El Consell per la República es presenta en societat des de Brussel·les: "Ens falta el tram més difícil"

Quasi un any després de les eleccions del 21-D, aquest dissabte s'ha fet efectiva una de les apostes programàtiques del Govern de Quim Torra: la constitució del Consell per la República, un òrgan de governança des de l'exili format, entre d'altres, pels exconsellers i l'expresident Carles Puigdemont, marxats a Brussel·les després de la celebració del referèndum de l'1-O i la proclamació independentista del 27 d'octubre de 2017.

El Consell es posa en l'horitzó un objectiu ambiciós: donar continuïtat a la instauració de la República catalana. Una via que neix des de l'impuls de la desobediència del referèndum i que, si bé a Catalunya passa moments convulsos per les desavinences estratègiques entre els blocs, la visió des de l'exili no perd voltatge. L'acostament retòric de Pedro Sánchez no aconsegueix calmar el projecte independentista d'aquells que més present tenen la repressió de l'Estat i que compten amb la força simbòlica del lideratge d'el president Puigdemont.

Un executiu participatiu des de l'exili

L'acte ha servit per explicar el disseny d'aquest nou òrgan de representació, que existirà com a fundació privada i que convida a la participació voluntària per part dels ciutadans. El Consell estarà format per una assemblea d'entre 100 i 150 representants: una part d'aquests "diputats" voluntaris seran els mateixos diputats de l'actual Parlament català i regidors i alcaldes del món municipal, i l'altra seran ciutadans majors de 16 anys residents a Catalunya que poden ser escollits per un sistema de llistes obertes.  Tant per votar com per ocupar un escó, cal formar part del registre ciutadà del Consell, al qual es pot accedir a través d'una aplicació mòbil. Tanmateix, els parlants del català que visquin fora del Principat també tindran dret a vot i se'ls destinarà una representació específica en aquesta assemblea.

L'òrgan també comptarà amb un Consell de Govern amb un president escollit per l'assemblea que serà l'encarregat de triar la resta de membres. És a dir, un disseny institucional a imatge de la democràcia parlamentària que ja existeix a Catalunya: un legislatiu escollit per eleccions -com el Parlament- i un executiu escollit per l'assemblea. A més, l'òrgan també comptarà amb un consell fundacional presidit per Carles Puigdemont i la resta de consellers i conselleres a l'exili que ho vulguin . Les eleccions a l'assemblea se celebraran d'aquí entre sis i dotze mesos o quan s'aconsegueixi un milió d'inscrits al registre, en cas que això arribi abans d'aquest període.

Els objectius d'aquest consell, tal com ha presentat l'exconseller Toni Comín, es desplegaran en cinc àmbits. El polític, des d'on es proposen avançar cap a una constitució catalana feta a partir d'un procés participatiu. L'òrbita internacional, la principal aposta d'aquesta administració: fent acció diplomàtica amb presència a fòrums "on es parli de sobirania i dret a l'autodeterminació", construint "aliances" amb "pobles que lluiten democràtica i pacíficament pel seu dret a l'autodeterminació", i engegar una iniciativa ciutadana europea per activar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea -que permet fer fora a un país de la unió en cas que existeixin violacions dels valors comunitaris- contra Espanya.

El judici pels presos catalans també formarà una part molt important de l'acció d'aquesta estructura. En l'àmbit judicial, el Consell es proposa generar una xarxa d'universitats que facin monitoratge del procés judicial. Des de la cultura, el Consell farà difusió de la cultura i la llengua catalana i generarà "materials útils" per a totes les llengües que necessitin ser protegides. Per últim, el Consell també es proposa crear un observatori per estudiar com evoluciona el suport del cas català entre altres països "per dotar-nos d'una base científica", en paraules de Comín.

"És l'hora de pagar el preu injust de la nostra llibertat"

"Ens aturarem ara? Ara que el règim del 78 està col·lapsant? Ara que tenim al president a l'exili? Ara que hi ha quatre presos en vaga de fam? La pregunta és si volem acabar el camí que vam començar l'1 d'octubre", ha dit l'exconseller una intervenció marcada per l'èpica. Comín ha insistit que aquest òrgan "no serà simbòlic" i ha centrat el seu missatge a interpel·lar a la ciutadania per mantenir el pols als carrers des del marc de la no-violència, però amb paraules greus poc comunes als discursos de l'independentisme institucional: "Ha arribat l'hora de pagar el preu alt i injust, però inevitable, de la nostra llibertat. Només si estem disposats a pagar aquest preu ho aconseguirem". L'exconseller s'ha referit a aquest moment com "el més difícil" per assolir la República: "El final que queda serà dramàtic", ha arribat a afirmar.

Per la seva banda, el president Quim Torra ha tret pit de la recent rebuda del primer ministre d’Eslovènia: "La via eslovena és la nostra via perquè és la via de la llibertat". Torra ha tingut paraules pels presos i, en especial, per aquells que aquest dissabte fa vuit dies que fan la vaga de fam: “Des de les presons, jo els vull agrair el discurs i el missatge de llibertat que surt cada dia de les reixes. I al Jordi, al Jordi, al Josep i al Quim, els vull agrair la mostra de coratge”, ha dit.

Carles Puigdemont ha aprofitat la seva intervenció per posar èmfasis en la importància de la feina de difusió internacional: "Ens falta el tram més difícil", ha dit, fent-ne referència. "Hem aconseguit que Europa parli i digui allò que la justícia espanyola no vol sentir", afegia. Per a Puigdemont, el Consell representa la "llavor de la tercera victòria", després de la celebració de l'1-O i els resultats del 21-D: "La conquesta de la sobirania consisteix en això, en fer-nos menys vulnerables a l'ofensiva de l'Estat".

Puigdemont també ha fet servir el seu torn de paraula per donar un missatge d'unitat: "Els ciutadans ens demaneu una sola cosa. Ens demaneu unitat. Hi ha un clam d'unitat que recorre Catalunya i l'hauríem d'escoltar". Aquesta crida ha estat seguida per un fort aplaudiment en el moment que el vicepresident Pere Aragonès i Puigdemont s'han abraçat a l'escenari, quan els membres del govern han pujat per cloure l'acte. Més enllà de les promeses d'acció i "no simbolisme" i les imatges d"'unitat", queda per veure de quina manera la massa independentista se suma a aquesta iniciativa i com concilia el Consell la "via lenta" dels republicans, l'aposta de Puigdemont amb una "Crida Nacional per la República" i la no participació dels anticapitalistes de la CUP. 

El president exiliat ha parlat de la substitució d'un "model de política per les persones" per un altre de "política am les persones" i de la necessitat de suport de "molta gent". I a la pregunta sobre "què cal fer?", que afirma que li plantegen tot sovint, va respondre amb una crida a "apuntar-se al registre de ciutadania republicana".