat i entitat fa anys que hi treballa. El que és històric és haver aconseguit unir-nos i fer un manifest conjunt.

J: Ara és el moment. Les necessitats són les mateixes a tot arreu, i això ens dona força per avançar.